Quan la fotografia és art en moviment de la mà d'Erik Malm

El misteri envolta la Pedra dels Sacrificis de Capmany des de fa segles. Immòbil, ha vist passar els anys suportant el clima canviant de l’Albera. La vegetació del seu entorn es mou al ritme de les estacions de l’any i d’una tramuntana que, en anys perillosos, facilita que la pedra s’envolti de foc. És en el Mas Martí, a tocar el paratge megalític, on la primavera passada vaig tenir el privilegi de conèixer un suec que se sent un xic capmanyenc. Amb Jordi Angrill d’amfitrió i eficient traductor, la trobada entre el fotògraf i el periodista va sumar sorpreses i descobriments per a arrodonir la coneixença d’un personatge que, en alguns aspectes, ens fa recular als grans artistes polifacètics del Renaixement.

Erik Malm és suec i va arribar a Capmany per amor. En una de les seves aportacions fotogràfiques a les xarxes socials (us aconsello visitar www.erikmalm.com), va rebre un m’agrada de Núria. "D’allà en va néixer una història molt bonica", diu amb una emoció als ulls que s’allunya de la visió freda que tenim dels nòrdics. Una relació que va reeixir en un llibre de grans dimensions, A Journey of Love (Un dia d’amor), amb imatges impagables que mostren amb tota la seva dimensió l’aplicació de la tècnica fotogràfica del Moviment Intencional de Càmera (ICM), del qual Erik Malm n’ha estat un dels impulsors i n’és referent en l’àmbit mundial.

Reculo a la passada primavera, quan asseguts a la taula del Mas Martí de Capmany, Erik anava desgranant la història d’una trajectòria personal que sempre ha acabat vinculada al concepte sensible de l’art, en les seves diferents variants. Va estudiar a l’Escola de Música de Göteborg i va arribar a ser el clarinet solista de l’Òpera de Malmö. Deixeble de Joma Panula, va fundar i dirigir la Filharmònica de Càmera que reuneix els joves talents del seu país.

"I va arribar un dia que la meva vida va fer un tomb professional", diu somrient, mentre explica que amb el seu pare i el seu germà van crear una empresa de mobiliari d’oficina, Malmstolen AB, de la qual ell va ser el responsable d’R+D de cadires ergonòmiques. La música no l’ha deixada mai i de la fotografia n’ha fet un objectiu vital i una feina imparable. Interpretar notes, dissenyar objectes i fotografiar el paisatge i la natura són la carta de presentació d’un Erik Malm que es confessa "enamorat del cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà", també de Capmany "un petit poble que m’ho dona tot cada cop que vinc".

Mirin, el seu treball fotogràfic amb ICM és art pur. I no té secret, "totes les imatges han estat capturades amb naturalitat, amb exposició única, sense tècniques de multiexposició". En visionar les imatges hom hi troba obres d’art, el color de les quals és natural, amb impactes entrelligats pel moviment de les peces que són protagonistes en l’objectiu d’Erik Malm.

Fascinació per la natura

"La natura sempre m’ha fascinat, i va arribar un punt que em vaig adonar que el moviment m’ajudava a immortalitzar-la d’una manera diferent, sense artificis, movent la càmera", diu. I és així com, amb paciència i grans dots d’observació, fa anys que volta el món fotografiant paisatges, animals, pedres i plantes, cel i terra. "Quan un estol d’ocells aixeca el vol, capturar-lo mentre es mou genera un impacte visual molt fort", relata al mateix temps que admet haver trobat en els Aiguamolls de l’Empordà "un lloc especial, carregat d’inspiració". La seva vida, amb la Núria, "no té fronteres", encara que des de casa seva pugui admirar en viu i en directe la carena fronterera de l’Albera.

Erik Malm parla amb un to agradable de veu. Qui escriu observa la passió de la seva paraula i el gest que l’acompanya, en un anglès fluid traduït per Jordi Angrill, hostaler i fotògraf aficionat que ha trobat en Erik Malm un amic amb el qual comparteix el veïnatge de Capmany amb ell i la seva companya Núria, i l’admiració per la Pedra dels Sacrificis. "Fer fotos no n’és cap, de sacrifici", afirma rient el suec que es va enamorar a partir del comentari per una foto.