La ZER Empordà s’endinsa en els orígens de l’Empordà i la seva vinculació amb el mar

Molt sovint es diu que cal saber d’on venim, per saber cap on anem. Una idea que les comunitats educatives de les escoles Mossèn Josep Ma Albert de Cistella, Les Curculles de Palau de Santa Eulàlia, Tramuntana de Pont de Molins, Modesta Pous de Vilanant i la de Garrigàs s’han pres al peu de la lletra, tot investigant els inicis de l’Alt Empordà amb el seu projecte Origen. Un viatge a la pell de tot el que som. "El curs passat vam fer el projecte ‘Refugis’, que ens va conduir a mirar si els nostres pobles eren refugi i ara sentíem la necessitat d’obrir-nos cap a la nostra comarca", exposa Maria Antònia Barceló, directora de la ZER Empordà.

Des d’aquestes escoles rurals, cada any es busca desenvolupar una mirada singular "cap a allò que ens envolta i cap a nosaltres mateixos2. En aquesta ocasió han viatjat en el temps, concretament, fins al desembarcament grec a Emporion fa uns 2.500 anys, ja que "volíem connectar amb els antics grecs, perquè d’alguna manera en som hereus", explica Barceló.

Durant el curs s’han anat plantejant diferents preguntes i la primera fou "Com expliquem el món des de l’antiguitat?". A partir d’aquí els petits es van endinsar en el món de la mitologia clàssica i els grans van conèixer el pensament dels primers filòsofs i la cosmogonia, el conjunt de teories que expliquen l’origen i l’evolució de l’univers.

A més, des d’aquests centres expliquen que van desgranar etimològicament el nom d’Empordà, portant-los fins a Emporion, que vol dir ‘lloc de comerç’, i que va acabar essent un fòrum de cultures i d’intercanvi. Amb aquest estudi l’alumnat de les cinc escoles van entendre que l’Empordà és terra d’acollida i d’intercanvi cultural, justament relacionant-ho amb el tema tractat el curs anterior.

Després d’aquesta investigació es van plantejar una segona pregunta: I el mar què ens explica? Maria Antònia Barceló diu que "els infants són part activa del disseny del projecte i, per respondre a aquesta qüestió, tenien molt clar que volien fer un procés científic que els dugués a investigar amb certa profunditat cinc punts de la nostra costa". I tenint en compte que la ZER Empordà la formen cinc centres, els nens i les nenes van voler que cadascuna aportés el seu granet de sorra en aquesta investigació.

La Platja Petita de Portbou; l’Arola, al Port de la Selva; la Farella del Mig i Canyelles, a Llançà; i Sant Antoni, a Portlligat, foren les cinc ubicacions de l’Albera Marítima i del Cap de Creus que van decidir estudiar. Una exploració que va comptar amb una recollida de dades a partir de diferents proves: prendre temperatures, mesurar la salinitat, observar-ne el plàncton, determinar quin era l’origen de la sorra, fer moltes captures fotogràfiques... tot plegat per poder conèixer l’estat de salut del nostre mar. Des de la ZER Empordà afirmen que "malgrat totes les bosses d’escombraries que vam recollir, els indicadors ens diuen que el nostre mar encara té salut".

Les conclusions que van extreure d’aquesta investigació les van registrar en infografies i pòsters que van exposar a unes jornades d’escoles rurals que es van fer a Conca el passat mes d’abril, gràcies al Secretariat d’Escoles Rurals amb la col·laboració de la Diputació i la Universitat de Castella-la Manxa. Fins allà s’hi van desplaçar els delegats i les delegades que van fer de representants i portaveus d’aquest treball. A més, a finals de maig, "tota la comunitat de grans anirà al Moianès, a Sant Quirze de Safaja, a aportar a l’àmbit territorial aquest estudi", avança la directora d’aquests centres.

Gràcies a aquests resultats, es van plantejar com aquesta salut del mar modifica la salut dels humans. I per poder donar-hi resposta van tenir la col·laboració de l’entitat SOMMAR amb seu a Llançà, que els van assessorar a l’hora de crear propostes sobre com la reconnexió amb el mar impacta la nostra salut.

"Per nosaltres és molt important presentar productes finals de qualitat i amb acabat professional. És un pilar del nostre projecte", afirma Barceló. És per això que la mainada de la ZER ha elaborat un fulletó amb el títol Cinc racons de sal i vida, en el qual es mostren els resultats de les investigacions, il·lustracions i fotografies dels cinc llocs esmentats de la costa empordanesa.

Els infants d’aquestes escoles expliquen que "volem fer-vos de guies en aquest viatge de retrobament i convidar-vos, no només visitar un lloc, sinó a habitar-lo a través dels sentits". És per això que han volgut fer una distribució massiva del seu fullet informatiu, tant per donar-li un ús turístic com sanitari. Per això han rebut una subvenció de l’àrea de promoció de la salut de la Diputació de Girona.

