El Pous i Pagès de Figueres, camí de la reconversió com a centre de formació professional

No passa gaire sovint, i de fet no hi ha gaires precedents en la darrera etapa municipal democràtica, que un dictamen que es porta a aprovació en el plenari quedi damunt la taula en dues convocatòries consecutives. Això és el que ha passat en les dues sessions ordinàries de desembre de 2022 i gener de 2023 amb la proposta d’aprovació del Pacte educatiu de ciutat.

No es tracta d’un tema qualsevol, i menys en una ciutat on les expressions integració i segregació formen part del vocabulari habitual del llistat de grans temes per resoldre a Figueres. El Pla, redactat per Martí Fonolleras, antic director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, ha evolucionat amb reunions de treball que feien pensar en un desenllaç positiu, fins que poc abans del ple ordinari de gener, les direccions dels centres figuerencs van emetre un comunicat reclamant més debat.

En aquest Pla, es detallen moltes actuacions importants, alguna de les quals trenca inèrcies i propostes passades, com la de la desaparició de l’escola Josep Pous i Pagès, ubicada a la carretera de Llers, i que sovint ha estat posada com a exemple de segregació malgrat els grans esforços de la seva comunitat educativa i de l’equip de mestres per a tirar-la endavant.

En aquest senti, el Pla Educatiu, pendent d’aprovació, proposa «convertir l’escola Pous i Pagès en un institut escola» i, al mateix temps, «preveure l’edificació d’un nou centre escolar al Turó Baix que acolliria el nou Pous i Pagès», la qual cosa permetria «reconvertir els actuals espais del Pous i Pagès en un nou centre de formació professional integral, un cop fet el trasllat de l’escola».

Aquest seria un canvi substancial respecte a la situació d’ara. Tanmateix, el Pacte deixa molt clar que s’ha de «continuar treballant per trobar una zonificació idònia de Primària del municipi, si és possible, per al curs 2024-25. Això vol dir que hauria d’estar aprovada a la tardor del 2023. En qualsevol cas, les Comissions de Garanties d’Escolarització de Primària i Secundària ho han de valorar i en últim extrem la Taula de Planificació Local». Aquesta Taula també seria requerida per a una altra proposta que generaria un nou canvi, com és reconvertir l’Amistat en una escola-institut, malgrat la seva proximitat amb l’institut de l’Olivar Gran i la sempre polèmica concentració d’altres centres en un mateix punt geogràfic com són el col·legi Joaquim Cusí i el futur nou edifici de l’escola Carme Guasch.

Pel que fa als instituts, el Pla Educatiu deixa clara la necessitat de «revisar les adscripcions de totes les escoles dels pobles del voltant de Figueres amb els instituts de la ciutat de tal manera que s’aconsegueixi un repartiment molt equilibrat, equitatiu i semblant a cada centre». En aquest aspecte, l’obertura de l’institut de Peralada, llargament reivindicat pel municipi i els pobles del seu entorn, va suposar un cop important a la configuració de l’alumnat dels centres figuerencs, especialment del Cendrassos, que és el que rebia la majoria d’aquests alumnes.

El col·lectiu de direccions d’escoles i instituts va al·legar en el seu moment que «la proposta del document que havia d’aprovar el Ple no fa referència explícita al fet que convertir l’escola Pous i Pagès en un institut escola hauria de ser una actuació provisional i transitòria i, per tant, si no es considera com una mesura provisional, s’aniria en contra d’una visió inclusiva i es tractaria d’una mesura no orientada per evitar la segregació, segons les indicacions del Pacte en contra de la segregació escolar a Catalunya. El no plantejament provisional d’aquest punt posa en qüestió les altres propostes del mateix document».

En la sessió plenària del passat 9 de gener, després d’una reunió prèvia amb els representants dels diferents grups, l’alcaldessa Agnès Lladó va proposar deixar el tema sobre la taula, no sense abans lamentar que hi hauria pogut haver «instrumentalització política», defensant la importància del tema i «la gran feinada que havien fet els serveis tècnics municipals i el regidor Josep Alegrí». La regidora Alba Albert, del grup No adscrits, també va lamentar la suspensió del dictamen recordant que «el futur és una urgència avui», tot aportant dades de la mala situació educativa de Figueres en el rànquing català.

Subscriu-te per seguir llegint