Conesa: una nissaga industrial

Abans de la caixa d’eines Heco, abans de Mineralia i abans que el cognom Conesa quedés associat a una manera de fer indústria des de Figueres, hi va haver un cotxe. No era una fantasia. Era un vehicle pensat i carrossat per una família que venia de treballar la fusta, la xapa i els primers canvis de l’automoció. "El meu pare i el meu oncle van fer una carrosseria, van fer un cotxe. Era d’estil tipus Alfa Romeo coupé, esportiu", recorda August Conesa Compte, tercera generació d’una nissaga empresarial que ara celebra un doble aniversari: els 70 anys d’Heco i els 40 anys de Minerals Girona, origen de Mineralia.

La història arrenca als anys trenta, quan Antonio Conesa Muñoz va obrir un taller de carrosseria a Figueres. "La gent, quan es comprava cotxes, comprava el motor, la fusta, el volant, i el meu avi feia tota la resta: els seients, si el volies furgoneta, si el volies de passatgers...", explica August Conesa. Aquells primers cotxes tenien esquelets de fusta recoberts de xapa. Després arribarien les xapes embotides i una nova manera d’entendre la carrosseria. "El meu avi va estar en el canvi de la carrosseria de fusta amb xapa", afegeix.

Els fills del fundador, Josep i Antoni Conesa Gibert, van heretar l’ofici i l’empenta. De molt joves van construir aquell cotxe propi i van demanar permís a l’Institut Nacional d’Indústria, però la resposta va ser negativa. En aquell moment, la política industrial de l’Estat ja tenia altres prioritats, amb Seat com a gran referència. El que podia haver estat un final va acabar sent una oportunitat: si no podien construir un cotxe sencer, treballarien per a la indústria que l’envoltava.

La consigna de pare a fills és clara: humilitat, honestedat i aprendre de l’error

Aquella etapa va portar els Conesa al sector auxiliar de l’automòbil i de la motocicleta. Van treballar per a Gimson i van participar en el muntatge de petits vehicles Clúa, de Barcelona. Un dels episodis que millor retrata aquella manera de fer és el dipòsit d’una moto Gimson, que inicialment es fabricava amb diverses peces soldades. El pare d’August Conesa va viatjar a Milà, va veure solucions tècniques que aquí encara no eren habituals i va tornar amb una vàlvula de pressió. A partir d’aquell aprenentatge van muntar una nova eina i van començar a fer dipòsits embotits. "Es van inventar una premsa", resumeix August. La frase explica una actitud que es repetiria al llarg de tota la trajectòria familiar: mirar, aprendre, adaptar i fabricar.

De cotxes a la caixa d’eines

D’aquell esperit neix Heco, acrònim d’Hermanos Conesa. La marca arriba a mitjans dels anys cinquanta i es consolida als anys seixanta amb el producte que la faria coneguda: la caixa d’eines metàl·lica d’obertura total. La idea surt d’una necessitat pràctica. Al taller, les eines s’acumulaven en un caixó de fusta amb una ansa. Quan una eina quedava al fons, calia remenar-ho tot. Els Conesa van imaginar una caixa que no només servís per guardar eines, sinó per ordenar-les i veure-les.

"Quan et poses en la ment d’una persona que tot el dia treballa amb eines, les vols veure, però les vols tenir ordenades", explica August Conesa. La solució va ser una caixa escalonada, amb tapes i pisos que permetien localitzar el contingut d’un cop d’ull. "Una caixa d’eines no es podia patentar perquè ja estava inventada. Però una caixa amb un sistema d’obertura així, que s’escalonés i que permetés veure les eines a dins, això és el que es va patentar el 1962".

La família ha passat de vendre al carrer a operar amb materies primeres arreu del món

Les primeres caixes es venien gairebé al carrer, apilades davant del taller. Un dia hi va passar Rafael Martínez, un comercial valencià. "Amb tota la confiança del món s’emportava caixes i tornava dels viatges amb diners", recorda. Aquell venedor va ser el primer gran impuls comercial de la marca.

