El consultor pedagògic Juanjo Fernández és l'autor del llibre «30 manaments per tractar amb adolescents». Les seves tesis arriben tant a famílies, com a educadors i alumnes. Ha estat a Figueres, per pronunciar una conferència a La Salle. El títol de la seva ponència és llarg: «Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats (o de com conviure amb mutants del planeta sexe)», perquè aquest és un tema ampli. Diu el consultor pedagògic que pares i mares han de conèixer aquest procés i saber com i quan intervenir-hi, amb discreció, naturalitat, sentit comú i sentit de l'oportunitat.
Juanjo Fernández torna a Figueres aquest dijous, 5 de març, per fer una xerrada sobre els seus «30 manaments» a l'Institut Alexandre Deulofeu a les 7 de la tarda. L'acte l'ha organitzat l'AMPA.
Creu que els pares saben comunicar-se bé amb els seus fills quan el tema a tractar és la sexualitat?
És curiós, quan parles amb adolescents i descobreixes que es perpetuen mites que circulaven quan els pares d'avui eren adolescents, com que el primer cop que tens relacions sexuals no et quedes embarassada o que se't talla la regla, si et banyes. I això molts joves ho diuen perquè ho han sentit a dir als seus pares.
Ara, més que abans, però, els joves tenen més informació que mai sobre qualsevol tema, però principalment sobre aquelles qüestions, com la sexualitat, que els desperten més curiositat.
Mai abans, en tota la història de la humanitat, l'accés al porno havia estat tan fàcil com ara. Com a pares, ens hem d'enfrontar a aquesta nova realitat i ens costa assumir la idea que els nostres fills miren porno. Sobretot, els pares han d'evitar que el porno sigui la seva escola de sexualitat, perquè, si no hi fem res, els deixem orfes d'informació. El problema no és tant que mirin porno o no el mirin, sinó que el problema és que pensin que aquest és el model de conducta a seguir en les seves relacions sexuals presents o futures.
Com es gestiona, doncs, aquesta situació?
El que és clar és que allò que l'adolescent veu a la pantalla pot intrigar-lo, impressionar-lo, fascinar-lo, excitar-lo o causar-li repugnància. I ha de saber que allò que surt a la pantalla és real, perquè són actes sexuals que no són simulats, però no és la veritat en una relació entre dues persones que senten alguna cosa l'una per l'altra. La meva tesi en aquest tema de l'afectivitat i la sexualitat és que el sentiment, l'emoció, l'enamorament i la sexualitat estan profundament vinculats.
De quina manera poden explicar els pares als fills tot això d'una forma entenedora?
Per parlar sobre sexualitat amb els fills és fonamental que hi hagi disponibilitat amb els adolescents, hi ha d'haver molta tranquil·litat i aprofitar les oportunitats que es donen. Jo voldria que els nostres adolescents, els nostres fills i filles, no es trobessin mai l'endemà, o al cap d'una estona d'haver fet el que sigui, pensant que no era allò el que volien fer. És una llàstima que els resulti frustrant, perquè ho han de veure com un fet extraordinari quan hi ha un sentiment compartit.
La sexualitat és un tema molt ampli. Com s'ho fa per fer xerrades sobre aquest tema?
En general, en totes les meves xerrades, dic que són com antibiòtics d'ample espectre. Una xerrada no soluciona un tema, però per a un tema pot haver-hi una xerrada. Hi ha coses que queden fora de l'abast de l'antibiòtic. La meva proposta de tema és molt concreta i arribo on arribo.
El seu llenguatge per als pares és igual que el que utilitza amb els adolescents, quan tracta aquesta qüestió?
Tant en un cas com en l'altre, procuro que sigui rigorós i que, al mateix temps, sigui despreocupat. Perquè un dels problemes d'aquest tema és que hi hagi gent que rigui per sota del nas i faci bromes fàcils o altra gent que es posa tensa i molt seriosa. Ens ho hem d'agafar amb una mica de pau.
Com parla, doncs, a les famílies?
Quan parlo amb les famílies parteixo de la base que l'afectivitat no neix en l'adolescència, com si fos un guèiser. Per a l'afectivitat, ens preparem des del mateix moment del naixement. És com un riu, que a vegades corre subterrani, però circula, i a vegades surt a l'exterior d'una forma reposada o d'una manera més agitada. En l'adolescència és quan és més tempestuós, perquè és més hormonat.
Per què creu que passa això?
Quan diuen que l'adolescència és moment de canvis, jo en dic que és moment de mutacions. Els nostres adolescents són com mutants. Cada dia davant del mirall és una nova aventura per a ells: «A veure què m'ha crescut que no volia que hagués crescut» o «Per què no m'ha crescut si em faria gràcia que hagués crescut». Hi ha molts dubtes que sovint no es resolen i, per això, aconsello als pares que facilitin la resolució de dubtes amb professionals de la medicina, sobretot quan tenen a veure amb aquestes qüestions de mutacions.
Quina opinió li mereix la sèrie de Netflix «Sex education»?
He vist les dues temporades i està bé, però la trobo molt sobrevalorada. A vegades tenim tendència a atorgar a sèries de ficció un paper educatiu que ni els mateixos creadors de la sèrie s'havien plantejat a l'hora de fer-la. En les sèries de ficció passa tot, i més quan es tracta d'escoles i d'adolescents, quan sabem que en la vida real, en una escola o en un institut, no passa tot. «Sex education», «Élite», «Por trece razones» sembla que són sèries molt innovadores, però hi ha pel·lícules, en aquesta línia, que són més reivindicables, com «American Pie» o la saga «Porky's».
