Empordà

Empordà

Figueres

Una escola de Figueres arrela els infants d’origen xinès a la seva cultura

L’associació SIWEI d’intercanvi cultural Xina-Catalunya ensenya la llengua als més petits per preservar la identitat de la comunitat establerta a la comarca

Les classes, per a diferents edats i nivells, es realitzen a les aules de la Fundació Clerch i Nicolau Emporda.info

Els nens i nenes d’origen xinès de Figueres i de la comarca assisteixen a classe cada diumenge per aprendre la seva llengua i entrar en contacte amb la seva cultura. La Fundació Clerch i Nicolau és la seu d’una escola que fa cinc anys va obrir l’associació SIWEI d’intercanvi cultural Xina-Catalunya, amb seu a Girona i registrada també a Figueres, perquè els infants no perdin les seves arrels.

La seva presidenta Yanping Huo va arribar a Catalunya l’any 2008 i juntament amb altres professors de xinès van obrir el centre: «Anem a diferents ciutats, per ensenyar l’idioma i evitar els desplaçaments de les famílies» explica. «Vam veure que molts nens nascuts aquí no sabien llegir ni escriure el xinès. Vam pensar que quan es fessin grans perdrien la seva cultura». Aquest va ser l’origen d’obrir la primera escola a Girona. Aquesta associació treballa per facilitar l’adaptació dels ciutadans xinesos que viuen també a Figueres, Vic i Olot, on també fan classes. El planter de l’entitat està format ara per dotze professors.

A Figueres, l’escola té ara una quarantena d’alumnes presencials: infants i joves a partir de quatre anys i una quarantena més d’estudiants que fan classe online. A Girona, prop de 100 infants estudien xinès. A Vic, també tenen un centenar d’alumnes i a Olot, uns noranta. «Se n’han perdut més de la meitat a causa de la pandèmia» assenyala la presidenta de l’associació «però a poc a poc es van recuperant».

Les classes són de mandarí. La llengua oficial de la Xina es diu xinès mandarí i és la segona llengua més parlada del món. Hi ha més de 1500 milions de parlants. Fins ara més de sis milions d’estrangers del món estudien aquesta llengua, la del present i del futur. A Espanya, hi ha més de quaranta mil persones que estudien el xinès mandarí. I a Catalunya hi ha més de vuit mil persones que aprenen xinès.

Abans de la pandèmia assistien a classe infants d’origen xinès i també del país Emporda.info

A Figueres, venen nens de tota la comarca i les classes es realitzen des de fa tres anys a la Fundació Clerch i Nicolau, que ha cedit a l’associació diferents aules. «Fem quatre sessions, els diumenges al matí, de les deu a la una, i a la tarda, de les dues a les cinc, per a alumnes de diferents edats i nivells. Les classes són per aprendre a escriure i a llegir, tenim tots els materials necessaris».

L’entitat vol que la seu sigui un punt de trobada per als infants i per a la comunitat xinesa. Fins i tot abans de la pandèmia, famílies del país també portaven els seus fills a aprendre el xinès, valorant així la importància d’aquest idioma. Parlar xinès és difícil, tot i que la majoria de les paraules són monosíl·labes o bisíl·labes. I pel que fa a l’escriptura, és un idioma pictogràfic, «però els símbols no tenen res a veure amb la pronunciació», amb la qual cosa estudiar xinès es pot convertir en una experiència desafiant i divertida, al mateix temps que «cada cop més important». Els nens petits utilitzen un sistema especial, «com de lletres llatines perquè pronunciïn bé perquè els seus pares venen del sud-est de la Xina i molts no parlen mandarí, acostumen a parlar el seu dialecte».

La comunitat xinesa a la ciutat de Figueres està formada per 231 persones, 127 homes i 104 dones. A altres pobles de la comarca, com Empuriabrava i Castelló d’Empúries, en són 78 persones i a Roses, ara com ara, hi ha 42 homes i 43 dones xinesos empadronats. La comunitat està present arreu de l’Alt Empordà.

Per aprendre correctament l’idioma, els infants necessiten almenys sis anys, assenyala la presidenta de l’associació SIWEI. «Fins als setze o disset poden fer classes. Fins i tot quan van a la universitat aprofiten les seves vacances escolars per continuar perfeccionant l’idioma». Afegeix que «hi ha molts joves que ara que ja tenen més de vint, que no saben llegir i alguns tampoc parlen bé».

Els objectius del que s’ofereix a les aules van molt més enllà d’ensenyar als nens l’idioma i l’escriptura xinesa. «Per a nosaltres, és molt important mantenir la cultura i els costums. Hi ha moltes històries i tradicions xineses per preservar». Volen que els infants d’origen xinès se submergeixin en la cultura xinesa des de petits. Conscients que és una llengua que dona accés a una cultura mil·lenària, fascinant i amistosa, l’Associació vol obrir-se a la societat en general. Siwei d’Intercanvi Cultural Xina-Catalunya realitza moltes activitats al llarg de l’any amb els alumnes. Va organitzar la celebració de l’Any Nou xinès al Centre Cívic de Santa Eugènia, el mes de febrer passat, amb un espectacle amb balls, cançons i poemes d’origen xinès i abans de la pandèmia va actuar a l’Auditori Caputxins de Figueres on els nens i nenes van mostrar tot el que havien après: «Vam aconseguir sorprendre els pares de tot el que ja sabien els nens». «Per a nosaltres les activitats són més importants que les classes, per motivar-los a tenir interès d’aprendre».

