A Espanya, s'estima que un de cada setanta-un nens és celíac. És a dir, de cada tres classes del col·legi dels nostres fills, hi ha un nen o nena celíaca. La malaltia celíaca és una malaltia autoimmune, de caràcter genètic de la qual encara existeix molta falta d'informació. Per a contrarestar aquesta situació, la periodista Lorena Pérez, a través de la seva pàgina web "Celicidad", porta anys difonent informació sobre la celiaquia.

Que els menors celíacs no se sentin discriminats pel seu tipus de dieta i s'integrin amb la resta de nens és un altre dels seus objectius, la qual cosa li ha portat a crear 'La celiaquia en el col·le', una guia dirigida als col·legis. Parlem amb ella.

  • Lorena, la celiaquía afecta molt socialment als nens?

Així és, la celiaquia no només afecta als hàbits alimentaris, sinó que també afecta als hàbits socials i d'oci. Quan diagnostiquen a un nen amb celiaquia, molts pares vénen i em diuen que no se n'aniran de vacances. Jo sempre els dic que no, que han d'anar de vacances, que el seu fill també es mereix el descans i gaudir, però que han d'anar amb compte i mil ulls. És difícil, si a casa ja és complicat evitar la contaminació creuada, fora, en un hotel, és més difícil encara.

  • La contaminació creuada és el principal problema?

Els infants celíacs saben molt bé què poden menjar i què no. El problema és que un aliment que no conté gluten pot contaminar-se per estar en contacte amb altres aliments que en tinguin. Però és que, encara que en la cuina tot es faci bé, evitant al màxim aquesta contaminació, si algú parteix pa prop del teu plat, pot contaminar-lo. Per això menjar fora de casa és tot un repte, sobretot a l'inici del diagnòstic. Els pares s'estressen molt.

  • Has presentat la 'Guia de celiaquia per a escoles'. Quin és el teu objectiu amb aquesta guia?

L'objectiu de la guia gratuïta és oferir informació rellevant al personal dels centres educatius perquè comprenguin la malaltia celíaca i les exigències d'una dieta sense gluten estricta. Però també va dirigida a altres pares de nens que tenen companys celíacs, perquè comprenguin així, almenys de manera general, les normes bàsiques que tenen els celíacs a l'hora d'alimentar-se.

  • Què opines que en alguns col·legis els infants celíacs mengin en taules separades?

Si el teu fill és celíac, necessites saber que en el col·le no menjarà res que el faci posar-se malalt. Per això en molts centres posen safates de diferents colors per a diferenciar-les de les safates que sí que contenen aliments amb glúten. Fins i tot, com dius, posen taules on mengen tots els infants celíacs junts, separats de la resta. Són nens que no tenen res en comú, ni tan sols la mateixa edat, i això a alguns pares no els agrada. Per això demanen una solució que no passi per separar als seus fills dels seus amics, però és complicat. La seguretat és molt important, i cada centre decideix com la garanteix, però amb un coneixement de la malaltia (per part de tots, també de la resta de nens) pot evitar-se aquesta pràctica i no apartar als menors dels seus grups d'amics. Tothom sap que un al·lèrgic al marisc no pot menjar marisc, però amb un celíac es tendeix a pensar que per un dia no passa res, i no és així.

  • I els aniversaris? Suposo que són un altre camp de batalla per als celíacs...

Sí, perquè a més la majoria de productes que es consumeixen en les festes d'aniversaris porten glúten (galetes, patates fregides, entrepans...). I, encara que hi ha pares i mares que s'interessen per fer coses sense glúten, cal anar amb compte, perquè aquesta falta d'informació els pot portar a creure que hi ha aliments que no contenen glúten i sí que en porten. A mi m'ha passat, anar a una casa i haver de dir que no puc menjar alguna cosa que han fet per a mi.

  • A la guia expliques que el gluten no només està en el menjar... També en productes que utilitzen els nostres fills per a jugar.

Sí, a la plastilina pot haver-hi gluten, en els xampús, gels... No hi ha estudis que demostrin que simplement per contacte amb aquests productes pugui haver-hi reacció immunològica, però tampoc hi ha estudis que ho descartin. A més, sabem que els nens solen emportar-se els objectes a la boca... Cal anar amb compte i mirar bé l'etiquetatge.

  • Hi ha molts mites encara sobre la celiaquia?

Moltíssims. Se sol confondre-la amb una al·lèrgia o una intolerància. I no, la celiaquia és una malaltia immunològica, sistèmica (pot provocar símptomes en tot l'organisme, no només en els digestius) i, a més, és crònica (no es cura). No podem minimitzar els riscos de menjar glúten. Són alts. Un altre mite és que és una malaltia de nens, i no és així. Es pot desenvolupar la malaltia celíaca en qualsevol moment de la vida. De fet, el 20% dels diagnòstics es donen a persones majors de 60 anys, que potser porten tota la vida amb molèsties, però que les han normalitzat.