Els professors catalans demanen que el dret a l'habitatge estigui en el currículum: "Els nens no han de viure amb vergonya"

Les dades tan voluminoses fan impossible amagar-les sota l'estora. Només el 2025, 1.331 famílies catalanes van passar per un desnonament, i el 80% tenien nens. Criatures que respiren la tristesa que provoca en les seves mares la duresa del procés i que experimenten en les seves pròpies sabates la falta de condicions materials, com ara un espai on fer els deures. Davant l'absència de respostes institucionals a un problema que no és nou, però que s'agreuja any rere any, fa poc més d'un any va néixer el col·lectiu Docents 080, un grup de professionals de l'educació inspirats per la plataforma impulsada a Salt, que es neguen a donar l'esquena al seu alumnat i insten les comunitats educatives a organitzar-se perquè cap nen ni adolescent visqui un procés de pèrdua de la llar en solitud ni amb vergonya.

Aquest dijous, juntament amb l'Observatori DESCA, han presentat una guia que busca ser una eina dissenyada perquè els centres educatius "detectin, acompanyin i intervinguin" davant situacions d'inseguretat residencial, siguin desnonaments o situacions d'infrahabitatge o sensellarisme, realitats encara invisibilitzades.

"El centre educatiu ha de ser un espai de protecció i resistència, i no de 'silencis còmplices' davant la vulneració de drets", apunten des de la plataforma formada per mestres i professors de totes les etapes educatives. "Mama, el Salva [o l'Ana o el Moha] se'n va de l'escola perquè no troben casa al barri", és una frase que, paraula amunt paraula avall, infinitat de mares catalanes han escoltat en boca dels seus fills en ficar-los al llit, moment en què solen obrir els seus cors (i caps) i compartir preocupacions. I la situació es torna infinitament més dolorosa quan el teu fill no és el company del Salva, l'Ana o el Moha, sinó que és el Salva, l'Ana o el Moha, i la pregunta és: "mama, per què nosaltres no podem tenir una casa com la resta de nens de la classe?".

"És una problemàtica que afecta tot el país, especialment les ciutats més poblades, que és on hi ha més tensió residencial, però impacta en tots els centres i a totes les edats, des de les escoles bressol fins als instituts. Amb aquesta guia volem contribuir a situar la protecció de la infància contra els desnonaments com una prioritat de país, que és el que hauria de ser", resumeix Lucía Delgado, tècnica d'habitatge de l'Observatori DESCA i membre de Docents 080. "Intentem donar unes pautes bàsiques perquè tots els centres educatius puguin acompanyar i apel·lem al Govern perquè impulsi mesures públiques perquè cap nen perdi el seu entorn educatiu", remarca.

Mirada estructural

Al cap i a la fi, la guia busca garantir el dret a l'educació i el benestar integral de l'alumnat, evitant-ne l'estigmatització, i posa èmfasi en la necessitat de tenir una mirada estructural, "entenent que la falta d'habitatge no és responsabilitat individual de les famílies, sinó un problema social", recalquen.

El document presentat aquest dijous assenyala que el centre educatiu pot identificar aquestes situacions principalment de tres maneres: per via externa, quan la informació arriba a través de serveis socials, sindicats d'habitatge o entitats veïnals; per via directa, a través de la comunicació espontània de la mateixa família o de l'alumne, sovint durant tutories, o des de l'observació al centre, a partir de la detecció de senyals d'alerta, com l'absentisme, dificultats de concentració, estrès, falta de roba adequada o canvis de conducta.

"Intentem donar unes pautes perquè els centres puguin acompanyar i apel·lem al Govern perquè impulsi mesures públiques perquè cap nen perdi el seu entorn educatiu"

Lucía Delgado

— Docents 080

Una vegada detectada la situació, proposen diverses accions adaptades a les realitats de cada centre, molt diverses, ja que el fenomen és transversal i afecta tant escoles públiques com concertades. La primera, a la qual donen més importància, és oferir suport emocional i social: crear espais de conversa amb tutors o educadors socials (als centres on n'hi ha) i acompanyament a serveis socials o fins i tot, si arriba el cas, en el moment del desnonament, si la família ho accepta.

Planteja també una adaptació pedagògica: la flexibilització de terminis i tasques per a l'alumnat que estigui passant per aquest procés; l'oferta de reforç educatiu gratuït si la situació interfereix en l'aprenentatge, i treballar la prevenció de l'estigma. En aquest últim punt, proposen incorporar el dret a l'habitatge en el currículum escolar perquè el conjunt de l'alumnat ho entengui com un dret humà vulnerat i no com una situació de vergonya.

Resposta comunitària

La guia -que compta amb el suport de l'aFFaC- defensa que l'escola "no ha de ser neutral". Proposa accions visibles com penjar pancartes contra els desnonaments o crear punts d'assessorament amb sindicats d'habitatge al centre.

Finalment, el col·lectiu insisteix en la importància del treball en xarxa: implicar tot el claustre, l'equip directiu, les AFA i les comissions socials, i coordinar-se amb serveis socials, centres de salut mental i entitats del barri per assegurar que la resposta sigui comunitària.