Heco va créixer a partir d’aquella xarxa i es va convertir en una marca coneguda en tallers i indústries de tot l’Estat. La caixa va ser copiada moltes vegades, però la família prefereix veure-ho com una prova d’èxit. "A tot Espanya se’ns coneix molt per la caixa d’eines", afirma August Conesa. "Tenim estudiat que dura fins a tres generacions: passa d’un avi al pare i del pare al fill". La qualitat és orgull i dificultat alhora: "El nostre símbol d’èxit ha estat la qualitat i el servei, i això també ha estat el nostre mal".

Setanta anys després, Heco continua fidel a l’origen, obrint nous mercats i nous projectes en cartera. Per als fills d’August Conesa, la marca té una dimensió emocional. Cinta hi veu "un altre cop aquests germans Conesa", Nina la defineix com "un emblema" i també com un espai "per créixer, per inventar, per fer", i el fill August hi posa la mirada filosòfica: "Heco és història i filosofia al darrere".

Aquesta cultura de l’adaptació explica també el segon gran aniversari del grup. Si Heco és l’arrel, Minerals Girona i Mineralia són el salt d’escala. La família va entrar en el món de les matèries primeres el 1978, a través de Baritas Blancas. El 1983 en va assumir el control i el 1985 va crear Minerals Girona, l’empresa que ara celebra 40 anys i que acabaria operant comercialment com Mineralia. "La primera empresa que forma part del grup Mineralia té la seva data de fundació l’any 85, i per això fem 40 anys, tot i que vam començar el 78, amb una participació a Baritas", explica August Conesa.

August Conesa Compte, president del Grup Conesa: "El respecte no te’l guanyes perquè siguis el fill o perquè tinguis més diners"

August Conesa Lozano, quarta generació: "Havia treballat amb l’avi. Tants esforços i tants anys no poden quedar en va"

Nina Conesa Bagué, quarta generació: "Per mi és una evolució, un espai amb molt de camí, amb molt d’espai per créixer, per inventar, per fer"

Cinta Conesa Bagué, quarta generació: "Amb l’entrada de la nova generació, Heco torna a ser altre cop els germans Conesa"

Minerals: un món diferent

El pas cap als minerals no va ser senzill. Venien de plegar, soldar i transformar xapa, i entraven en un món completament diferent: la mineria, el tractament de minerals, la logística internacional i la fabricació de matèries primeres per a altres indústries. "Són dos mons molt diferents", reconeix August Conesa. "La transformació de la xapa no té res a veure amb les matèries primeres". Però la família va fer el que havia fet sempre: aprendre fent. Hi va haver mines a Calatayud i Còrdova, desplaçaments llargs i un aprenentatge industrial exigent. August recorda que, encara adolescent, ja va participar en muntatges mecànics vinculats al tractament de la barita. "Jo encara no tenia quinze anys i ja feia de mecànic, de soldador".

El Marroc acabaria sent decisiu. A partir d’un viatge el 1984, la família va veure que hi havia disponibilitat de barita i que podia importar-la en vaixells. Comprar el mineral, tractar-lo, netejar-lo i concentrar-lo era més viable que mantenir mines subterrànies pròpies. "Vam veure que hi havia molta barita i que la podíem comprar i importar en vaixells", explica August. "A partir del 85 ja es va començar a importar mineral del Marroc".

Avui Mineralia és la branca amb més projecció industrial i internacional del grup. Treballa amb minerals com la barita, el talc, la dolomita, el quars, el caolí, la mica o la pissarra. Són productes poc visibles per al consumidor final, però presents en molts sectors. August Conesa ho explica amb una frase clara: "De la terra natural arribem a qualsevol producte". Un pigment d’un teixit, la pintura d’un cotxe, un tub o una pastilla de fre poden contenir minerals tractats per empreses com Mineralia. "La gent utilitza molts productes sense saber que hi ha minerals al darrere", diu.

El negoci té reptes concrets: energia, aigua, transport, regulació ambiental i sostenibilitat. "Com a empresa de minerals som intensius en aigua, energia, gas i transport", admet August Conesa.

La ubicació a Figueres és un altre element central del relat. En el cas de Minerals Girona, la proximitat a la frontera, els retorns de transport, els ports de Palamós i Sant Feliu i la voluntat d’exportar van pesar en la decisió. Però també hi havia un motiu més senzill: "Nosaltres som de Figueres", diu August Conesa. I afegeix una idea que resumeix el vincle territorial: "És important destacar que som dels pocs que no han marxat ni pretenen marxar". El cas Conesa recorda que l’Alt Empordà també és indústria, oficis, exportació i empreses familiars que competeixen des d’un territori perifèric però ben connectat.

