Més de mig miler d'alumnes de diversos clubs de lectura es reuneixen al Teatre El Jardí

En un Teatre El Jardí atent i amb ganes d’aprendre, una de les autores més llegides del nostre país explicava en un primer temps, com varen ésser els seus inicis i en un segon temps, intercanviava amb els alumnes en un joc de preguntes-respostes, organitzat pel professorat, on els alumnes dels nou centres alt-empordanesos preguntaven a l’autora convidada les curiositats que tenien.

Explicant els seus inicis, l’autora de la triologia «Veritat», «Mentida» i «Por» va comunicar els motius pels quals va començar a escriure, «Vaig néixer en un ambient adequat, tant el meu pare com la meva mare eren lectors. De fet el meu pare era poeta i va conèixer la meva mare a través d’un poema». Aquests fets i que es llegís tot el que podia i trobava, van fer que la guanyadora d’un premi Ramon Llull confessés que «escriure és un regal dels meus pares». Santos, conscient que el públic que tenia davant eren adolescents, va aprofitar per destacar l'importància de la seva adolescència per a ser escriptora. Començava dient-los que «l'adolescència és l'etapa més interessant de la vida, és quan comenceu a ser el que sereu més tard». Santos, que va guanyar diversos premis a l'institut, apuntava que «per mi, van ser més importants els premis d'institut que el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, per exemple, perquè sense els premis d'institut, no hauria arribat on estic». Santos va afegir que «mai vaig ser una alumne brillant. Per tant, quan els jurats de l'institut em donaven premis, jo pensava: això que faig val la pena, soc bona escrivint, puc competir».

Santos va fer saber moltes coses importants com que les seves novel·les preferides eren les de terror, que el seu escriptor preferit era Wilkie Collins i que escriurà una triologia més.

El joc de preguntes respostes

En aquest joc que va organitzar el professorat dels nou centres que varen participar en aquesta trobada, els alumnes preguntaven el que volien saber sobre Care Santos, una de les seves escriptores preferides.

«Tens algun ritual o mania abans d’escriure?» va preguntar un dels alumnes. Care va afirmar que «tinc molts rituals. Soc molt maniàtica. A més a més, cada cop en tinc més, abans em preocupava i em vaig tranquilitzar quan vaig saber que passava a molts escriptors, pràcticament tots. Algunes manies són que per exemple, sempre necessito escriure a casa, sola i amb silenci. A més, sempre que escric, em vesteixo igual, amb un conjunt de ioga. El que també em passa és que avegades em llevo a les tres o les quatre de la matinada per escriure. Sobretot si em queda algun cab per lligar o un diàleg per acabar.» Santos va afegir «al principi, els meus fills i marit pensaven que era boja. Més tard es van acostumar». Aquesta era una de les preguntes-respostes que van tenir alumnes i Care Santos.

Quan els alumnes li van preguntar: «Quins llibres creus que hauríem de llegir a la nostra edat?», Care Santos es va mostrar molt clara i precisa dient que «Cadascú ha de llegir el que li agrada. Des del meu punt de vista, no hi han llibres universals. Un llibre ha d'interpelar-nos, de tenir allò que ens interessa, de parlar de nosaltres». Ho va completar explicant que «jo vaig perdre el meu pare molt aviat i vaig poguer llegir llibres sobre això. Heu de buscar llibres que tinguin el que voleu».

Els alumnes, que escoltaven amb molta atenció totes les respostes de l’autora dels seus llibres preferits, van demanar «Quina novel·la et va marcar més?». Santos va aprofitar per explicar-ne una anècdota: «És la Dama de blanc de Wilkie Collins. La vaig llegir quan era adolescent, era el moment en que el meu pare m’apagava la llum al vespre però jo volia seguir llegint. Per tant, m’amagava sota els llençols amb una llinterna i a vegades em passava fins que es feia de dia llegint-la, sense donar-me’n compte. Llavors jo m’adormia a classe, fins que la professora va convocar el meu pare. Aleshores van saber que la culpa era de Wilkie Collins».

Per acabar, abans de ser aplaudida per la totalitat del teatre, Care Santos desvelava el que li agradava de la literatura i destacava que «La literatura fa sentir-te acompanyada, sempre hi ha algú pitjor que tu que ho explica escrivint i et fa sentir millor».

Care Santos, al Teatre El Jardí de Figueres Josep Fàbregas