22 de novembre de 2019
22.11.2019
Figueres

Coneix els dos figuerencs amb la millor nota de Batxillerat de tot Girona

Els dos estudiants han coincidit en triar la carrera de Medicina

23.11.2019 | 06:45
Víctor Picornell viu a Figueres, i Marc Palanqués, al Far.

Els Premis Extraordinaris de Batxillerat han guardonat dos alumnes de Figueres del curs 2018-2019, Marc Palanqués, de l'Institut Cendrassos, i Víctor Picornell, de l'Institut Ramon Muntaner. Dels 43 estudiants premiats a tot Catalunya, ells són els únics de la demarcació de Girona.

Abans de rebre la distinció de la Generalitat, ells dos no es coneixien de res, però, casualment, tenen un munt de coses en comú: van néixer a Figueres el 2001, els agrada veure sèries i llegir novel·les, s'estimen més les humanitats que les matemàtiques i han triat la mateixa carrera, Medicina.

Us esperàveu el premi?

Marc Palanqués (M. P.): La veritat és que no. Jo no havia escoltat gairebé res sobre aquest premi. A l'institut ens ho van comentar i uns quants de la meva classe vam anar a provar sort. Acabava de fer la selectivitat i tots els temes els tenia molt frescos, per això no m'ho vaig haver de preparar gaire. Hi havia la possibilitat de triar un examen de modalitat, vaig escollir biologia i em va anar bé. Vaig sortir de l'examen amb una bona sensació, però havent-hi tanta gent de Catalunya, que s'hi presentava, no sabia si tindria possibilitats.

Víctor Picornell (V. P.): En el meu cas, l'institut ens ho va proposar, però jo sí que n'havia sentit a parlar perquè la meva mare, temps abans, ja s'havia informat. Jo també vaig triar la modalitat de biologia, però en acabar l'examen, a diferència d'en Marc, les meves sensacions, al principi, no van ser gaire bones. No vaig acabar d'estar gaire satisfet de com vaig fer l'examen, però al final no havia anat malament. Jo ho veia molt complicat i pensava que no estaria a l'altura.

Amb quins avantatges es tradueix ser els millors estudiants de Catalunya?

V. P. i M. P.: Ens paguen el primer any de matrícula a la universitat; ens ofereixen un curs a l'Escola Oficial d'Idiomes, de setembre a juny, per al curs vinent, i també ens ofereixen una estada en un campus de recerca d'una setmana per a l'estiu que ve. Ens donaran un llistat de campus i podrem elegir.

Tan cares com són les matrícules universitàries, deuen estar contentes les vostres famílies amb aquest premi.

M. P.: Jo ja havia rebut la Matrícula d'Honor del meu institut i, per tant, ja tenia la matrícula de la universitat pagada.

V. P.: A mi, em va passar exactament el mateix. No podíem acumular el pagament de dues matrícules i aquest benefici és com si no l'haguéssim tingut.

Com gestioneu la dedicació a l'estudi?

V. P.: Jo intento portar els estudis al dia, tot i que no sempre es pot. Em va molt bé fer esquemes i resums per tenir les idees clares.

M. P.: Jo sempre he tingut molt clar que, si volia arribar a Medicina, hi havia de posar moltes ganes i, si he hagut de posar més hores per estudiar, sempre ho he fet, encara que alguna matèria no m'agradés.

Què els diríeu a aquells estudiants que s'esforcen per assolir la mateixa fita que vosaltres?


Quan vau pensar que voldríeu ser metges?

M. P.: Els meus pares em diuen que volia ser metge quan tenia tres anys i mai no he canviat d'opinió. Ara tinc sis anys per endavant per decidir quina especialitat triaré.

V. P.: Jo volia ser arquitecte, però un cop a Batxillerat vaig canviar completament d'idea. Vaig decidir que faria Medicina a partir del treball de recerca.

Quin va ser el tema del treball de recerca?

M. P.: Una malaltia autoimmunitària, l'encefalitis anti-NMDAR. La meva mare va llegir un llibre que es diu Las defensas, d'un neuròleg que l'havia patit, Domingo Escudero, i el vaig poder entrevistar a l'Hospital Clínic de Barcelona. També vaig parlar amb Josep Dalmau, la persona que va descobrir aquesta malaltia el 2007. Aquest tema em va apassionar fins al punt que vull ser neuròleg.

El teu treball de recerca, Marc, també va tractar un tema relacionat amb la medicina?

M. P.: Sí, es va basar en una malformació de l'orella, la micròtia, i vaig anar a Barcelona a fer el treball ajudat pel doctor Francisco Parri, de l'Hospital de Sant Joan de Déu, que fins i tot em va deixar veure una operació.

Què és el que més us agrada estudiar?

M. P.: Tot el que té a veure amb la medicina, però a l'institut el que més m'ha agradat és la biologia.

V. P.: A mi també, la biologia, però encara que no ho sembli, soc bastant de lletres i m'agrada molt la literatura, la filosofia, la història, molt més que les matemàtiques, per exemple.

M. P.: A mi em passa igual. Soc més bo en lletres que no pas en matemàtiques o física.

En aquest procés, ha calgut molt d'esforç, però s'entén que l'acompanyament també és important.


Compagineu els estudis amb alguna activitat que no sigui lectiva?

M. P.: Jo tots aquests anys d'institut he estat fent idiomes, a l'escola oficial, sobretot alemany i anglès, i aquest any m'he apuntat com a voluntari al Projecte Rossinyol, per fer de mentor a un nen de Primària.

V. P.: Jo faig natació i toco el piano al Centre d'Estudis Musicals Pep Ventura, amb en Pere Puig.

Quin ha estat el darrer llibre que heu llegit?

V. P.: De George Orwell, 1984, m'ha agradat moltíssim.

M. P.: El conte de la criada, una novel·la bastant antiga que encaixa molt bé amb temes actuals, dona una visió del masclisme i de dones que volen recuperar la seva llibertat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook