Les escoles de la Zona Escolar Rural (ZER) Alt Empordà (Cistella, Garrigàs, Pont de Molins, Vilanant i Palau de Santa Eulàlia) tenen un clar objectiu: caminar cap a una educació globalitzada, que ajudi els nens i les nenes a ser persones crítiques, amb capacitat transformadora i vinculades al seu territori.
Per aquest motiu, han ideat projectes com «Captures», una proposta intergeneracional on s’ha treballat el pas del temps i el paper de la dona al llarg de la història. I és que, tal com explica Maria Antònia Barceló, directora de la ZER de l’Alt Empordà i de l’escola de Pont de Molins, «som escoles rurals, i creiem que els nens i les nenes han de conèixer el territori per poder-se’l estimar i tenir-ne cura, tant des del punt de vista natural, com des de la perspectiva social».
Un projecte de tots i per a tots
El projecte «Captures» ha estat ideat de zero, per tal de crear una metodologia de treball innovadora i única. «El projecte va començar al gener, quan vam presentar una caixa que va cridar l’atenció dels nens i les nenes. I és que al seu interior hi havia una sèrie d’elements que van despertar la seva curiositat», diu Barceló. Aquests objectes eren càmeres fotogràfiques de diferents èpoques, negatius, rodets, i fotos antigues, que van prioritzar que fossin de dones. «Llavors vam dir: ‘ostres, a partir d’aquests elements que hi ha a la caixa, què us agradaria investigar?’. Realment va ser sorprenent, perquè tot el que van dir va ser el que nosaltres, com a equip, ens havíem imaginat com seria el ‘Captures’. Volíem idear el projecte amb la seva ajuda des del principi; havia de ser del seu interès», explica la directora de la ZER.
A partir d’aquí, les escoles de la Zona Escolar Rural van poder encaminar tota la investigació cap al coneixement del passat històric. «En el cas dels més petits, hem treballat el pas del temps a través de les joguines, aquelles amb les quals jugaven els seus avis, els seus pares i ells. I també s’han imaginat amb quines es jugarà al futur. D’aquesta manera han pogut copsar l’incessant pas de la vida», detalla Barceló.
Dones i fotografia
En canvi, a les comunitats d’alumnes mitjans i grans de la ZER el pas de la vida s’ha treballat a partir de la figura de la dona. «Hem explorat com ha viscut, com ha valorat la bellesa al llarg de la història... I tot això ho hem acompanyat d’una eina que ens ha ajudat també com a element artístic: la fotografia».
I és que el fet de tenir càmeres, poder fer fotos..., als escolars els ha cridat molt l’atenció, i a més han après història. «Hem descobert des d’aquella càmera fosca que va inventar Aristòtil, fins a les últimes càmeres digitals. Tot això ens ha portat a fer una càmera fosca, fer fotos amb aquesta, connectar-nos amb l’Associació de Fotoperiodistes de Barcelona i que en Marc Vidal ens pogués fer una exposició sobre el seu pas per Síria i altres conflictes armats que ha cobert...», diu Barceló tot afirmant que el projecte ha ajudat, i molt, a ampliar la mirada dels infants.
I és que la fotografia és un element molt simbòlic en el projecte, ja que els ha ajudat a treballar els diversos punts de vida que existeixen a la vida, tant literalment com metafòricament.
El punt àlgid: l’exposició
Ara, després de mesos de feina intensa, ha arribat el moment de mostrar el projecte, i és que durant els pròxims dies s’inauguraran unes exposicions ben singulars a diversos espais dels municipis integrants de la ZER. En concret, a Pont de Molins s’estrenarà el 7 d’abril, al Monestir del Roure; a Cistella, el 7 d’abril, a la Sala del Trull; a Garrigàs també el 7 d’abril, al Teatre; i a Palau de Santa Eulàlia, el 8 d’abril, a l’Escola. A Vilanant, en canvi, s’inaugurarà a mitjans de maig per la Firaflor.
En qualsevol cas, «aquesta exposició és el producte final, però no era el nostre propòsit; és el resultat de l’aprenentatge», diu Maria Antònia Barceló, que afegeix: «En aquesta mostra podreu trobar les fotografies que s’han fet amb les càmeres fosques, els retrats que s’han fet entre ells per expressar emocions, uns collages reivindicatius contra els estereotips de gènere. I el que creiem que és el cor de l’exposició: el reportatge a diverses dones grans dels pobles». La directora afirma que aquesta serà la part més important, perquè les dones parlen de la seva infància, de com era l’escola a la seva època, de quina era la seva joguina preferida...
«Tot plegat ha servit per fer un lligam amb l’entorn. Hem estudiat el passat històric, a escala general, però també hem observat el nostre entorn i hem posat de manifest el paper de les dones del nostre voltant, i la importància que han tingut a la societat», detalla, amb orgull, Barceló, tot parlant d’un projecte que ben segur és i serà significatiu pel centenar d’alumnes participants. I és que aquesta és una experiència que va més enllà de l’educació i que permet descobrir els valors de la vida. Un aprenentatge en tots els sentits.