Aquesta és també la intenció i la motivació original per a la celebració de les festes que fan. Festival de la lluna, òpera, zodíac xinès, entre altres. La cultura xinesa té una llarga història. «Tenim ganes de poder fer coses al carrer, que la gent ens conegui» remarca la presidenta de l’entitat.

«Les famílies tenen molt d’interès que els fills parlin xinès»

L’idioma xinès, el seu estudi i aprenentatge es consolida com un nexe d’unió entre la Xina i Espanya, ja que cada cop més estudiants s’interessen per conèixer la llengua.

Huiming Hu va fer de professora a l’escola de xinès de Figueres, ubicada a la Fundació Cherch i Nicolau abans de la pandèmia. També oferia classes a nens i nenes de la comunitat que mostraven curiositat per aprendre l’idioma: «Moltes famílies són conscients de la importància que els seus fills i filles sàpiguen xinès, per això no només el parlen a casa, sinó que els porten a l’escola. És una bona manera de no perdre la cultura xinesa. Necessitaven un lloc on aprendre la llengua. Els pares treballen molt i no tenen temps d’ensenyar-los com llegir i escriure l’idioma, això és molt important».

Barcelona, Madrid o Girona disposen des de fa anys d’espais de referència per aprendre l’idioma, però a Figueres fins fa cinc anys no hi havia la possibilitat: «Ara existeix un espai on els nens i nenes poden aprendre, gaudir amb els amics, on hi ha els materials necessaris per a l’ensenyament a fi d’arribar de forma amena als alumnes». Manifesta també que «a l’escola hi havia famílies espanyoles que volien que els seus fills aprenguessin el xinès, famílies que han adoptat nenes de la Xina, una mica de tot».

Huiming Hu es mostra satisfeta que les seves filles, ara ja grans, tenen 20 i 17 anys, sàpiguen parlar, llegir i escriure la seva llengua d’origen i anima les famílies a portar els nens a l’escola de xinès. «A poc a poc els infants i joves es reincorporen de nou a les classes del diumenge». En aquest sentit, valora especialment l’interès de les famílies perquè els seus fills aprenguin un idioma que està posicionat com un dels més importants del món. La comunitat xinesa és molt emprenedora i dedica moltes hores a treballar. De vegades els costa sortir d’aquesta bombolla, i l’escola permet als infants tenir un espai de contacte amb la cultura d’origen i la del país.

«Cada cop més gent aprèn l’idioma perquè t’obre portes al món»

Leticia Hsing ha transmès als seus fills i als seus nets la importància de la llengua i cultura xinesa. «Quan el meu net de quinze anys em va dir que volia aprendre xinès, vaig començar a dedicar el meu temps lliure a preparar les classes» explica. Al costat del seu marit Pablo Lee, van ser la primera família d’origen xinès en arribar a Figueres el 1973 i han preservat les seves tradicions, a través dels seus fills Dídac i Simon. «L’ambient familiar és molt important perquè els nens aprenguin a parlar xinès». Pel que fa al seu net, diu, que «ara amb quinze anys, és tard perquè aprengui a escriure, però ens estem iniciant en la conversa, en adquirir vocabulari, perquè agafi seguretat a l’hora de parlar». YouTube és una font de recursos per aprendre i ensenyar xinès i de fet el seu net de deu anys ho està fent per internet. «Aprendre bé l’idioma és difícil, cal tenir un ambient on practicar i fer molts exercicis de memòria». Assegura que cada cop són més les persones que veuen la importància del seu aprenentatge. «Mil quatre-cents milions de persones parlen xinès al món i de cada quatre persones del món una parla xinès». Tot i que «hi ha molts dialectes, si els pares són conscients de la importància del xinès, a casa parlen la llengua». És un fet que cada cop hi ha més relació entre Espanya i el seu país d’origen, constata Leticia: «Hi ha tants espanyols fent negocis a la Xina: és la fàbrica del món. Per fer negocis és molt important saber parlar el xinès, t’obre moltes portes, et permet prosperar».

Leticia Hsing i Pablo Lee van obrir el primer restaurant xinès a Figueres el 1973 i, a poc a poc, la gent de la ciutat es va introduir en la cultura i gastronomia del seu país. Amb la pandèmia, van deixar d’anar al restaurant i mentre en Pablo cuida de l’hort, la Letícia es dedica entre altres coses a fer classes de xinès: «Des de petita he tingut la vocació d’ensenyar», confessa. Alguns nens i nenes de la seva família han après xinès a l’escola de Figueres. «L’alumne cal que sigui obedient i posi molta voluntat», conclou.

Compartir l'article

stats