Els vetlladors reclamen que se’ls reconegui com a personal educatiu

Els vetlladors escolars són els encarregats de realitzar l’acompanyament als infants amb necessitats educatives especials a les aules, que engloben tants als diagnosticats amb síndrome de Down fins als que tenen TEA o TDAH. Es tracta d’un col·lectiu necessari als centres educatius, però que s’enfronta a diferents dificultats laborals.

Així ho explica la membre d’UGT i presidenta del comitè de treballadors de l’empresa BASIC SERVIS EDUCATIUS, l’encarregada de gestionar els vetlladors en els centres educatius, Elena Català, qui remarca que un dels principals problemes amb què es troben és la falta d’hores per cometre la seva feina: «Enguany ens han donat 300, però són poques, ja que s’han de repartir entre tots els nens a qui ajudem». Per aquest motiu, els vetlladors no poden acompanyar durant tot l’horari lectiu als alumnes als qui ajuden.

A tot plegat, se suma el fet que «el departament no ens vol reconèixer com personal educatiu» i, per tant, «no tenim accés a les reunions del claustre de professors ni a les reunions amb pares». En aquest sentit, Català indica que «no podem fer seguiment de l’infant ni tampoc preparar la setmana amb el seu tutor».

Opinió amb què concorda la vetlladora Carol Pagès, qui creu que, per tal de millorar les condicions de la seva professió caldria que «el servei no fos d’una empresa privada que en treu profit, i passi a mans del departament», i, a més, «contractar molts més vetlladors». En el seu cas, conta que l’any passat treballava 35 hores, i enguany 25.

Hores de cures i menjador

Una altra de les reivindicacions que fan des de la UGT és que, a banda de donar suport als infants, als vetlladors també els han donat la tasca de fer les cures d’aquells alumnes que ho necessitin, com punxar insulina als diabètics o donar menjar a través d’un botó gàstric. «Ens fan una formació de dues hores al CAP, i després ens donen la funció d’infermeres. Tinc una responsabilitat sense la titulació», explica Català.

Famílies de nens amb autisme alerten que més hores de vetllador no són suficient

Paral·lelament, afegeix que «també treballem les hores de menjador, que depenen d’una altra empresa que no té res a veure amb tu. Abans contractaven un treballador pels infants amb necessitats especials, ara ens ocupem nosaltres». «L’excusa que et donen és que siguis un referent pel nen durant tot el dia, però quan més et necessita és en horari lectiu», rebla.

Així, Català acusa que «cada vegada ens donen més hores per treballar durant els moments de menjador». En aquest sentit, Pagès conta que «tinc 15 hores de menjador setmanals, i 10 per la resta d’horari lectiu».

El paper dels mestres

Amb relació a la formació que tenen els mestres sobre trastorns com el TEA o el TDAH, Pagès considera que «ells fan el que poden, no en conec cap que faci les hores que li toquen. Només els faltava una formació extra», opinió amb què concorden des d’UGT.

A banda, la vetlladora remarca que «també hi ha la figura de l’educador especial, que treballa a part amb els nens que els costa, per exemple, llegir». Conclou que «dins de l’escola tots ens ajudem per tirar endavant com podem».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