L'escola rural Mn. Josep Maria Albert de Cistella treu un ampli rendiment pedagògic al seu gran pati. S'hi han creat espais ecològics -l'hort, la bassa i el galliner- amb l'objectiu que l'alumnat aprengui a respectar el medi ambient i l'entorn natural, i es pugui iniciar en les tasques agrícoles i les tècniques de cultiu. El galliner forma part del projecte El pati que volem, en el marc d'una Escola Verda que incorpora valors per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre escolar i que promou la implicació de tota la comunitat educativa en la millora del seu entorn. De fet, el galliner es va construir, amb material reciclat i reutilitzat, gràcies a la col·laboració de l'AMPA i de l'Ajuntament.

«Les activitats que s'hi porten a terme afavoreixen el desenvolupament integral de l'alumnat a través de l'observació, l'experimentació directa, la responsabilitat i l'aprenentatge cooperatiu», explica la directora, Maria Vilanova, que també parla sobre objectius: «S'enfoquen en una doble via: per una banda, funcionament i cura d'un galliner amb gallines lliures i, per l'altra, l'estudi biològic de la gallina i l'ou, anatomia, morfologia, races de gallines, procés de creació de l'ou, característiques, valor nutricional i usos».

Actualment, hi ha quatres gallines empordaneses - Monkey, Reina, Negra i Blanca- i durant un pròxim curs s'introduirà un nou repte, el seguiment de l'ou fecundat fins a arribar a la cria dels pollets. Caldrà, doncs, la incorporació d'un gall.

Maria Vilanova comenta que els nens i les nenes de l'escola, des de P3 fins a 6è, comparteixen el galliner de forma molt natural, col·laboren activament i amb il·lusió les tasques agrícoles que comporta tenir aviram: posar aigua a les bevedores; blat de moro a la menjadora; restes de menjar (verdures, pa sec...), cargolines que agafen els nens de l'hort escolar perquè no es mengin les verdures i les gallines estiguin molt ben alimentades... al recipient condicionat pel menjar; posar palla a la ponedora; recollir els ous i portar-los a la nevera per a repartir-los cada divendres; netejar i passar el rasclet un cop a la setmana.