Amb la sisena onada de la covid-19 remetent i la incidència descendint dia a dia, els pediatres espanyols han fet avui un pas al front en aquest camí cap a la normalitat. L'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) proposa un calendari per a la retirada progressiva de les mascaretes en els recintes escolars. Aquesta societat científica recomana retirar el seu ús a les aules a partir del 28 de febrer, de manera escalonada i per grups d'edat, amb un reforç dels protocols de ventilació.

A través del seu Grup de Treball de Reobertura de l'Escolarització, la societat planteja, en un document de posicionament que ha estat enviat aquesta mateixa setmana a les institucions sanitàries i educatives, la retirada immediata de l'obligatorietat de l'ús de les mascaretes en exteriors per a tots els alumnes i la retirada progressiva de l'obligatorietat en interiors, amb un reforç dels protocols de ventilació.

L'AEP ha establert el següent ordre cronològic i per grups d'edat: primer i segon de Primària: a partir del dilluns 28 de febrer; tercer i quart de Primària des del dilluns 14 març ; cinquè i sisè de Primària a partir del dilluns 28 març; Educació Secundària Obligatòria (ESO): a partir del dilluns 25 abril i, finalment, els alumnes de Batxillerat a partir del dilluns 9 de maig.

La societat assenyala en el document la importància de continuar fomentant la vacunació contra la covid-19, sobretot entre els menors de 12 anys, i es mostra partidària de restringir l'obligatorietat de la quarantena a set dies; únicament a aquells nens confirmats positius, eliminant la resta de les recomanacions actuals. És a dir, proposen una progressiva tornada a la vida normal.

Canviar l'actuació vers la pandèmia

Segons els experts del Grup de Treball de Reobertura de l'Escolarització de l'AEP en el document de posicionament, "el menor impacte clínic de la variant òmicron i l'elevada cobertura vacunal de la població espanyola han permès canviar el paradigma en la forma d'actuació vers la pandèmia a Espanya".

Actualment, afegeixen els experts, es planteja centrar els esforços a prevenir els casos amb major impacte clínic i "focalitzar les energies a protegir els més vulnerables a través de la vigilància epidemiològica per part d'una sèrie de centres sentinelles repartits pel territori que monitorin la situació per a detectar brots i canvis en les tendències epidemiològiques i en el comportament del virus o de les seves eventuals noves variants".

La majoria dels països europeus, inclòs Espanya, recorden els especialistes, avança amb fermesa cap a una nova normalitat i adapten estratègies de desescalada en les mesures de prevenció. Cal recordar que en les últimes setmanes, països com Dinamarca, Suècia o Noruega han aixecat totes les restriccions imposades per la pandèmia.

Integració psicosocial

Pel que fa a l'impacte en l'entorn escolar, l'AEP afegeix que la tornada a l'escolarització presencial, ininterrompuda des de setembre 2020 a Espanya, ha estat un exemple a través del qual s'ha constatat que, "seguint unes recomanacions bàsiques, el risc d'infecció per als alumnes i el personal adult de les escoles és mínim". Segons el doctor Quique Bassat, coordinador del Grup de Treball de l'AEP per a la Reobertura de l'Escolarització, els efectes beneficiosos de l'escolarització presencial "són clars i importantíssims per a l'aprenentatge, però especialment, per a la integració psicosocial i adaptativa dels menors i és fonamental retornar als nens una experiència educativa normalitzada i sense disrupcions".

L'especialista considera que "si volem progressar cap a una eventual ‘normalització’ de la transmissió, hem d'anar retirant progressivament les mesures de prevenció en l'àmbit escolar, adaptant-nos a la situació epidemiològica de cada comunitat, i sempre que es pugui garantir un monitoratge estret de l'impacte d'aquesta desescalada".

L'AEP aplaudeix la recent recomanació de retirar l'obligatorietat de les mascaretes en exteriors en tot el país i de la necessitat de mantenir una distància de seguretat d'1,5 metres, excepte en el cas de grans aglomeracions. Consideren "incoherent continuar penalitzant als nens i mantenir l'obligació de l'ús de mascareta al pati, quan en sortir al carrer ja no han d'usar-les".

Evidència científica

Respecte a l'ús de mascaretes en entorns tancats, on està demostrat que el risc de transmissió és entre 15 a 20 vegades superior que en els espais oberts, els especialistes consideren que les característiques que fan de l'entorn escolar un model de monitoratge idoni per a la desescalada progressiva de mascaretes en interiors: en els dos últims anys s'ha confirmat la menor infecciositat dels nens i el seu menor risc d'emmalaltir.

Aquest mateix dilluns, el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, avançava que "la sisena onada està finalitzant".Va afegir que, en aquest horitzó molt més optimista, la regió s'obre a eliminar les mascaretes en altres espais més enllà dels exteriors o a estudiar la reducció de les quarantenes, com ja han demanat altres autonomies.

Els pediatres subratllen que, gràcies al monitoratge continuat del risc de transmissió a les aules espanyoles, s'han pogut generar dades que sustenten el baix risc de l'eliminació de les mascaretes en els nens. D'altra banda, l'evidència disponible indica com la capacitat d'infectar dels nens segueix un patró edat-dependent, augmentant progressivament amb l'edat. "Aquesta informació ens permet proposar una sèrie de mesures de desescalada que s'adoptarien de manera progressiva, des dels grups d'edats més inferiors als de major edat, i en línia amb el que diverses societats pediàtriques autonòmiques han anat reclamant", conclou el doctor Quique Bassat.