Quan els nostres fills i filles ens fan enfadar o ens demanen explicacions, solem caure en un parany i pronunciem alguna d'aquestes tres frases: "Perquè ho dic jo i punt", "I no se'n parli més" o "És que no m'has sentit?".

La tasca de ser pares i mares i mares és complicada en forces situacions i és natural que aquestes expressions surtin de la nostra boca. Però cal anar amb compte si aquestes es converteixen en un mantra que fem servir cada dia amb els menuts de la casa perquè podríem estar caient en una educació autoritària.

Les conseqüències del "perquè ho dic jo"

L'ús repetit del “perquè ho dic jo” per aconseguir que els fills ens facin cas pot tenir conseqüències en el desenvolupament i en les habilitats dels menors:

Reducció de la seva confiança en nosaltres

Som la font de confiança dels nostres fills, les figures de referència. Les expressions com “es fa el que jo dic i prou” minen la confiança que tenen ells en nosaltres. I en els casos més extrems en què aquest estil educatiu es repeteix cada dia, pot generar por als nens cap als seus progenitors. “En un moment en què som molt dependents, que aquestes figures que ens han de proporcionar seguretat utilitzin la por com a estratègia per educar-nos és la pitjor por que podem sentir. Sentir por d'aquella persona de qui depens és veritablement terrorífic”, explica el psicòleg Alberto Soler.

No complir els límits i les normes

Mentre la confiança dels nostres fills es va reduint, la confiança en els límits que els posem també va minvant. Els nens necessiten normes i límits per créixer segurs. Tot i això, introduir-los mitjançant les amenaces, sense respecte i amb frases com "no se'n parli més" farà que les repel·lin i no les vulguin complir. Es tracta d'un efecte rebot: volem que compleixin les normes mitjançant autoritarisme i el que aconseguirem és que es rebel·lin contra aquestes normes.

Poca proliferació del pensament crític

Quan els nostres fills escolten aquestes expressions entenen que han d'acatar l'ordre sense dir ni piu. I quan el nostre fill creixi, si es manté aquest estil educatiu, seran més submisos i no hauran desenvolupat ni practicat el pensament crític. Així ho explica el psicòleg Alberto Soler: "Quan nosaltres pensem que aquest infant es convertirà en un nen més gran, que després es convertirà en un adolescent, que després es convertirà en un adult... Volem, per exemple, que aquest adolescent o aquest jove sigui sempre obedient a l'autoritat? Volem un nen que ajupi el cap davant les injustícies? Volem un nen que sigui molt fàcil de manejar, per exemple, pel seu grup d'amics, aquells que es droguen, fumen porros i fan coses dolentes? Nosaltres volem un nen que protesti, que digui: jo això no ho vull fer".

Manca de curiositat

Els nostres fills són creatius i curiosos: tenen milers de preguntes sobre tot allò que els envolta. Si fem servir aquest tipus d'expressions els estem tallant les seves ales plenes de curiositat.

Com podem evitar recórrer al "perquè ho dic jo"

El primer pas per evitar aquestes expressions és reflexionar i qüestionar-nos com és el nostre estil educatiu. Quan no ens fan cas els fills fem servir els càstigs, els premis, els xantatges o les amenaces? Hem provat de desterrar aquestes eines i utilitzar-ne d'altres perquè els nostres fills igualment compleixin les ordres i amb les seves tasques? Amb aquesta segona opció ens allunyem de l'autoritarisme i de les expressions “perquè ho dic jo”. A continuació us donem alguns consells per apropar-nos a un estil educatiu molt més respectuós amb els nostres fills:

  • Posar límits ferms però respectuosos: Entre l'autoritarisme i la permissivitat hi ha la disciplina positiva. És a dir, educar amb límits respectuosos, que siguin els adequats a la seva edat i consensuats. Es pot ser ferm sense caure a ser estricte i autoritari. Hi ha límits que han d'acatar per la seva pròpia seguretat, com donar la mà quan són al carrer o portar la cadireta al cotxe. Però hi ha altres límits que s'interposen als desitjos dels menuts i que també cal respectar. Per exemple, el nostre fill vol veure la tele mentre se sopa, però no els ho permetem perquè a casa mai no se sopa amb pantalles al voltant. Aquest límit és necessari, perquè és una norma de casa i el nostre fill sap que no és temps de fer servir les pantalles.
  • Fer un registre dels moments en què perdem els nervis: Segurament les expressions com "perquè ho dic jo" les diem amb massa facilitat. Per això, podem fer una llista amb els moments en què sentim que ens poden sortir de dins aquest tipus de frases per anticipar-nos i saber com actuar davant d'aquestes situacions.
  • Pausar: Hem de buscar també la nostra autocura. Si sentim que estem a punt de dir una d'aquestes frases maleïdes, donem-nos un moment (també amb el nostre fill a prop), respirar i intentar calmar les nostres emocions.
  • Buscar la raó perquè diem aquestes frases: És pel cansament i l'estrès? És perquè el nostre fill no entén què intentem comunicar-li?
  • Dir les coses des de la seva alçada i mirant-los als ulls: Si volem que facin alguna cosa, els ho diem a distància i acabem amb un "es fa i no se'n parli més", el nostre fill no ens farà cas. Però això canvia si ho diem a la seva altura, mirant-los als ulls, amb veu baixeta i sense aquestes expressions.