Les empreses adapten els horaris a les altes temperatures

"Hi ha moments que no pots ni bellugar les pestanyes", confessa Alfredo Ruescas, gerent de Tabicmon, una empresa d’envans i construcció industrialitzada. Aquest empresari atén per telèfon El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, pocs minuts després que l’Observatori Fabra comuniqués que Barcelona havia arribat a la temperatura més alta de la seva història i havia superat els 40 graus. "Hem hagut d’avançar els horaris. Abans fèiem de vuit del matí a quatre de la tarda i, quan va començar l’estiu, ho vam avançar a dos quarts de vuit, per acabar a les tres", explica.

Aquesta companyia, d’uns 40 treballadors en plantilla, una facturació d’una mica més de tres milions d’euros anuals i seu a Terrassa, mantindrà l’horari d’estiu fins al setembre. "Només el qui no és a l’obra allarga la jornada fins a les quatre o cinc de la tarda. L’altre dia un em deia: 'Ja, això està molt bé, però qui ho paga?'. Aviam, no pot ser tenir la gent així i que vagin agafant la baixa o es morin!", clama. "També te n’adones, sobretot amb aquesta temperatura, que les hores de després de dinar no són productives. Entre que t’hi tornes a posar, després reculls, neteges i tot... no surt rendible", afegeix aquest empresari, associat a la patronal vallesana Cecot.

Catalunya va deixar enrere divendres una onada de calor, amb màximes de 45 graus a diversos punts del país, i des de dilluns ja s’ha ficat en una altra. Una temperatura elevada que és un llast per a la productivitat i un risc directe per a la vida. Dijous va morir un temporer de 64 anys a Seròs (Segrià) després de patir un presumpte cop de calor. Es va desplomar cap a la una del migdia, quan a la zona el termòmetre marcava una temperatura de més de 40 graus. L’estiu passat ja va morir un altre temporer, en circumstàncies semblants: tenia 61 anys i també pescava al migdia, per damunt dels 40 graus, a pocs quilòmetres d’on aquest any s’ha produït l’altra defunció. En aquell cas, la Inspecció de Treball va acabar sancionant per negligència l’empresa contractant. Segons l’últim càlcul de l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’estrès tèrmic es cobra cada any la vida de 4.200 treballadors arreu del món.

A la fàbrica de Collbaix, situada en un polígon de Manresa i on operen un centenar de treballadors, durant l’horari d’estiu inicien la jornada a les sis del matí. Històricament, l’horari d’estiu d’aquesta factoria de persianes i portes per a comerços comprenia només el mes d’agost, però des de fa un parell d’anys va del juliol a l’agost. "No descarto que l’acabem avançant al juny", explica el gerent de l’empresa, Dídac Contreras. "Jo, per mi, concentraria tota la feina i treballaria només a l’hivern, però no funciona així. Nosaltres treballem segons la demanda, per a centres comercials, botigues d’aeroports o comerç minorista, que precisament durant l’estiu és quan més feina tenen i necessiten tenir-ho tot a punt", explica.

Aigua, descans i ventilació

A més d’avançar i compactar la jornada -no treballen a la tarda en període estival-, a la fàbrica de Manresa han instal·lat uns macroventiladors i extractors de calor que remouen l’aire calent i se l’emporten cap al sostre, per després expulsar-lo. "Abaixa la temperatura de la nau, on hi ha màquines i que té diversos punts calents, uns sis o set graus. Es nota molt", explica. Per fer-ho han invertit uns 30.000 euros. També apliquen torns rotatoris per a aquelles posicions de més calor, perquè així una mateixa persona no s’estigui gaire estona en una zona crítica. I tot això amb hidratació constant i fonts accessibles d’aigua per tota la factoria, així com dos descansos durant la jornada. "N’hem de prendre consciència. Aquest serà l’estiu més fresc dels que vindran!", afirma Contreras, associat a la patronal Pimec.

Les empreses, per normativa, estan obligades a tenir protocols específics contra les altes temperatures i els han d’activar quan les agències meteorològiques envien alertes taronges o vermelles. Especialment aquelles companyies que operen a l’aire lliure. La seva aplicació és un nou focus de conflictivitat laboral.

El sindicat CGT va interposar la setmana passada una denúncia contra l’empresa de repartiment Glovo per no aturar en cap moment l’activitat, malgrat que a la capital catalana hi va haver franges horàries -coincidint amb l’hora de dinar- en què es van superar els 40 graus. També li reclamen equips de protecció adequats contra la calor, com roba transpirable, per exemple. "Tampoc ens donen aigua. Ens diuen que en demanem als establiments. No tenen en compte que, al migdia, moltes comandes són a supermercats o entre particulars", afirmen des de l’organització sindical.

Glovo, a preguntes d’aquest mitjà, afirma el següent: "Hem implementat protocols de prevenció de riscos laborals d’acord amb el que estableix la regulació vigent. Segons el nivell d’alerta de l’Aemet, activem el protocol d’actuació i les mesures preventives. Entre aquestes mesures s’inclou la limitació o el tancament total de l’activitat en determinades franges horàries". En la seva resposta rebutja especificar si van arribar a interrompre el servei en algun moment o per què no faciliten directament aigua als seus milers de riders.

"És molt important creure’s la cultura preventiva i no veure-la com una obligació legal", alerta Pimec

"El missatge que donem als associats és que la calor no es pot evitar, però el seu impacte sí", diu la directora de Relacions Laborals de la patronal Pimec, Sílvia Miró. Catalunya estrena enguany un nou protocol impulsat per la Conselleria d’Empresa i consensuat amb patronals, sindicats i federacions municipalistes que insta les empreses, entre altres accions, a adaptar els horaris a la temperatura. I els ajuntaments a facilitar-ho, ja que moltes feines a l’aire lliure estan condicionades a licitacions.

Un altre element que és clau pel que fa al protocol és "evitar missatges genèrics i prioritzar indicacions concretes" i directament relacionades amb les condicions reals del lloc de treball. Així com també programar pauses "suficients", habilitar rotacions, dotar de roba de feina transpirable o espais a l’ombra i amb aigua abundant per al descans, entre d’altres.

Una part del sistema de prevenció de riscos laborals avança a cop de tragèdia. L’any passat, una empleada subcontractada del servei municipal de neteja de Barcelona va morir poc després d’haver acabat la jornada laboral, amb símptomes assimilables a un cop de calor. Aquest estiu, l’Ajuntament ha distribuït uns 1.400 sensors de canell entre les plantilles de neteja, enllumenat i jardineria per mesurar-ne les constants vitals i la temperatura interna, amb l’objectiu d’anticipar un potencial cop de calor. Els sindicats, però, s’han queixat que n’hi ha que no funcionen i que el personal de pràctiques, per exemple, no en rep.

"És molt important la cultura preventiva i el repte és no veure totes aquestes accions com una mera obligació legal, sinó com una eina. A poc a poc es va normalitzant. Fins no fa gaire, rebre una alerta al mòbil per un fenomen meteorològic era una cosa rara", insisteix la directora de Relacions Laborals de Pimec.

Subscriu-te per seguir llegint