01 de febrer de 2020
01.02.2020
Figueres

Margarida Joanmiquel: «La glosa improvisada és un repte mental com les matemàtiques»

És professora de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i membre coordinadora del Jugamat de l'Alt Empordà

01.02.2020 | 12:14
La professora de matemàtiques Margarida Joanmiquel.

Quan feia tercer de Primària, Margarida Joanmiquel va aprendre a fer divisions, i li va resultar tan fascinant descobrir que aquesta operació és una multiplicació inversa que des d'aleshores va fer de les matemàtiques una part de la seva vida. Nascuda a Girona el 23 d'agost del 1983, fa tres anys que és professora de Matemàtiques a l'institut Ramon Muntaner de Figueres. La seva passió per aquesta disciplina l'evidencia l'afirmació que fa: es passa el dia resolent problemes. Margarida Joanmiquel, a qui tothom es dirigeix col·loquialment amb el nom de Meg, forma part del grup de professors Jugamat i, com a dada curiosa, és fàcil trobar-la en els ambients de la cançó improvisada i glosa cantada, ja que és membre de l'associació Cor de Carxofa.

Què és allò que més li agrada ensenyar de les matemàtiques?

La utilitat de les matemàtiques és inqüestionable, en totes les ciències hi ha una base de llenguatge matemàtic. Ara bé, per a mi, no és tan important si són útils o si no ho són. Allò que més m'interessa és el procés de la construcció que has fet, el repte mental, el fet resoldre els enigmes... i la bellesa, en el fons, que té aquesta creació mental, perquè tot allò que fem és mental. Les matemàtiques són una col·laboració de moltes cultures.

Com es pot evitar la por a les matemàtiques?

Dir que les matemàtiques fan por és constant i és social, i aquesta idea s'hauria d'anar canviant. Hi ha gent que diu que no se'n surt amb els números com una excusa. Però no cal excusar-se. La gent no va dient: «Faig moltes faltes». S'ha normalitzat aquesta por i es dona per fet que les matemàtiques són només per a persones intel·ligents i que són molt difícils, quan no ho són. Si tot ho deixéssim per als supercracs ningú faria res. Totes les persones ens hem de permetre explorar tots els camps fins allà on arribem. No hem de tenir cap por. 

N'hi ha, però, que se'n surten més bé que d'altres.

Hi ha un hàbit freqüent de dir soc bo o soc dolent, i no hauria de ser així. El fet de practicar-ho fa que siguis bo, però si et tanques i no ho intentes ja dius que ets dolent. Si es transmet por a les matemàtiques, estem privant molta gent de gaudir-les. Una de les coses que jo trobo en les matemàtiques, igual com pot passar amb la música o amb la pintura, és que pots gaudir resolent un repte.

Com es casen el gaudi i la creativitat amb el currículum acadèmic?

El currículum ja no és tan estricte. Hem de treballar unes competències, incloent-hi el raonament, la resolució de problemes. Entenc que hem de trobar recursos connectats amb la realitat i amb l'alumne per treballar els problemes. Hi ha alumnes que arriben a resoldre problemes a través del dibuix o a través de recursos informàtics o a través de materials manipulatius per construir i veure allò que es treballa matemàticament. Es tracta d'agafar tot el ventall possible per mostrar-lo a tothom, per tal que cada alumne es pugui enganxar a allò que li vagi més bé.

La música és matemàtiques?

És cert que hi ha matemàtiques dins la música, però la meva mare, que ha estat música professional i professora de música, s'hi ha pogut dedicar sense saber què és una arrel quadrada. No són imprescindibles per a la música. Però és clar que, com més matemàtiques saps, més les veus a tot arreu, també en la música.

I així com li apassionen els números també té el mateix sentiment per la glosa improvisada?

Ho vaig descobrir fa set anys quan es va fer la primera escola de glosa a Espolla, organitzat per Cor de Carxofa. Quan hi vaig anar no sabia gaire bé on em ficava, hi era ben bé perquè em van animar a fer aquest curs. I vaig quedar fascinada el primer dia. A partir d'aleshores, ja no me n'he desvinculat.

Què li aporta la glosa?

És un repte mental, com les matemàtiques, i hi ha una part molt creativa de poesia i mètrica. Em va enganxar molt, és molt divertit. En la part més personal, t'ajuda a superar el fracàs, perquè no pots ser perfeccionista en una cosa que s'improvisa. Això aplicat a altres aspectes vitals et fa adonar-te que si una cosa no l'has fet perfecta no passa res, però t'ho has passat bé fent-la. M'ha anat bé la glosa perquè, com a alumna, he vist el procés d'aprenentatge, on m'encallava, quines pors anava superant. I això m'ha ajudat per seguir, amb els meus alumnes, cadascun d'aquests passos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook