La tensió amb l’Iran, el deute dels EUA i la febre per la IA marquen el pols dels mercats

Els mercats afronten el final de l’estiu, marcat per l’augment de la tensió entre els EUA i l’Iran, el deteriorament dels comptes públics nord-americans i l’impuls de les grans companyies vinculades a la IA. L’Ibex 35 ho fa, a més, en zones de màxims històrics per l’excel·lent marxa del sector bancari, uns marges de beneficis sòlids gràcies als tipus d’interès i uns dividends mai vistos.

Però el gran protagonista d’aquest final d’agost és el president dels EUA, Donald Trump, que acaba de declarar l’estret d’Ormuz com a "nou territori"nord-americà després d’expirar el termini de 60 dies que es van donar els EUA i l’Iran per negociar un acord i sense aparences que la pau torni a l’Orient Mitjà. També ha anunciat "l’operació econòmica més devastadora mai empresa contra un país": ha promès "una guerra econòmica i un aïllament sense precedents" contra l’Iran i ha avisat de "tremendes conseqüències econòmiques" per a qualsevol país que permeti que bancs, empreses, aeroports o entitats facilitin ajuda a Teheran.

El líder republicà ha posat el focus en el contraban de petroli, les transferències d’efectiu, les cases de canvi, els registres de vaixells i les empreses pantalla, activitats que, afirma, "han d’acabar ara". Ha batejat l’ofensiva com un "dia D econòmic" i ha reclamat als aliats de Washington que s’afegeixin per "aïllar i derrotar l’amenaça iraniana". També ha reiterat que l’Iran "mai tindrà una arma nuclear".

La resposta de Teheran no s’ha fet esperar. El ministre iranià d’Exteriors, Abbas Araqchi, ha assegurat que la declaració de "guerra econòmica" respon a una crisi "sense precedents" dins dels EUA i que la nova estratègia "només portarà més derrotes" per a Washington. Araqchi ha acusat la Casa Blanca de practicar "terrorisme econòmic" i ha advertit que les seves mesures amenacen l’economia global. El viceministre d’Exteriors, Kazem Qaribabadi, ha qualificat l’ofensiva com la "següent derrota" dels EUA. La Xina també ha rebutjat l’enduriment de la pressió. El portaveu d’Exteriors, Lin Jian, ha defensat que "les sancions i la pressió no ajudaran a resoldre el problema" i ha demanat una sortida política i diplomàtica.

Més inquietud fiscal i més inflació

L’escalada coincideix amb una creixent inquietud per la situació fiscal dels EUA. El deute nacional ha superat per primera vegada els 40 bilions de dòlars, fins a 40,047 bilions, segons el Departament del Tresor: 32,26 bilions corresponen a deute en mans dels inversors privats, i 7,78 bilions, en mans de l’Administració pública. Aquest any, el passiu ha augmentat en 1,5 bilions de dòlars, després de superar els 39 bilions al març. Durant el segon mandat de Trump, el deute ha crescut en gairebé quatre bilions. "Com més ens endeutem, més exacerbem la inflació, més relegem altres prioritats i més vulnerables som davant emergències internes i turbulències internacionals", lamenta Maya MacGuineas, presidenta del Comitè per a un Pressupost Federal Responsable.

Aquest escenari de conflicte entre els EUA i l’Iran té les seves rèpliques al mercat del petroli i, conseqüentment, en l’estalvi de les famílies, a través de la inflació. El barril de Brent se situa per sobre dels 90 dòlars, amb una alça anual del 38,5%, xifres similars que també s’anota la referència nord-americana, el West Texas. La inflació de la zona euro va repuntar una dècima al juliol, fins al 2,9% interanual, mentre que la del conjunt de la UE va augmentar també una dècima, fins al 3%. Una evolució que s’explica principalment per l’encariment de l’energia, segons dades d’Eurostat. S’espera que el Banc Central Europeu (BCE) elevi els tipus d’interès el 10 de setembre des del 2,25% actual.

Anthropic espera debutar en borsa

Davant aquest escenari, la IA continua actuant com un dels motors de Wall Street. Anthropic estudia debutar en borsa a la tardor amb una valoració d’almenys 2 bilions de dòlars, segons inversors citats per Financial Times. La companyia va presentar al juny documentació confidencial davant la SEC per preparar una possible oferta pública inicial.

La carrera inversora en IA també es reflecteix a Nvidia, que s’ha aliat amb els fons més grans de Wall Street –Apollo, Blackstone, Brookfield, Goldman Sachs i KKR– per impulsar el finançament de centres de dades i mobilitzar més de 500.000 milions de dòlars. La finalitat és finançar fàbriques d’IA per a una demanda de processament en ràpid creixement.

A l’eufòria per la IA s’hi suma una preocupació creixent: que l’enorme volum d’inversió necessari per finançar centres de dades, xips i infraestructures estigui alimentant una bombolla de deute. El risc és que unes expectatives de rendibilitat massa optimistes deixin elevats nivells de palanquejament si el creixement del sector decep.

Els inversors encaren així una combinació de riscos i estímuls: d’una banda, més pressió geopolítica i fiscal, i de l’altra, un nou cicle d’inversió tecnològica. El pols amb l’Iran, el cost de finançar el deute i la capacitat de la IA per sostenir les seves valoracions marcaran el to dels mercats.