La Conselleria d'Educació de la Generalitat ha augmentat de 4 a 21 les escoles que compten amb bucles magnètics en un pla pilot per ajudar els alumnes amb problemes d'audició.
Segons ha explicat el departament a Europa Press, al 2020 es va fer una primera fase amb la instal·lació dels primers bucles, i al 2021 s'ha continuat el desplegament dels dispositius, que «permeten captar la veu de qui parla i aïllar-la de la resta de sorolls ambientals a les aules, espais d'ús freqüent o sales polivalents de gran afluència de persones».
La directora del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) de Lleida, Cristina Boronat, ha declarat que els bucles són «una millora» respecte a altres mètodes com els receptors de FM, per preu i practicitat, si bé també n'està prevista la compra aquest any.
Boronat opina que els bucles haurien d'estar més presents en entorns com aeroports i el Metro, i que l'absència hauria de considerar-se com una «barrera arquitectònica».
Escola inclusiva
Ha explicat que aquests dispositius ajuden a integrar els alumnes amb problemes d'audició a l'escolarització convencional: «La primera mesura és sempre cercar l'educació inclusiva, i posem tots els recursos perquè sigui així».
«L'escola inclusiva ha d'anar per aquí: tots per igual», i ha afegit que, si es veuen dificultats que impedeixen a l'alumne seguir el ritme de l'escola, llavors se cerca l'escolarització compartida amb centres específics per a alumnes amb problemes d'audició.
Així, el passat curs el 93% del total de 2.044 alumnes amb sordesa van optar per la modalitat oral, i el 7% restant per l'opció bilingüe, segons xifres d'Educació.
Convivència amb la llengua de signes
Cristina Boronat ha destacat que els pares «volen la comunicació dels seus fills» i que l'important és cercar aquesta comunicació de la millor manera per a tothom.
Per això, el tipus d'escolarització sempre es consensua amb les famílies: per exemple, poden donar-se casos en què els problemes d'audició es deguin a qüestions hereditàries i el nen es comuniqui a casa amb llengua de signes, i en aquest cas se'ls ensenyarà aquest llenguatge: «No aïllarem el nen dels pares».
«Som comunicadors innats. Quan naixem ja plorem. Hem de cercar la comunicació, ja sigui en llengua de signes o llengua oral, perquè és molt més que paraules, estructura el pensament i regula les emocions», ha il·lustrat.
Mascaretes transparents
El departament també ha destacat la incidència de la pandèmia de covid-19 per l'obligatorietat de portar mascareta i ha reconegut que «va afegir una dificultat d'accessibilitat» perquè els alumnes amb suport protètic necessiten llegir els llavis per entendre bé.
Per això, s'han facilitat mascaretes transparents i pantalles facials al professorat sord i al de centres educatius que treballin amb alumnat sord, i als alumnes i els seus companys.
Recursos
Catalunya té 10 centres Creda, formats per equips multidisciplinaris de professors, logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes; i 77 centres amb dotació Sial (Suports Intensius a l'Audició i el Llenguatge).
A més, hi ha altres serveis, com intèrprets en llengua de signes per a l'alumnat de l'etapa postobligatòria, i formació per al professorat en comunicació amb llengua de signes: el passat curs es van fer 10 cursos telemàtics de 30 hores.
