A poc més de dos mesos per a acabar el curs, els instituts gironins encara no tenen l’esborrany definitiu del nou currículum de Batxillerat, que tant sí com no haurà de començar a aplicar-se el curs vinent. Al llarg de les darreres setmanes, però, el Departament d’Educació s’ha reunit amb les direccions dels centres educatius d’arreu de Catalunya per a conèixer el feedback dels docents. Unes aportacions que, en la mesura del possible, es reflectiran en les noves directrius (si més no, aquesta és l’esperança dels equips directius).
Amb la reforma aprovada pel Consell de Ministres, ara la pilota està a la teulada de la Generalitat, que té la potestat de decidir un percentatge «significatiu» del nou currículum, detalla el representant dels directors de Secundària a Girona, Joan Cumeras. Ara, recorda, serà el torn del Govern català, que haurà de «versionar i adaptar» el decret a la realitat catalana. A l’espera de rebre l’esborrany definitiu del currículum, que Cumeras vaticina que arribarà entre finals d’abril i principis de maig i que «hauria d’incorporar canvis derivats de les aportacions» que han fet els docents, el també director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona admet que «els terminis continuen sent molt justos». Tot dependrà, però, del cas que el Departament d’Educació faci als suggeriments dels docents. «Si les aportacions que hem fet s’han tingut en compte, podria facilitar-nos l’adaptació», sosté.
Però quins canvis han posat sobre la taula els equips directius? Tot i la confidencialitat de les reunions de treball, la gran reivindicació dels centres educatius gironins ha estat poder recuperar les hores lectives de les matèries de modalitat, que el nou esborrany preveu que passin de 4 a 3 assignatures i, de 4 a 3 hores setmanals cadascuna, perdent així el 25% del seu pes. Es tractaria, doncs, de matèries com matemàtiques, química, física, biologia, literatura o dibuix, és a dir, les específiques de cada modalitat de Batxillerat.
Una decisió que, en el cas d’algunes especialitats, «quedaria molt reduïda amb només 3 matèries». «Les matèries de modalitat són la part fonamental per a impartir aprenentatges significatius», defensa. La solució, però, passa perquè «els centres, en la franja de matèries optatives, puguin posar 1 o 2 matèries de modalitat per a donar la resposta que es necessita i preparar als alumnes per a accedir als graus universitaris en condicions». Una alternativa que, segons el director gironí, és una possibilitat a la que l’esborrany «obria la porta». A més, sosté que el decret també preveia que es poguessin cursar matèries amb una durada d’un trimestre dins la franja optativa per a poder tastar assignatures. «Com a director considero que a Batxillerat no és el moment de fer aquestes proves, en aquesta etapa hem d’anar directes a l’adquisició de sabers i competències», sosté.
El temps, però, juga en contra. «Anem molt justos, haurem de fer l’adaptació de moltes matèries en molt poc temps». I és que a part de la reducció del 25% del pes lectiu de les matèries de modalitat, que obligarà a aprimar i repensar el programa, s’hi suma l’oferta d’una bateria d’assignatures optatives que no s’han impartit mai. I és que l’esborrany preveu que a partir del curs vinent els centres imparteixin matèries noves com biomedicina, publicitat, comissariat d’exposicions, problemàtiques socials o robòtica. «No les tenim desenvolupades a nivell de currículum i, a més, això ens exigeix haver de buscar un perfil de professionals molt concret per fer-les, que haurà de preparar tots els continguts», denuncia. En aquest sentit, el director de l’institut Montilivi de Girona, Rubén Pino, pronostica que «pocs centres podran oferir moltes d’aquestes optatives perquè, amb els recursos de professorat que tenim, hauríem de deixar d'oferir altres matèries».
L’amenaça de la improvisació
Amb tot, Cumeras lamenta la manca de previsió i claredat del Departament d'Educació. «És molt diferent aplicar els canvis amb temps i poder treballar en una oferta acadèmica coherent que fer-ho d’una manera improvisada», afirma, una pràctica que vol evitar. «No es pot improvisar amb una etapa tan sensible», etziba. A més, assegura que els alumnes han hagut de sobreviure a dos anys de pandèmia, adaptant-se al tancament dels centres i a les classes virtuals, una situació a la que s’hi suma la «sensació de cansament i estrès» que pateix el professorat. En aquest sentit, sosté que ara, just a final de curs, «no era el moment de fer canvis». Per la seva banda, Pino apunta, sobretot, a la «incertesa» que els provoca no tenir encara a les mans l’esborrany definitiu. «Hem hagut de fer jornades de portes obertes sense tenir encara lligada l’oferta concreta de Batxillerat», lamenta.
