«Hi ha històries, vivències, que han de ser explicades. Si no es visibilitzen, es perden». Aquestes són les paraules de David Pujol, mestre de professió. I de fet, aquesta reflexió va ser la que va inspirar la creació del llibre La Pedagogia del Projecte. La mirada al cel i els peus a la terra, obra escrita conjuntament amb la mestra i directora de l’escola pública de Boadella i les Escaules, Núria Trobajo. I és que, com bé s’intueix en el títol, aquest llibre parla del mètode educatiu de la pedagogia del projecte, proposta que permet que l’alumne construeixi el seu propi aprenentatge de manera seqüencial, sent el protagonista. Un mètode que ara sembla estar de «moda», ser innovador. Res més lluny de la realitat: el primer llibre en el qual es troba documentat data de 1918, i des de fa gairebé trenta anys s’aplica a l’escola de Boadella.
De fet, aquestes dues directrius són la base del relat. «Jo sempre li deia, a la Núria: ‘aquesta feina tan interessant que fas, s’ha d’explicar’», recorda Pujol. «Sempre ho deia, s’ha de deixar per escrit. Jo al principi no volia, però ell sempre ha defensat que tot el que es fa a les escoles, ha de quedar guardat. Em va convèncer; vaig acceptar», admet Trobajo. I és així com el llibre comença a teixir-se, ara fa uns tres anys. «Ell ha deixat constància de la part històrica i la teoria del mètode, i jo he retratat la part pràctica a partir de la nostra experiència, la de l’escola de Boadella», diu Núria Trobajo.
Empremta empordanesa
El llibre La Pedagogia del Projecte, més enllà d’explicar una història viva i digna de recordar, té un afegit: explica l’empremta empordanesa d’aquesta metodologia, més enllà de l’escola de Boadella. I és que tot i que la part teòrica parteix del naixement de la pedagogia del projecte, que és originària dels Estats Units, també en destaca una curiositat. «Al llibre s’explica que a l’època de la República, hi havia mestres empordanesos que ja l’aplicaven. És el cas d’un professor de Llançà», diu Pujol. D’aquesta forma, es fa un extens repàs de la història del mètode, «fins a arribar a detallar el cas pràctic de Boadella», anota David Pujol.
És així com comença la segona part del llibre, una tria de setze projectes, dels molts que s’han fet al llarg de tres dècades. Però com moltes coses a la vida, aquesta forma de fer, a l’escola de Boadella, va arribar per casualitat. «El 1993, al centre educatiu treballàvem dos mestres, en Pere Salvatella i jo, i vam fer servir aquest mètode per necessitat, i gairebé amb vergonya perquè no utilitzàvem el ‘correcte’», confessa Trobajo. «No sabíem què fer en una escola rural amb tantes edats diverses, i amb pocs alumnes i de nivells diferents. I vam fer servir aquest mètode que coneixem de l’educació del lleure, de l’escoltisme», afegeix.
D’aquesta manera, es marca un abans i un després en la forma d’educar a l’escola de Boadella. Una manera de treballar força inèdita en aquell moment, però que entén l’ensenyament com una experiència total. «El treball en equip i l’interès dels alumnes són les bases. Un projecte és quelcom que jo vull aconseguir. Llavors, a partir de tot això, et fas preguntes i et reparteixes la feina amb diferents persones de l’equip per assolir els objectius», reflexiona Núria Trobajo.
Però tot i aquella vergonya inicial, ben aviat quedà palès que aquesta forma d’educar era molt ben rebuda. «Quan vam veure com reaccionaven els nens i les famílies, de mica en mica vam veure que funcionava, que valia la pena. Ens vam posar amb ganes, energia i convenciment, i realment el retorn era i és bo», confessa Trobajo. Així, d’aquesta manera s’impulsa aquesta forma d’educar, que ha permès desenvolupar molts projectes a l’escola de Boadella, setze dels quals s’expliquen en el llibre.
Ara bé, tot i que aquesta forma de treballar de l’escola de Boadella ha mantingut l’essència dels primers anys, el pas del temps ha fet que la forma d’aplicar aquesta metodologia hagi variat i s’hagi adaptat als canvis intrínsecs de la societat. «Et vas adaptant als nens, als seus interessos. La societat ha canviat. Quan vam començar, no existien els ordinadors a l’escola, per exemple. Buscàvem la informació a la biblioteca, o parlant amb els veïns del poble. Això ho continuem fent, perquè crec que no hem de deixar de banda allò que és útil, però ara fem servir Internet», anota Trobajo. Tot i això, el mètode ha proporcionat sempre bons resultats, i és que, segons relata la mestra i directora de l’escola de Boadella, molts exalumnes, al cap dels anys, li han transmès que, a part de tenir un record agradable, han après molt amb els projectes. «Han après a treballar en equip, a buscar informació, a conèixer l’entorn local. El retorn és positiu», manifesta la mestra.
«Volem inspirar, no alliçonar»
Malgrat que en el llibre La Pedagogia del Projecte. La mirada al cel i els peus a la terra s’explica un model concret del mètode del projecte, els seus autors posen en solfa que, «en cap cas, aquesta obra vol ser una imposició, sinó una inspiració», diu Trobajo. «Serà una forma de deixar constància d’una història, una vivència», afegeix.
I és que el relat té com a objectiu quelcom tan senzill com preuat: recordar per no oblidar. «Volem detallar unes experiències que si poden inspirar i ajudar, serà fantàstic. Si no, queda com a experiència narrada. No volem alliçonar. Volem deixar constància d’un projecte que s’ha fet, que ha funcionat, i que, al cap i a la fi, és una història», reflexiona Trobajo. «Al final, és un reconeixement. Ara tothom parla de projectes, i els nous currículums educatius recomanen que es treballi de forma transversal. Però la gràcia d’això és que la Núria Trobajo va començar a posar en marxa tot això fa trenta anys, i poca gent en parlava», conclou David Pujol.
«Veure el reconeixement de la gent, va ser una gran satisfacció»
El llibre, guardonat amb el premi Marta Mata 2021, fou presentat a Boadella recentment amb gran èxit
El llibre La Pedagogia del Projecte. La mirada al cel i els peus a la terra ha estat una obra rebuda amb molt bons ulls i expectació, i és que han estat diversos els reconeixements que ha rebut. D’una banda, va resultar guanyador del Premi Marta Mata de Pedagogia 2021 de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ara bé, si aquest guardó va significar «una satisfacció i una sorpresa», per Núria Trobajo, més ho va ser veure la reacció que els veïns de Boadella i de la comarca va tenir el dissabte 24 de setembre. La presentació, que va tenir lloc a la Sala La Societat, a les sis de la tarda, va agrupar més d’un centenar de persones, el que va suposar una alegria pels autors. «Tot i que era una tarda plujosa, hi havia molts exalumnes i les seves famílies, i molta gent del poble, i d’altres municipis. És una forma de veure que la manera de fer, de treballar de i de viure, els ha arribat. Personalment, va ser una gran satisfacció», admet emocionada Trobajo.
