Expulsions als instituts: pas previ al fracàs escolar de molts joves figuerencs

Figueres és considerada una ciutat d’alta complexitat i els joves són un dels perfils més vulnerables a patir exclusió social i educativa. De fet, a banda de l’abandonament prematur, el pas previ és el risc de ser expulsat d’un institut per raons de manca d’aprenentatge o d’actituds disruptives. En aquest cas, «fa dotze anys vam detectar que molts joves eren expulsats dels instituts», expressa Maria Solés, directora de la Fundació Sant Vicenç de Paül. Tanmateix, la gran qüestió radica en saber què passa quan un jove és expulsat. Segons Solés «s’està o a casa o al carrer». Així doncs, des de la fundació, engegaren Atura’t, com a projecte de prevenció a l’abandonament escolar, coordinat també per Jofre Millans. En aquest sentit, «arribar a un 1r d’ESO sense una comprensió lectora o matemàtica» diu, genera un sentiment de fracàs i, en conseqüència d’això, la disrupció, ergo, l’expulsió.

Millans informa sobre el funcionament de l’ensenyament: «Adquireixes uns continguts bàsics i, cada vegada que escales de curs, aquests continguts van sent més complexos i es relacionen entre ells» i adhereix «si no tens assumits els bàsics, després totes les relacions de coneixement, no les pots fer», la qual cosa deriva en l’absentisme escolar. Així mateix, una de les grans problemàtiques de la ciutat és aquest «fracàs escolar», reflectit en dades del Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA). Tot i això, segons estadístiques de la mateixa entitat, «estimem que arriben un 15% dels joves expulsats, però realment veiem la punta de l’iceberg», defineix Millans. Davant la situació alarmant, «quan un o una jove és expulsat, la responsabilitat és de la família», assegura la directora i, gràcies al conveni amb els instituts de Figueres, se’ls ofereix el recurs per ajudar els estudiants a entendre la importància d’obtenir l’ESO, per al seu futur laboral i socioeconòmic, a més d’assolir una rutina i uns hàbits, per evitar la reiteració a l’expulsió.

Un altre factor influent és la situació de vulnerabilitat que es troben moltes famílies amb manca de recursos, en què el treball en xarxa és fonamental. «Molts alumnes no tenen una família que els puguin ajudar amb els aprenentatges», declara Solés, per motius de llengua, recursos materials o altres. La mirada, però, no rau únicament en l’alumnat, sinó en l’atenció que necessita rebre a l’institut, «d’1 a 1», reivindiquen ambdós. En aquest sentit, les dificultats d’aprenentatge, s’han de detectar abans, «a l’etapa de primària», denuncia Millans. Una educació equitativa, per una igualtat d’oportunitats és un dels objectius d’Atura’t i, per extensió, del sistema educatiu. També ho és canviar el discurs de prejudici cap al jove, per entendre la seva posició. «Sempre hi ha una raó al darrere de cada expulsió», diuen. No obstant això, quan els aprenentatges estan mancats, «cal trencar aquesta barrera», apunten. D’aquesta manera, l’acompanyament d’aquest col·lectiu al retorn a l’institut és clau, preguntar-los «com t’imagines l’arribada a l’institut?», reflexiona Solés. Retornar a l’aula i reprendre el fil és un impàs que pot ser dificultós. S’ha d’obrir la porta a dues bandes, l’alumne que es reincorpora i també el professorat que l’atén: els canvis són possibles i convé trencar amb l’estereotip que moltes vegades s’imposa a l’alumnat, fent un treball conjunt. No es tracta d’intel·ligència, sinó «alternatives i solucions que han fet que tinguin l’expulsió», exposa el coordinador. A més, «els instituts estan col·lapsats», sostenen, i això provoca obviar el procés d’un alumne expulsat. Per tant, on queden els joves que abandonen l’escolarització? Quina serà la seva realitat? Són detonants de la futura societat figuerenca.