Catalunya genera més riquesa, però aquesta amb prou feines arriba a la classe mitjana

A Catalunya es genera més riquesa avui que fa un any, però els catalans de classe mitjana són avui més pobres del que eren fa un lustre. La Generalitat de Catalunya ha presentat aquest dijous la seva memòria econòmica del 2025, en què constata que el producte interior brut (PIB) va continuar creixent, per cinquè any consecutiu i substancialment de manera més intensa que altres economies europees. No només es genera més riquesa, en global, sinó que cada català, proporcionalment, aporta més i és, en conseqüència, més productiu. "Que els pessimistes s’apartin i ens deixin treballar", ha valorat el president del Govern, Salvador Illa, aquest dijous des de Palau.

L’evolució positiva de tots aquests indicadors no està sent, de moment, suficient perquè a les butxaques dels catalans hi hagi més riquesa de la que hi havia, en termes relatius, el 2021 quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i els preus es van disparar a nivells que no s’havia vist en dècades. Una inflació que avui s’ha moderat, però que no ha tornat als nivells de llavors.

Les dades macro són indubtablement bones. L’economia catalana va créixer un 2,7% el 2025, gairebé el doble del que ho va fer l’economia de la zona euro (1,4%) i a un nivell molt similar al que avança el conjunt de l’economia espanyola (2,8%). "L’economia catalana es troba en un bon moment i podria haver sigut d’una altra manera, malgrat el context extern i gràcies a la demanda interna", ha destacat el director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, David Lizoain, aquest dijous en un acte al Palau de la Generalitat.

No només s’està creixent en quantitat, sinó també en qualitat. Catalunya (igual com el conjunt d’Espanya) està creixent, en part, perquè cada vegada és més nombrosa. La progressiva arribada de migrants, que compensa amb escreix l’escassa natalitat dels locals, explica part d’aquest auge del PIB. Si bé, no només hi ha més catalans produint, sinó que aquests són, de mitjana, més productius.

El PIB per càpita va créixer un 1,6% el 2025 respecte al 2024, cosa que és un bon indicador, si bé rebaixa una mica la intensitat i optimisme d’aquest creixement. La productivitat per hora treballada va créixer un 1,1%, bon símptoma també, però rebaixa una mica més aquesta eufòria. "No ens interessa el creixement econòmic que només engreixa estadístiques", ha afirmat Illa.

Més productius, però no més rics

Es genera més riquesa, però els catalans no són, de mitjana, més rics. "Els salaris reals han continuat recuperant poder adquisitiu per tercer any consecutiu amb augments superiors a la inflació, malgrat que encara no s’han revertit completament les pèrdues acumulades durant el període inflacionari (2021-2023)", reconeix la Conselleria d’Economia en la seva nota de premsa.

La guerra d’Ucraïna i el final de les restriccions covid sobre el comerç mundial van catapultar la inflació el 2021 sobre els dos dígits, una comissió històrica per a les butxaques dels treballadors que tota la prosperitat generada des d’aleshores, i tal com s’ha distribuït, no ha corregit encara.

La radiografia realitzada des de la Generalitat revela que durant l’actual cicle econòmic qui estan sent més beneficiats són les rendes més baixes i, en menor mesura, les més altes, amb les classes mitjanes com les menys afavorides.

Si s’agrupessin tots els catalans en 10 grups, sent el primer el més pobre i el desè el més ric, les dades ens mostren que el primer i el segon grup ha vist augmentar la seva renda de manera molt intensa durant l’últim lustre. Les progressives pujades del salari mínim interprofessional (SMI) i la revalorització de les pensions, especialment les més baixes, ajuden a explicar-ho.

Entre el 2021 i el 2024 el primer decil de catalans ha vist incrementar els seus ingressos un 13%; el segon decil un 6,3%. El tercer grup que més ha vist créixer la seva riquesa és el número nou, és a dir, els molt rics, en un 3,3%. Mentre que les rendes entre el tercer i el sisè decil, aquesta classe mitjana, ha vist créixer els seus ingressos entre un 2 i un 2,9%.

Les dades ordenades per la Conselleria d’Economia revelen la paradoxa que, malgrat que les persones de rendes més baixes són les que més estan veient incrementats els seus ingressos, això no està sent suficient perquè les taxes de pobresa no tornin a repuntar. El 2025, el percentatge de catalans en risc de pobresa va interrompre un tendència de quatre exercicis consecutius a la baixa i va tornar a repuntar, vuit dècimes, fins a un 24,8%.