El preu disparat de l’habitatge impulsa els trasters a Barcelona

En pocs anys han passat de contenir trastos de poc ús a convertir-se en una extensió natural de pisos cada vegada més petits. El mercat dels trasters va arrencar a Barcelona fa més d’una dècada de la mà de la crisi immobiliària que va forçar molts trasllats, i ara viu un nou auge esperonat pel preu disparat de l’habitatge a la ciutat. Els barcelonins renuncien a metres quadrats de llar i ja no es permeten el luxe d’una habitació dedicada a emmagatzemar. Alleugen aquesta falta d’espai amb la creixent oferta de l’anomenat self storage: des del 2020 l’Ajuntament ha autoritzat l’obertura de 119 centres (fins al maig) distribuïts per tots els districtes. El 2025 es van concedir 28 permisos, gairebé el triple que cinc anys abans.

Els nous espais gestionats per empreses especialitzades solen aglutinar des de desenes de milers de petits trasters individuals en règim de lloguer, que habitualment parteixen de només un metre quadrat fins a 20 metres quadrats en centres urbans, i de més dimensions en ubicacions perifèriques. A Espanya amb prou feines tenien tradició, més enllà d’usos puntuals per a trasllats, però la seva expansió ha sigut constant en els últims tres lustres, fins a arribar a l’entorn de dos milions de metres quadrats, segons les últimes dades de l’informe European Self Storage Industry Report 2025 de la patronal Fedessa.

La xifra és un 11,3% de l’oferta a Europa, si bé encara a distància del mercat capdavanter, el Regne Unit. Barcelona i Madrid són els epicentres de l’activitat estatal, concentrant gairebé el 50%, ja que pateixen una més gran pressió immobiliària i la falta d’habitatge.

D’aquesta manera, es calcula que la capital catalana i la seva àrea metropolitana concentren al voltant de mig milió de metres quadrats en centres dedicats a aquest ús, més enllà dels espais privats que puguin allotjar alguns blocs d’habitatges. Segons dades municipals, el 2020 es van autoritzar 11 espais, mentre que el 2021 en van ser 15; el 2022, 19; un any més tard, 16; el 2024 es va arribar a 20, i l’any passat es va arribar al rècord de 28. Fins al maig d’aquest any n’han prosperat una altra desena.

Tots els districtes han guanyat emmagatzematge, encara que en diferent proporció. Per exemple, en tot aquell temps Ciutat Vella només n’ha sumat quatre. En canvi, al capdavant s’ha situat Sant Andreu amb 19, seguit pels 17 de Sants-Montjuïc. L’Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó n’han incorporat aquests anys 15 cadascun, mentre que la resta de districtes s’han quedat en la meitat. En els punts cèntrics l’ocupació pot arribar al 95%.

Mercat fragmentat

Tot i que es tracta d’un mercat fragmentat, algunes grans empreses lideren el creixement dels últims anys. OhMyBox!, Bluespace, Necesito un Trastero, Mister Traster i Homebox en són algunes. Com a característiques comunes, doten les seves instal·lacions de les màximes facilitats d’accés 24 hores, amb càmeres de seguretat, assegurances bàsiques per als béns emmagatzemats, en alguns casos accés amb cotxe al recinte per a més comoditat... Els preus varien molt segons la dimensió i la ubicació. Parteixen d’uns 50 euros per un minitraster perifèric que rondi un metre quadrat de superfície i dos metres d’altura. El preu del mateix espai pot gairebé doblar-se en zones cèntriques. Cotitzen entre 100 i 200 euros els magatzems d’uns tres metres quadrats, segons la zona, amb increments proporcionals a mides i emplaçaments. N’hi ha per a totes les necessitats, de 5, 6, 7, 10, 20, 50 o 100 metres, fins i tot més grans a l’àrea metropolitana.

La ubicació s’ha consolidat com a factor determinant en la factura. Per exemple, OhMyBox! disposa de vuit centres de trasters a la ciutat i un a Esplugues. Però els seus preus són molt més assequibles al recinte del carrer de Caracas (a prop de La Maquinista) que a les seves instal·lacions de Calàbria o València, en ple Eixample. La seva web il·lustra amb dibuixos i comparatives el que es pot esperar de cada espai contractable. Així, els d’1,5 metres quadrats s’assemblen a una cabina de telèfon i podrien guardar "el contingut d’una habitació", mentre que els de 10 metres quadrats assumirien les caixes i equipament d’un pis de dues o tres habitacions.

La firma de més implantació, Bluespace, amb una dotzena de centres a la capital catalana i 23 a la seva àrea metropolitana, explica que observen "un creixement sostingut de l’interès per trasters i emmagatzematge a Barcelona i la seva àrea metropolitana", que "no respon a un únic perfil d’usuari, sinó a una transformació més àmplia en la manera de viure, treballar i utilitzar l’espai a les grans ciutats". Per exemple, el teletreball ha fet que moltes persones perdin una habitació d’emmagatzematge a casa per poder muntar un petit despatx, i hagin buscat on deixar les seves coses fora del domicili.

Un portaveu de l’empresa afegeix que l’ús va molt més enllà dels trasllats i arriba a "famílies que busquen alliberar espai a casa, persones que necessiten guardar mobles o objectes d’ús estacional o joves que es traslladen de casa". Cal sumar-hi "autònoms, emprenedors i petites empreses que troben en el self-storage una alternativa flexible per emmagatzemar estoc, eines, documentació o material de treball", dels més petits als de gran capacitat. En resum, el traster ja no és una solució temporal, sinó que "en molts casos és una extensió de la llar o del negoci", com a resposta al preu de l’habitatge i a les seves inferiors dimensions, a més d’una mobilitat residencial més gran.

La firma Necesito un Trastero, amb 90 centres a Espanya i nou a Barcelona, fa uns mesos en va obrir tres a la ciutat (Sants-Eixample, Sarrià i Vall d’Hebron), amb espais de 2 a 5,5 metres quadrats. I acaben d’afegir una àmplia instal·lació a la zona de la Sagrada Família (València, 480), així com dues més a Sant Cugat i a Sabadell, amb ofertes que van des dels 45 euros mensuals. El seu públic inclou des de pimes a persones que necessiten guardar bicicletes, esquís o decoració nadalenca que ja no cap als armaris domèstics.

També a domicili

Una altra modalitat més singular és la que ofereix l’empresa emergent Box2Box, especialitzada en emmagatzemament digital a domicili, que personalitza al màxim els serveis. Després de constatar que la meitat d’usuaris de trasters no tornen a visitar-los en molt temps després d’emmagatzemar les seves coses, i que només un 30% hi acudeixen amb regularitat, es va proposar el repte logístic de traslladar les pertinences dels domicilis o empreses als seus trasters, per facilitar-ne l’ús, utilitzant centres d’emmagatzematge fora de la ciutat per optimitzar preus. Gestionen el material digitalment per facilitar-ne la custòdia i amb el servei a domicili estalvien desplaçaments a l’usuari. "El perfil habitual és un pare o mare de família que va canviant caixes amb roba de temporada o el que necessita en cada moment", sense cost extra.

Subscriu-te per seguir llegint