La mestra d'anglès Anna Surrell Mas té una forma molt particular d'impartir les seves classes, a l'Escola Anicet de Pagès de Figueres. Defuig de les traduccions literals i motiva els nens i les nenes amb cançons, amb contes, amb audiovisuals, perquè escoltin la llengua i aprenguin a expressar-se.

Té 45 anys i porta la meitat de la seva vida en la docència. Des de petita va ser una gran entusiasta de la llengua de Shakespeare i va encaminar els estudis universitaris a la Filologia Anglesa. Com que aquesta carrera no la va convèncer, va fer un canvi cap al Magisteri. En acabar els estudis, va estar quatre mesos a La Salle, va treure les oposicions i va començar a treballar a l'Escola Anicet de Pagès, on porta 21 anys.

Vostè ha crescut en aquesta escola i l'escola ha crescut amb vostè?

Així és. De fet, al cap de molt poc d'arribar-hi ja vaig entrar a l'e­quip directiu. Ara soc secretària i m'a­gra­da molt aquest càrrec, perquè et permet tenir una molt bona relació amb tots els mestres i pots introduir canvis de millora, sobretot organitzatius. Puc dir que l'escola m'ha donat llibertat per treballar tal com jo volia.

Com d'important és l'anglès en una escola?

L'anglès el vaig començar jo en aquesta escola. Anteriorment, es feia francès. I, a més, he tingut la gran sort de decidir sempre com es treballava l'anglès.

Com es treballa?

Aquí sí que tinc moltes coses a dir. Sempre he volgut deixar clar que soc antitraduccions, perquèjo vaig aprendre anglès a través de les traduccions i sé que no és útil. I, pel que fa als exàmens, els mínims. Per a mi el més important és potenciar la part oral. Volia que els nens sempre utilitzessin la llengua, si no, no té sentit l'aprenentatge.

Té alguna estratègia particular?

Al cap d'un temps de ser aquí, em vaig inventar una mena d'eix de contes i cançons en llengua anglesa i m'ho van deixar posar en pràctica. Aleshores, tots els nens de primer a sisè tenen una sessió set­manal reservada per a aquest eix, on es treballa la llengua a partir de contes i de cançons. Aquesta activitat és molt motivadora i és un a més a més a les classes d'anglès.

La motivació és la fórmula?

Per aprendre una llengua cal estar motivat, escoltar-la i entendre-la per poder utilitzar-la per comunicar-te. Jo soc molt partidària de les habilitats lingüístiques. Una llengua ha de ser significativa i a més l'has d'escoltar i llegir-la per poder-la parlar i per poder-la escriure.

Disposen de recursos suficients perquè els alumnes d'aquí puguin tenir un domini de l'anglès com el tenen en escoles d'altres països d'Europa?

Aquí els nens ja dominen dues llengües, el català i el castellà. La tercera llengua és l'anglès. Però passa que, en aquesta escola, l'anglès és la tercera llengua estrangera per a molts nens. El 90 per cent dels nens de la nostra escola són magrebins i això vol dir que la seva llengua materna és l'àrab; algun d'ells, depenent de la seva procedència, han après francès, i llavors han d'aprendre català, castellà i també l'anglès. Aquests nens tenen una dificultat afegida. Per això els ensenyaments han de ser motivadors, com l'eix de contes i cançons.

Com porten els secretaris d'un equip directiu la burocràcia escolar?

Penso que el Departament d'Educació a vegades no ajuda, perquè no viu l'escola, no coneix el dia a dia amb els nens i es preocupa massa complicant els aplicatius i els programaris. Entenc que ells ho fan per millorar el funcionament dels centres, però adaptar-se a tants de canvis no és fàcil. Vam passar del WinPri al Saga i ara estem amb l'Sfera. No hem acabat d'aprendre a fer anar un que ja ens n'introdueixen un altre de nou. Costa molt, tot això. A part de tota aquesta part més administrativa, constantment ens canvien la part avaluativa, ara volen competències, després volen dimensions... sempre ens queda el dubte sobre si estem fent les coses bé o no. Ens sentim sols, en aquest sentit.