Núria Sala Miquel (Borrassà, 2004) és alumna de 2n de Batxillerat de l’Institut de Vilafant, i ha estat seleccionada pels premis CRACS de la Universitat de Girona pel seu treball de recerca, titulat «Cada vespa remou el seu vesper. Gestió i control de la vespa asiàtica». En ell, l’estudiant fa una extensa recerca sobre com s’ha gestionat l’arribada de la vespa asiàtica a les comarques de l’Alt Empordà i del Pla de l’Estany, amb un objectiu clar: remoure la consciència de la població. El veredicte final se sabrà el dimecres 30 de març.

El seu és un treball ben original. D’on neix la idea?

A mi sempre m’ha preocupat molt tot el que afecta el medi ambient. Des de petita soc conscient del canvi climàtic, tot el que provoca danys a la natura, i com nosaltres podem posar el nostre granet de sorra per parar l’impacte al medi ambient.

Però al principi no tenia gaire definit el tema.

No. Al principi va ser confús. Com deia, a mi m’interessen molt els temes de salut, natura... Però volia fer una cosa innovadora. Del canvi climàtic molta gent en parla, i vaig pensar a buscar alguna cosa a la qual se li pogués donar la volta i innovar. I amb el meu tutor del treball, en Josep Calpe, a qui li estic molt agraïda, vam trobar aquesta temàtica. A més, en molt poc temps de diferència, a TV3 van sortir un parell de notícies que parlaven d’això, i vaig pensar que realment era un problema que s’hauria de tenir en compte, i d’aquí neix la idea del meu treball.

I també és una problemàtica que l’ha afectat de prop.

Sí. Els meus avis sempre han estat pagesos, i tenien un rusc d’abelles per a consum familiar que es va veure afectat per la vespa asiàtica.

De fet, el cert és que l’objectiu del treball és conscienciar que aquest problema afecta a tothom.

Sí, perquè el meu propòsit no era fer només un treball i treure bona nota, que també, sinó remoure consciències. He fet moltes entrevistes i he parlat amb molta gent, i molts creuen el mateix: cal conscienciar la població, i amb el meu treball crec que ho he fet. El tema de la vespa asiàtica no afecta només el sector apícola, sinó que ens afecta a tots, i en pocs anys notarem l’impacte en la societat. Per exemple, al sector del vi l’afecta perquè es menja el raïm madur. I qualsevol persona es pot trobar damnificada perquè les vespes asiàtiques construeixen els seus grans nius a les cases.

I per poder complir aquesta finalitat, ha viscut un llarg procés.

Cert. Vaig començar a l’abril-maig de 2021. Primer vaig buscar informació a la xarxa sobre la gestió i el control que s’ha fet en el nostre territori. Però no vaig trobar gaire cosa i vaig haver de contactar amb molta gent de diverses institucions, com la Generalitat, la Diputació de Girona, consells comarcals, ajuntaments... I ells van ser els que em van proporcionar informació per poder elaborar la part escrita del treball.

Hi ha una feinada al darrere.

Sí. He dedicat moltes hores al treball. M’he passat l’estiu fent videotrucades amb tècnics de medi ambient, apicultors, tècnics d’Agrupacions de Defensa Forestal, caps de la diputació de Girona..., perquè m’expliquessin com havien gestionat la problemàtica des de les seves institucions. A més, també vaig fer qüestionaris a institucions i a 200 apicultors de la demarcació.

Ha estat una bona feina, i per això ha estat reconeguda amb la selecció dels premis CRACS de la UdG.

Sí. Estic molt contenta i agraïda als premis CRACS. Fer el vídeo i resumir tot el treball en dos minuts era complicat, però quan em van seleccionar em vaig sentir molt contenta. És llavors quan veus que tot l’esforç i hores que has dedicat, han valgut la pena. I si no acabo guanyant no passa res perquè m’enduré l’experiència d’haver estat finalista, que em fa molta il·lusió.

Quan se sabrà el desenllaç de la història?

El dimecres 30 de març a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la UdG es farà un congrés on hauré de defensar el treball, i teòricament aquell dia s’entregaran els premis.

Creu que aquest treball encara té camí per recórrer?

Sí. Aquest treball ha analitzat la situació a la meva comarca, l’Alt Empordà, i també al Pla de l’Estany, que és la comarca del meu tutor. Vaig fer la comparativa dels dos territoris, perquè a l’Alt Empordà no s’ha fet pràcticament res, i al Pla de l’Estany sí que s’han iniciat campanyes per conscienciar la població.

Per això, la continuació que tindria el treball és analitzar la situació de totes les comarques de Catalunya, veure com s’actua, i si es podria agafar l’exemple d’alguna comarca. Ara mateix no tinc temps, però m’agradaria poder-lo continuar algun dia, perquè és un tema que té cua i que m’ha agradat molt investigar-lo.