Quiosc

Empordà

ENTREVISTA Berta González Velasco Estudiant de l'Institut Cap Norfeu de Roses

«El canvi climàtic perjudica les poblacions de gamba»

«Tothom sap que només es coneix una petita part de tot el fons marí. És un món molt extens i alhora molt desconegut», constata l’estudiant de l’Institut Cap Norfeu de Roses

Berta González Velasco està a punt de complir 18 anys MAIRENA RIVAS

El vídeo elaborat per l'estudiant rosinca Berta González Velasco sobre el seu Treball de Recerca de Batxillerat, El ‘Gambi’ climàtic, va ser un dels 25 vídeos seleccionats en l’edició del 2022 del Congrés de Recerca d’Alumnes de Centres de Secundària (CRACS), una trobada per a estudiants de 2n de Batxillerat impulsada per la Universitat de Girona. L'alumna de 2n de Batxillerat de l'Institut Cap Norfeu es mostra agraïda amb el seu pare, el pescador Toni González, i el seu oncle, el meteoròleg Salvador Sala, pel suport que li han donat en l’elaboració d’aquest treball, amb el qual ha volgut demostrar com afecta el canvi climàtic en la captura de les gambes.

Què et va motivar a triar aquest tema per al teu Treball de Recerca?

La principal motivació va ser la meva família. El meu pare és pescador i a mi m’apassiona tot el que té a veure amb la biologia marina. El mar i el canvi climàtic són temes que m’atrauen molt. Li vaig dir al meu pare que faria el treball sobre allò al qual ell es dedica, a la pesca de la gamba, i es va posar molt content i predisposat a ajudar-me en tot allò que ell pogués.

Què és allò que podies aportar al teu treball en relació amb la gamba?

Amb l’excusa de la gamba, podia tractar un altre tema que a mi m’interessa molt, els ecosistemes marins. Visc a Roses i això fa que des de ben petita hagi estat en contacte amb el mar. Tothom sap que només es coneix una petita part de tot el fons marí. És un món molt extens i alhora molt desconegut. Vaig buscar estudis sobre la gamba i no hi ha gaire informació. Per això vaig pensar que seria una bona idea aprofitar l’oportunitat.

En el cas del teu treball has associat la gamba als efectes del canvi climàtic.

Així és. Segons els resultats de la investigació que he fet per al TDR, el canvi climàtic afecta la població de gamba. El percentatge és possiblement poc rellevant, però afecta. En un futur, si els efectes del canvi climàtic continuen en augment, que és allò que s’espera, la gamba vermella podria arribar a desaparèixer al cap de Creus. Però això passaria en el pitjor dels casos. La gamba, per la seva pròpia subsistència, pot migrar a aigües més profundes, però si passa això serà inaccessible per als pescadors.

Consideres que la teva recerca ha donat uns resultats pessimistes a l’entorn de la gamba?

Més aviat si, perquè, a banda d’això que et comentava, cal tenir present també que cada vegada hi ha més cascades submarines. Aquest fenomen arrossega tot el fons el marí, s’ho emporta tot. És un fenomen que també ve provocat pel canvi climàtic i que també pot ser el causant de la desaparició de la gamba. Però igual que poden desaparèixer les gambes també és cert que poden arribar noves espècies.

Què és allò que t’ha resultat més impactant de l’estudi que has fet?

Quan vaig començar a fer el TDR pensava que el canvi climàtic no devia afectar les gambes, perquè mai havia escoltat el meu pare dir que no hi ha gambes o que n’hi ha menys. Però al final, fent l’estudi, he pogut demostrar que sí que afecta. M’han sorprès els fenòmens meteorològics que s’han registrat d’uns anys cap aquí. El primer que vaig fer quan em vaig disposar a fer el treball va ser mirar els fenòmens meteorològics extrems que hi ha hagut a la comarca.

Ho has pogut demostrar d’una forma científica?

Ho he pogut fer perquè he recollit totes les dades de pesca de gamba en un període de deu anys. He fet un registre de les captures de gambes diàries entre el 2010 i el 2020. Amb el anys, s’han anat reduint els quilos de gambes pescats. Es pesca menys quan els fenòmens meteorològics són extrems. Les dades les he obtingut a través de la Confraria de Pescadors de Roses i també gràcies a l’ajut de la barca en la qual treballa el meu pare, que es diu El pescador de Roses. Al mateix temps, he registrat tots els fenòmens meteorològics extrems que s’han produït a la comarca en aquest mateix període de temps, gràcies a l’ajuda del meu oncle, que està al Servei Meteorològic de Catalunya, a l’estació meteorològica de Palau-saverdera. I amb totes les dades he pogut establir comparatives.

Hi ha alguna part del treball que destaquis especialment?

Estic molt agraïda al meteoròleg Josep Pascual perquè li vaig poder fer una entrevista molt interessant. Per a mi, va ser un honor conèixer-lo i entrevistar-lo, perquè sempre m’han agradat molt els seus reportatges. Va ser una molt bona experiència per a mi.

De quina forma creus que t’ha pogut enriquir aquest treball?

Sobretot pels aprenentatges que he adquirit. Hi ha conceptes avançats de meteorologia que no tenia ni idea que existissin. L’enriquiment també l’he obtingut a l’hora de buscar persones especialitzades que em poguessin assessorar o orientar.

Té raó Greta Thunberg quan alerta que el nostre planeta corre un greu perill?

Sí, i per això la menciono al final del meu treball, amb una de les seves frases: Menys bla bla bla i més fer.

Compartir l'article

stats