Igual com s'uneixen les peces d'un trencaclosques, els nens mentorats del Projecte Rossinyol de Figueres van haver de trobar la seva parella fent un joc d'encaixos. El joc se'ls va proposar en el decurs de l'acte per presentar la nova edició del programa educatiu, que coordina la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres i el Servei Educatiu de l'Alt Empordà.

Els participants en el projecte construeixen un vincle que anirà creixent tot aquest curs. Cada parella és única i cada relació es desenvoluparà de manera diferent, però sempre amb l'objectiu de crear vincles forts i beneficiosos entre els components.

El Rossinyol és un projecte de ​mentoria social que implica estudiants de la UdG i alumnes, principalment d'origen estranger, amb problemes d'inclusió social, ja sigui per desconeixement de la llengua catalana o de l'entorn cultural que els envolta. Aquest curs, participen nens i nenes de les escoles Parc de les Aigües, Josep Pallach, Pous i Pagès, Amistat, Salvador Dalí i Joaquim Cusí. Aquests alumnes tenen com a mentors els estudiants universitaris que, de forma voluntària, s'han ofert a donar-los suport i a acompanyar-los perquè creixin les seves expectatives formatives i educatives.

Entre aquest acompanyament, hi ha excursions de coneixement del territori i visites culturals, com la que han realitzat aquesta última setmana mentors i mentorats al Teatre Museu Dalí de Figueres.

Núria Mestres, responsable de la UdG en l'àmbit de suport tècnic del projecte, va dir confia que les setze parelles que s'han creat a Figueres «gaudeixin de l'experiència». El regidor d'Educació, Josep Alegrí, va fer referència a la frase: «Si vols aprendre, ensenya» per exemplificar els objectius del projecte Rossinyol, que no són altres, segons ell, que assolir l'excel·lència en matèria de cohesió social. L'assessora lingüística del Servei Educatiu, Fina Pairolí, va ser l'encarregada de posar en comú mentors i mentorats, a través del joc d'encaixos.

El Projecte Rossinyol troba les seves arrels a Israel, on a mitjans dels anys 70 s'estableix un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desfavorides anomenat Perach Project. En la mateixa línia, a la dècada dels 90, la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el projecte a les característiques de la ciutat. Un 52% de la seva població és d'origen estranger i s'hi plantegen problemes d'integració, de desigualtat i d'exclusió. El van anomenar programa Näktergalen, que vol dir rossinyol, nightingale en anglès. El rossinyol és la mascota de Malmö i simbolitza «un ocell petit que canta meravellosament quan se sent segur».