Un escape room és un joc que es du a terme en grups i que consisteix en la resolució de diferents proves per tal de poder-se escapar d’una habitació en la qual estan tancats. Es tracta d’una activitat d’entreteniment que s’ha popularitzat molt els darrers temps.

El fet que es dugui a terme dins d’habitacions tancades els ha fet inviables en l’època de pandèmia en què vivim i això ha fet sorgir una nova versió: els escapes urbans. És el mateix joc, però es fa al carrer seguint un recorregut amb parades en diferents espais, i molt sovint les proves tenen relació amb la coneixença de la cultura, punts emblemàtics i característiques vàries de la població on es realitza. Aquest joc s’ha popularitzat bastant a les ciutats grans.

Precisament d’aquí va néixer un projecte que han dut a terme aquest final de curs els alumnes de 3r d’ESO de les Escolàpies de Figueres, que ha consistit en la creació del primer escape town de Figueres. Es tracta d’un projecte interdisciplinari en el qual s’han vist involucrades les assignatures de català, castellà, anglès, plàstica i en algun moment, també, matemàtiques i biologia. «Teníem ganes de fer alguna cosa diferent i entretinguda, i que a la vegada servís per conèixer la nostra ciutat i la cultura figuerenca, ja que es tendeix a anar molt lluny i realment ens queda molt per conèixer del nostre propi municipi», afirma Eva Riera, professora coordinadora del projecte. I és que diversos estudis pedagògics demostren els beneficis de l’aprenentatge a través del joc, ja que així aprendre es converteix en una experiència positiva, plaent i, sobretot, significativa.

Un primer pas

Per poder-ho dur a terme l’escape, primer es va fer una excursió per participar en un de Girona i tenir-lo com a exemple pel que acabarien elaborant els mateixos alumnes. Tot seguit es va fer una formació explicant què és un escape room, quins tipus de prova s’hi poden trobar, com muntar una narrativa que acompanyi el joc..., i també es va treballar el pensament lateral, és a dir, explorar totes les vies de resolució d’un problema fent ús de la imaginació i la creativitat. I, finalment, els nois i noies de 3r d’ESO, dividits en una desena de grups cooperatius, van posar-se a crear el seu escape town de la capital alt-empordanesa. Riera explica que «vam creure que ho podríem fer de Figueres perquè, pel que sabem, aquí només hi ha el Kiwi Escape Room i el Film Escape Room, i no existeix cap escape urbà».

Els docents involucrats en aquest projecte van demanar als seus alumnes que primer de tot busquessin personatges figuerencs rellevants, que haguessin deixat un llegat a la ciutat, o que hi hagi algun monument dedicat a la seva persona. «Hem tingut grups que ho han fet sobre Salvador Dalí, o sobre personatges com Narcís Monturiol, Ramon Muntaner, Alexandre Deulofeu, etc. Figueres és una ciutat interessant culturalment parlant», destaca Eva Riera.

En el procés d’elaboració l’alumnat ha seguit una sèrie de passos, com la creació d’una narrativa que lligués les diferents proves i enigmes, la localització en un mapa dels diferents punts d’aturada, etc.

Com en tot escape urbà, calia que hi hagués una caixa d’on poder anar traient pistes i instruccions, tot obrint diferents encadenats, per això els alumnes de les Escolàpies en van haver d’elaborar un. Les van fer amb cartó, i van crear el doble fons de les capses, diferents departaments amb cadenats, per poder anar obrint a mesura que resolien les proves.

Llibre de seguiment

Els alumnes també van haver d’elaborar un llibre de seguiment «perquè quan estàs en un escape room tens moltes coses i les vas relacionant amb les diferents proves», justifica la coordinadora del projecte.

Cada grup d’alumnes va elaborar el seu propi escape town durant les tres últimes setmanes del curs, i finalment van exposar-los davant un tribunal, en què també van presentar el vídeo promocional i el cartell publicitari. Els sis que van quedar millor els van dur a la pràctica per Figueres. Martina Gibert i Judit Barat, alumnes participants en el projecte, expliquen que «fa il·lusió que el treball sigui real i que es dugui a la pràctica. Ens va agradar veure com els nostres companys resolien les proves».

Eva Riera diu que els sap greu haver-ho fet tant a final de curs «perquè hagués estat bé fer-ho real per un preu simbòlic i que anés destinat a una ONG o al viatge de fi de curs». També creuen que podria ser interessant oferir-los a l’Ajuntament per si els volguessin dur a terme. La feina, en tot cas, ja està feta.