Crisi energètica
Les parades forçoses costen 1.000 milions en el rebut de l’electricitat
Red Eléctrica ha activat en 12 ocasions en 4 anys el mecanisme d’urgència per desconnectar factories i evitar desajustos en el sistema
Més de la meitat de les aturades van tenir lloc aquest any
Malgrat tot, l’aturada de fàbriques per evitar caigudes en el sistema surt més barat que qualsevol altra opció

Torres elèctriques d’alta tensió a la ronda de Sant Ramon, a la localitat de Sant Boi. / JORDI COTRINA
David Page
Espanya està utilitzant cada vegada de manera més recurrent el mecanisme de protecció del sistema elèctric que permet parar fàbriques de la gran indústria per reduir ràpidament el consum de llum i evitar que hi hagi desajustos en tot el sistema elèctric. Des que es va posar en marxa, el setembre del 2022, i fins a finals de l’any passat Red Eléctrica de España (REE), l’operador del sistema només l’havia utilitzat en cinc ocasions. Des de començament d’aquest any, ja en van set (cinc l’últim mes).
El Govern va posar en marxa durant l’anterior crisi energètica un mecanisme que permet forçar l’aturada de grans factories per retallar d’urgència la demanda d’electricitat si hi ha risc d’uns desequilibris greus, en cas de no tenir prou producció elèctrica per cobrir amb garanties tot el consum previst i comptar amb un marge de reserva de sobres. REE ha hagut d’utilitzar aquest servei en 12 ocasions des que es va posar en marxa fa una mica menys de quatre anys: una el 2023, quatre el 2024, cap el 2025 i set més ja aquest any. Les d’aquest any tenen dues particularitats: d’una banda, que cinc de les activacions s’han registrat durant l’últim mes, a causa de descensos inesperats de la producció de renovables; de l’altra, que tant al gener com el juliol passat REE va haver d’ordenar l’activació dues vegades en un sol dia.
El sistema de resposta activa de la demanda (SRAD), com s’anomena aquest mecanisme, no surt gratis i té un cost milionari per a tots els consumidors. Els grups industrials s’ofereixen per reduir o paralitzar la seva activitat i el consum de llum en cas que sigui necessari, i a canvi reben una retribució que es carrega al rebut de llum de tots els clients. En quatre anys, aquest sobrecost en la factura elèctrica ja ronda els 1.000 milions d’euros.
El sistema reparteix retribució a les empreses industrials que s’hi presenten voluntàriament i que resulten adjudicatàries en les subhastes que Red Eléctrica celebra periòdicament (abans cada any i ara cada sis mesos). Les dues subhastes fetes per atendre el mecanisme durant tot aquest any implicarà que els consumidors paguin 434 milions en el conjunt del 2026, que se sumen als 520 milions ja abonats en exercicis previs des que el mecanisme es va posar en marxa a mitjans del 2023. En total, la factura elèctrica ha assumit en aquest temps 954 milions en pagaments a les fàbriques disposades a parar a mode de retribució fixa, però s’hi sumen pagaments variables cada vegada que s’activa de manera efectiva l’escut de protecció.
Cobraments variables
Uns cobraments variables i ocasionals la quantia dels quals es determina en funció de l’electricitat que es deixa de consumir i del preu mitjà que marca el mercat majorista d’electricitat durant el període en què les factories paren la seva activitat. Només aquest any, aquests pagaments variables ascendeixen a uns tres milions d’euros addicionals.
REE sol haver d’utilitzar el mecanisme d’urgència a les nits, en unes hores en què encara hi ha molt consum i que la producció de les energies renovables és inferior. I són aquelles hores en què també el preu del mercat majorista de l’electricitat marca els preus més cars de tota la jornada. En els últims mesos el preu de l’electricitat està arribant a pics disparats per la guerra a l’Orient Mitjà, així que les activacions de l’SRAD s’estan fent a preus de mercat molt més alts.
Malgrat que el cost de l’escut de salvaguarda ja ronda els 1.000 milions d’euros, el sistema de reacció parant fàbriques resulta més barat que altres opcions per resoldre possibles desajustos, com per exemple activar centrals de gas per elevar la producció d’electricitat. Precisament des de l’apagada de l’abril de l’any passat i encara ara, Red Eléctrica està aplicant un mode d’operació reforçada per reduir al mínim la possibilitat d’un nou col·lapse, frenant una mica l’ús de les renovables i prioritzant la utilització d’energies tradicionals, sobretot les centrals de gas. Una seguretat extra que està implicant també un preu final més alt de l’electricitat i que ja acumula un sobrecost de més de 800 milions d’euros en menys d’un any i mig.
L’actual servei de resposta activa de la demanda va venir a substituir l’antic programa d’interrompibilitat que va ser vigent a Espanya durant més d’una dècada, del 2008 i al 2019. El nou sistema busca evitar desequilibris entre generació i demanda al conjunt d’Espanya integrant-se en els mateixos serveis d’ajust del sistema, mentre que l’anterior interrompibilitat era un escut per a situacions de seguretat de caràcter local tant per falta de subministrament com per grans pujades del preu de l’electricitat. En l’actual servei participen una vintena de companyies.
- Maica García, la campiona olímpica que el Sabadell ha descartat després de ser mare: «És molt dolorós. Amb el meu embaràs, el meu contracte s’havia de prorrogar. La llei s’ha de complir»
- José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: 'Vaig firmar una escriptura amb el Papa en la seva visita a Barcelona
- Una sauna, un afartament de drogues i una cardiopatia: així explica el forense la mort a Eivissa de Flor Bollini, la ‘xamana dels empresaris’
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Joan Miquel Oliver publica ‘La vida no són matemàtiques’: «Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent»
- Canvi d’hora a Espanya: ja se sap quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- ‘Futbol en català’ fa 50 anys amb Puyal, el seu creador, 'passejant per alguna muntanya estranya