Mireia Bellapart (Palol de Vilatenim) va estudiar educació especial a Vic i psicologia i educació infantil a Blanquerna. Aquest any té el repte de començar una escola nova a Palau de Santa Eulàlia.

Ens explica els objectius del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà i de l’escola a Palau de Santa Eulàlia.

Com és començar com a presidenta del Moviment de Renovació Pedagògica?

El càrrec és burocràtic, pràcticament ens el repartim perquè som un equip. Un domina més el tema de xarxes o coneix més a un formador, l’altre el tema d’inscripcions... Ens compenetrem molt i decidim entre totes. Actualment l’equip està molt bé perquè hi ha persones de diferents especialitats i nivells, des d’educació especial, escola bressol, diversos barris de Figueres, de Roses, jo que soc més de rural... Això ens dona la perspectiva de diferents àmbits educatius, i ens ajuda a saber quines necessitats pot tenir l’Empordà. A partir d’aquí projectes les formacions que trobes interessants.

Quin és l’objectiu d’aquest moviment?

La idea que tenim és la de detectar necessitats de formació educativa i a partir d’aquí projectar algunes formacions que creiem adients. Per exemple ara farem una pràctica de la tardor i l’art, i a l’estiu fem l’escola d’estiu.

La Covid-19 deu haver canviar molt les formacions...

La pandèmia ens ha fet perdre la presencialitat. A internet hi ha moltes formacions molt diverses i molt bones, però el que ens fa especials i ens agrada és que gràcies a l’escola d’estiu coneixes altres mestres, aprens com funciona aquella escola que està a deu quilòmetres de casa teva i ens permet fer aquesta xarxa entre nosaltres. Això sense presencialitat perd molt, però hem de donar els recursos igualment. Estem trobant l’equilibri entre oferir la formació i no perdre aquesta interacció. La interacció és la base de l’aprenentatge. I no només dels nens, sinó que dels mestres també.

Tot això ho feu a través de l’escola d’estiu i, abans de la pandèmia, dels berenars pedagògics?

Sí, l’escola d’estiu fa d’embut de propostes educatives. Més endavant vam impulsar els berenars pedagògics. Els berenars ens donen molt. Ens permetia poder anar a diverses escoles que t’expliquessin el seu projecte, que et transmetin que allò que estan fent en aquella escola tu també ho pots fer a la teva. I que la mestra et pogués explicar in situ com utilitzaven el material, què feien amb els recursos que tu també tnes o els problemes que els sorgeixin és molt més profitós que llegir-ho d’un document. I a més també podíem tenir una estona més distesa per «fer caliu i xarxa».

D’on sorgeix aquest moviment?

El Moviment de Renovació Pedagògica sorgeix del congrés de l’Escola Parla. En aquest congrés es detecta que hi ha molts projectes educatius però que ningú sap que hi són. Els mestres no sabíem què feia l’escola del costat. Es va veure la necessitat d’obrir una via on poder participar i involucrar-se per fer una xarxa. D’aquí es va buscar un grup de voluntaris que formessin un moviment de renovació pedagògica, que ja hi havia sigut anys enrere.

Un dels temes que tracteu és l’educació 360. Què és?

L’educació 360 és la necessitat de repensar l’horari lectiu, l’educació dins i fora l’escola, com tot el que està al voltant de l’escola ajuda a pal·liar les desigualtats.

Canviant de tema, també esteu al capdavant de la nova escola Palau de Santa Eulàlia. Com és l’experiència?

És molt diferent el tracte que pots tenir a nivell de comoditat, no només amb els alumnes sinó també amb les famílies, amb l’entorn... Una escola rural et dona la familiaritat. El fet de poder ser molt versàtil, poder incloure una educació 360. Tens moltes més possibilitats per aprofitar la riquesa de l’entorn, de les sortides o dels veïns. Aquesta setmana els alumnes han anat a entregar cartes a una veïna que ens va regalar llibres. Això és un tracte que segurament amb altres centres més grans no ho pots fer.

I a escala professional amb què es nota més la diferència?

És més difícil perquè en una mateixa classe tens edats molt diverses amb nivells de desenvolupament molt diversos. Has de saber molt bé on poses a cadascú el nivell que vols que assoleixi, per on estires a cada alumne en el seu recorregut d’aprenentatge i has de conèixer molt bé a cada alumne. Com a professional el repte és molt gran i s’ha de tenir molt ben preparat.

Vau començar treballant a petites escoles bressol municipals, us ha servit per encarar aquest nou repte?

Vaig començar muntant una cooperativa que gestionava una llar d’infants a Empuriabrava, que es diu La Casa dels Nins. A partir d’aquí va sorgir l’oportunitat de gestionar altres llars d’infants municipals. De fet vam començar a gestionar la llar d’infants de Llers i Riumors. De totes maneres, estic acostumada a gestionar llars d’infants petites i «de poble», i quan em van explicar el projecte de seguida vaig veure similituds amb el tracte en una petita comunitat.