Empordà

Empordà

Figueres

Ser cec i tornar a l’institut imaginant-te’l: «No sé com són els meus amics»

Tot i perdre la vista fa set anys, la figuerenca Reina Guerrero no s’ha rendit i utilitza un dispositiu electrònic de Braille per poder seguir les classes

L’estudiant Reina Guerrero acaba de començar 2n d’ESO en un institut de Figueres Eduard Martí

La figuerenca Reina Guerrero ha passat la primera meitat de la seva vida veient el món i, l'altra meitat, imaginant-se'l. Quan només tenia dos anys, li van detectar un càncer ocular (retinoblastoma) i li van haver d'extirpar un ull. I fa set anys, l'altre. Però no ha deixat que la que ha acabat convertint-se en una discapacitat s’interposés en el seu camí. De fet, aquesta setmana ha començat 2n d'ESO en un institut de Figueres i, quan acabi, somnia en anar a la universitat per a estudiar Dret. Una vocació que, al llarg dels anys, ha mantingut intacta.

Aquest curs, reconeix, no ha estat «tan difícil» com l'anterior, quan va posar el primer peu a l'institut. Tot i això, va optar per ser pràctica i fer bandera de la seva valentia. «El primer dia em vaig presentar als meus companys de classe, vaig explicar-los el meu problema i els vaig ensenyar com podien ajudar-me si ho volien», recorda. I ara, celebra, «tothom ja ho ha entès». Fins i tot l’acompanyen a la parada de l’autobús, una alternativa que aquest curs haurà d'utilitzar per desplaçar-se fins a l'institut. I aquest, assegura, és el gran repte. «A vegades deixa de funcionar la megafonia que anuncia les parades i de cop i volta ja no sé on soc», lamenta, i confessa que alguna vegada s’ha passat de llarg de la seva parada.

Ara, encara un curs amb professors i matèries noves. Tot i això, vol enderrocar un mite. «No és tan difícil ser cec, pots fer de tot» i afegeix que «gairebé no et dificulta la vida». No obstant, ha de buscar en el rodet de la seva memòria per a recuperar la fesomia de les imatges més quotidianes. «Recordo gairebé tot el que vaig poder veure abans de perdre la vista i, quan ara ho toco, m’ho imagino tal i com ho havia conegut», afirma. I defensa: «M’imagino les coses tal com són». Però de fet, no sap com és Figueres (va perdre el segon ull en una intervenció a Barcelona, just després d'arribar d'Hondures i abans que la seva família es traslladés a la capital de l’Alt Empordà). Ni l’institut on estudia. «No sé com són els meus amics», reconeix. I encara que intenta retenir-lo, se li desdibuixa el record dels membres de la seva família.

L'estudiant vol enderrocar un mite: «No és tan difícil ser cec», i defensa que «pots fer de tot»

decoration

Malgrat tot, a l'aula vol ser una alumna més. A la motxilla, en lloc de llibres i material escolar, només hi duu una línia Braille que ha après a utilitzar gràcies a l'ONCE (es tracta d’un dispositiu electrònic que connecta al seu ordinador per a llegir la informació que li apareix projectada a la pantalla). D'aquesta manera, els professors li comparteixen el temari en un document, que pot anar desxifrant a través d’aquest sistema. A més, també el pot utilitzar per a escriure i agafar apunts, material que després farà servir per a preparar-se els exàmens. Les proves també les fa a través de l'ordinador, a partir d'on pot anar traduint i responent les preguntes.

Els professors, celebra, són molt conscients de la seva discapacitat. «Sempre s’intenten posar al meu lloc, mai he hagut de dir-los: què has escrit a la pissarra, que no ho veig?». Al contrari: «A mesura que anoten qualsevol cosa a la pissarra, van dient en veu alta què hi posen». Quan toca pràctiques de laboratori, indica, «sempre m’expliquen el que no puc veure» i afegeix que «m’intenten il·lustrar amb material que jo pugui tocar el que la resta de companys veuen a través del microscopi». I quan és el torn d'Educació Física, també s’hi adapten. «Tinc una pilota de bàsquet i una altra de futbol amb una espècie de cascavell que em permet saber on és», assegura. El que no pot practicar, lamenta, és el bàdminton: «Com que la pilota no emet cap so quan és a l’aire, no la puc sentir».

Tot i això, assegura que la ceguesa no l’espanta ni la fa sentir diferent. «Em sento igual que la resta de companys de la meva classe», conclou.

Compartir l'article

stats