I en aquesta part de l’àmbit de la salut, els nens i les nenes tenien un altre desig: portar el mar a qui no hi pot anar. Això serà possible gràcies a unes caixes amb referències i registres sonors, visuals, tàctils i olfactius, que desenvoluparan gràcies a l’ajut de la Fundació Salut Empordà, per tal de fer-les arribar a aquelles persones dels seus pobles que per edat, malaltia o incapacitat, no poden desplaçar-se fins al mar.

Barceló diu que "hem investigat el mar des d’una perspectiva de pobles de l’interior", per aquest motiu van creure que seria una visió totalment diferent a la que podria tenir una persona que viu davant el mar. Això els va dur a pensar que seria una bona idea fer una enquesta als veïns dels seus pobles per saber què senten respecte al mar, i a la vegada també preguntar-ho a la canalla dels cinc pobles costaners que van visitar. Barceló explica que "ens van escriure cartes i ens van enviar vídeos meravellosos explicant-nos què és el mar per ells".

La posada en escena

La directora de la ZER Empordà té clar que "l’objectiu, idealista i filosòfic que persegueix el projecte ‘Origen’ és connectar-nos i reconnectar-nos amb la nostra terra i, en aquest cas, amb aquest mar". I per tal de fer extensible aquest objectiu a tota la comunitat, i com fan cada curs, van portar a escena tot allò que han après els últims mesos.

Enguany, la mostra es va realitzar el passat dimecres 20 de maig al Teatre Municipal El Jardí de Figueres amb centenars de familiars i veïns que no es van voler perdre com la mainada dels seus pobles busca "tornar a l’origen per recuperar l’essència del que som". Però, no van pujar a l’escenari figuerenc per mostrar dades i resultats, sinó que tot aquell desenvolupament científic i acadèmic, el van transformar en una presentació artística.

"L’objectiu, idealista i filosòfic que persegueix el projecte ‘Origen’ és connectar-nos i reconnectar-nos amb la nostra terra i, en aquest cas, amb aquest mar"

Maria Antònia Barceló

— Director de la ZER Empordà

A través del llenguatge verbal, musical i corporal van mostrar allò que han après sobre el cel, les estrelles, el llegat d’Emporion, la llegenda sobre el pastor i la sirena, el mar... d’una manera molt amena i emocional. A més, també es van projectar alguns audiovisuals mostrant tot el procés creatiu.

Tota aquesta producció escènica l’han elaborat, en part, gràcies a la col·laboració amb el Campus Escola Festival Castell de Peralada. Amb aquesta entitat van anar a fer el taller de ‘Reconnectem’, a fer arts performatives a la platja dels Aiguamolls. "Això ens va permetre connectar entre nosaltres i amb el mar i en vam fer una gravació", expliquen des de les escoles rurals.

La seva exposició la van tancar tot cantant L’Empordà de Joan Maragall i Enric Morera, amb la interpretació de quatre músics del Casino Menestral Figuerenc. Tot seguit, varen entrar grallers a la platea, i es van endur l’alumnat al carrer. A la plaça Josep Pla els esperava una gran sorpresa: els gegants de Roses, la sirena Demètria i el pastor Quimet, ballant com a símbol de la llegenda de la fundació de l’Empordà. Una manera de tancar el cercle del projecte i obsequiar els infants després dels esforços del curs.

El comiat de l’escola Les Curculles

Durant aquest acte final a la plaça, es va desplegar una pancarta que deia "L'escola Les Curculles sempre serà de la ZER Empordà", una mostra de comiat i suport davant l’imminent tancament de l’escola de Palau de Santa Eulàlia. A més, Quim Qüell, de la Colla Curcullera, va llegir un manifest aplaudit enèrgicament per tots els assistents just en una pausa entre el so de les gralles: "No són uns sons d’acomiadament, sinó de suport i estima. Volem que us ressonin ben endins perquè no oblideu el lloc on heu crescut, on heu adquirit i de qui heu après les bases de l’educació que ha arrelat en vosaltres".

Aquest centre va reobrir l’any 2021, després de 50 anys del tancament del col·legi del poble, com un revulsiu amb l’objectiu de ser una eina de cohesió i arrelament. Xavier Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia durant aquella reobertura, va expressar en declaracions a l’EMPORDÀ dies abans de la inauguració que "un poble sense escola és un poble que li manquen coses, i que pot fer perillar el seu futur".

Ara, després de cinc, l’escola Les Curculles tancarà les seves portes tot i l’oposició de l’Associació de Famílies d'Alumnes, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya i l’equip directiu. Consideren que aquesta decisió no respon a criteris pedagògics ni demogràfics i alerten de l'impacte social que tindrà pel municipi. De totes maneres, segons publicava l’Agència Catalana de Notícies fa uns mesos, des del Departament d’Educació asseguren que és una decisió de l’actual govern municipal que no vol cedir més les instal·lacions (que són l’edifici de l’Ajuntament). I també l’ACN explicava que des del consistori argumenten que "hi ha un dèficit acumulat i que només dos dels alumnes resideixen al poble".