Un futur no imposat

En aquest context, el relleu generacional és una peça de futur empresarial. August Conesa assegura que mai va voler imposar als seus fills que continuessin l’empresa. "Jo no els vaig dir mai que volia que continuessin", explica. "Els deia que era un projecte de vida i que tothom havia d’estudiar el que volgués". Cinta, Nina i August han arribat al grup per camins diferents, però tots tres comparteixen una idea: el projecte no és només una herència, sinó una responsabilitat.

El pas cap als minerals no va ser senzill, entraven en un món totalment diferent

A casa, aquest relleu s’ha viscut més com una transmissió quotidiana que no pas com una decisió sobtada. "Sempre hem sabut de l’empresa, ens han fet escoltar, ens han deixat parlar i ens han deixat equivocar-nos", expliquen els fills. Nina venia del món de la imatge, la fotografia, el cinema i el disseny. A la universitat va descobrir el disseny de producte i un estiu va començar a treballar a l’empresa. "Vaig començar a treballar un estiu i ja no he marxat més", recorda. Cinta es va orientar cap a administració i direcció d’empresa perquè sempre s’havia vist gestionant projectes i persones. "Sempre he sentit molta admiració pel meu pare", diu. "Ens ha transmès aquesta aspiració de voler-ho fer com ell", convençuda que el projecte els ha estat compartit "a parts iguals". August fill, per la seva banda, va créixer molt vinculat a l’avi i a l’univers tècnic. També va passar pel futbol professional i va estudiar enginyeria, però va acabar entenent que a casa hi havia prou complexitat empresarial per dedicar-hi el seu temps i la seva energia. "Tens la sort que a casa tens un gran teixit empresarial, molta feina i molta saviesa", explica. També hi pesa la idea de llegat: "Tants esforços i tants anys no poden quedar en va".

Per a August Conesa, veure els fills implicats és una satisfacció, però també una prova de responsabilitat. No vol que el cognom els doni cap dret automàtic. El pare els ha volgut donar espai, però també criteri. "El respecte no te’l guanyes perquè siguis el fill o perquè tinguis més diners", afirma. "Te’l guanyes treballant de tu a tu". La consigna és clara: humilitat, honestedat, aprendre, escoltar i equivocar-se. "L’error és aprenentatge", insisteix. Per això defensa que els fills han de guanyar-se el lloc dins els equips, no ocupar-lo només per ser família.

La nova generació no arriba per trencar amb el passat, sinó per actualitzar-lo. August fill creu que la seva incorporació dona continuïtat als equips i reforça la confiança interna. "Que els fills estiguem implicats genera una altra vegada una successió i una remotivació", diu. En empreses familiars, el relleu sovint és un moment delicat. En el cas dels Conesa, la seva presència permet projectar als treballadors que el grup té futur i que el coneixement acumulat no es perdrà. Cinta hi afegeix una mirada vinculada al present: sostenibilitat, noves sensibilitats, gestió de persones i una manera diferent d’entendre l’empresa. "No es modernitza per fer un curs, sinó perquè el dia a dia t’hi porta", apunta.

Els aniversaris arriben, per tant, en un moment de traspàs. Heco mira enrere i recorda l’ofici, la caixa d’eines i la cultura metal·lúrgica, i projecta nous productes. Mineralia mira endavant i planteja els reptes de les matèries primeres: energia, aigua, transport, sostenibilitat, control de processos i internacionalització.

La família ha passat de construir un cotxe que no va poder sortir al mercat a fabricar caixes d’eines que han durat generacions; de treballar la xapa a micronitzar minerals que acaben en pintures, plàstics o pastilles de fre; de vendre al carrer a operar en mercats internacionals. Setanta anys després d’Heco i quaranta anys després de Minerals Girona, els Conesa celebren haver sabut canviar sense marxar, créixer sense perdre l’ofici i preparar un relleu que haurà de decidir com serà la indústria familiar dels pròxims anys. Tot, sempre, des de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint