Feia dècades que les planxes de fusta que formen una obra pictòrica de dimensions gegantines, i dedicada al Quixot, s’apilaven en un espai del tercer pis de la Societat Coral Erato de Figueres, acumulant pols. El catedràtic de Llengua i Literatura Espanyola Joan Manuel Soldevilla, professor de l’Institut Ramon Muntaner, va tenir coneixement d’aquest treball artístic i del seu autor, el pintor i aquarel·lista Joan Jové Planella (1920-1979), mentre llegia un llibre sobre la història de l’Erato. La curiositat el va portar a preguntar al president de l’entitat, Rodolfo Márquez, si constava alguna fotografia documental sobre l’obra, i la resposta va ser sorprenent: «Tenim l’obra completa guardada en un magatzem».

Els alumnes van obsequiar amb un ram de flors Ramona Pujol | EDUARD MARTÍ

A Joan Manuel Soldevilla, se li va encendre una llumeta i va proposar a tres professors més del seu institut poder fer un treball sobre les pintures de Joan Jové tot engrescant els alumnes del Grup d’Enriquiment (estudiants amb altes capacitats). En aquesta tasca interdisciplinària, l’han acompanyat, doncs, els professors Albert Camps, de tecnologia; Àngela Castaño, d’història de l’art, i Anna Llobet, d’anglès. I els alumnes són Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Emma Benet, Andreu Clotas, Mariam El Mousaoui, Carlota Falgueras, Pol Escolà, Júlia Fita, Sílvia Fita, Jan Giró, Blai Higueras, Joana Oliveras, Aniol Pibernat, Laura Roig i Mariam Zbakh.

Tots ells van protagonitzar divendres, 4 de febrer, una posada en escena per mostrar els resultats de la investigació entorn de l’obra de Joan Jové, en un acte a la Sala Erato en què van estar presents la vídua de l’artista, Ramona Pujol; el president de la Societat Coral Erato; l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó; el regidor de Cultura, Alfons Martínez, i el director de l’Institut Ramon Muntaner, Joaquim Bruguera, a més d’un nombrós públic. Els alumnes, alternant l’anglès i el català, van fer una explicació exhaustiva sobre com s’havia desenvolupat el treball que han fet de les pintures amb escenes al·legòriques del Quixot, la novel·la de Miguel de Cervantes.

Resulta que el 1965 es va inaugurar la Sala Quijote, a la Societat Coral Erato, un espai polivalent pensat per a la celebració d’activitats culturals. A uns tres metres d’alçada d’aquesta sala, i envoltant tot el seu perímetre, que constava de més de 100 metres, hi havia un seguit de dibuixos que reproduïen les estampes del Quixot, amb làmines de fusta com a suport. 90 planxes, concretament.

Els estudiants del Grup d’Enriquiment han tingut l’oportunitat de netejar amb molta cura, catalogar i documentar cadascuna de les peces que componen l’obra. A més, en tractar-se d’un projecte multidisciplinari, han donat a conèixer a les xarxes socials els processos del seu treball per mitjà de la matèria d’anglès; s’han introduït en la història universal de l’art del segle XX i, en particular, en l’art produït a Figueres, de la mà de la professora d’història de l’art, i han conegut les tècniques de laboratori pròpies de la restauració de patrimoni cultural gràcies a les orientacions del professor de tecnologia. Dins d’aquest context pedagògic, Joan Manuel Soldevilla manifesta com d’important ha estat per a ell la descoberta de l’obra quixotesca il·lustrada per Joan Jové. «Això és un regal, és una porta extraordinària d’entrada al Quixot», manifestava el professor de Llengua i Literatura Espanyola.

Ara queda pendent saber quin serà el destí expositiu de les peces pintades per l’artista Joan Jové.