«Quants de vosaltres vau viure una experiència propera a la mort en la vostra infància?». Aquesta pregunta va obrir la xerrada Els infants i la mort a la sala Montserrat de La Salle Figueres, el 5 d’abril al vespre. La ponent era Cristina Gómez, llicenciada en Magisteri d’educació especial, especialitzada en el dol i el seu acompanyament i mestra de l’escola.

Cristina Gómez va exposar que «la infància i la mort estan relacionades, només cal veure com hi és present en molts jocs, contes, dibuixos animats, notícies...» i en aquest sentit va destacar la importància de parlar-ne amb els infants, ja que «és un aspecte natural que forma part de la nostra vida, també de la dels nens i les nenes. La mainada té curiositat innata i vol saber, també sobre la mort, i hem de poder donar respostes clares i coherents amb calma, amor i serenor tot i ser complicat».

La xerrada, que tenia l’objectiu de dotar d’eines i estratègies a famílies i docents per tractar la mort amb els infants, s’ha dividit en tres grans parts: com parlar de la mort, com comunicar la notícia de la mort i què és el dol? Abans d’entrar en matèria, la ponent va explicar que «és important tenir estones per reflexionar sobre la mort» i és per això que va crear un espai per a aquesta reflexió a través d’una activitat. Els assistents van haver d’escriure en un paper la continuació de dues frases: «Per mi la vida és...» i «Per mi la mort és...».

L’ambient acollidor propi de la sala Montserrat del centre va embolcallar la que ha sigut la primera xerrada de Cristina Gómez sobre aquesta temàtica des de l’inici del seu projecte Papallones de Vietnam, presentat el 19 de març passat en un Death Cafè.

Cristina Gómez va desmuntar una frase típica afirmant que «el temps no ho cura tot, el que ajuda és el que fem durant aquest temps». En aquest sentit, va detallar algunes claus i pautes a seguir abans que es produeixi una pèrdua d’un ésser estimat i després d’aquesta, com per exemple no mentir, utilitzar la paraula mort, parlar adaptant el llenguatge a l’infant per facilitar-ne la comprensió, mostrar les nostres pròpies emocions, etc.

Pel que fa al dol, la docent va exposar que «és un procés únic, natural i dinàmic» i va afegir que durant aquest temps «cal fer saber als infants que som allà i hi hem de ser... però aquest procés no el podem fer per ells». Referent a aquesta última afirmació, Gómez ho va comparar amb el vol d’una papallona el qual és «bell, sensible i lleuger».

En finalitzar la xerrada, el públic va poder parlar amb la ponent i donar un cop d’ull a un seguit de llibres i contes útils per parlar sobre la mort i el dol amb infants i joves.