Els pobles guanyen habitants i emprenedors: "Internet em permet estar a tot Espanya"
Des del 2018, els pobles han atret població nacional i estrangera i ha crescut el nombre de persones ocupades, especialment dones
L'emprenedoria rural s'erigeix com la gran palanca per frenar la despoblació

Alfafara, poble alacantí de 419 habitants on s'ha instal·lat l'empresa Aloe Vitae. / Cedida
Jordi Grífol
Els municipis del medi rural fa set anys consecutius que guanyen població a Espanya. Així es desprèn de la revisió del Padró Municipal d'Habitants publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que assenyala que els pobles de menys de 5.000 habitants van augmentar la població en 22.020 persones el 2024. Des del 2018, els petits municipis han augmentat la població en 163.027 persones. Les polítiques públiques i programes d'ajuts com ara Terra d'Oportunitats de CaixaBank, que ofereix ajuda econòmica, formació i acompanyament a emprenedors rurals, resulten essencials per revertir la despoblació i atraure veïns a zones rurals.
"Veiem que la gent jove vol quedar-se i que ho intenta", exposa Carlos Ramos, CEO de Rural Talent. Aquest perfil de persona jove que vol quedar-se al seu poble, és el que acaba explorant noves formes d'ocupació i "la innovació dins de projectes tradicionals", sent l'emprenedoria imprescindible per atraure i retenir població jove en províncies on el teixit empresarial és més feble.
Creix el nombre de persones ocupades
Des del 2018, tot i que el saldo vegetatiu és negatiu, els pobles han atret població nacional i estrangera i ha crescut el nombre de persones ocupades, especialment dones. Al voltant del 40% dels nous residents en zones rurals procedeixen d'altres municipis del país.
Tot i el creixement poblacional, vinculat en gran mesura al creixement demogràfic del país i a l'arribada de població estrangera, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella i Lleó continuen perdent població en el conjunt dels petits municipis. A més, un estudi del Banc d'Espanya situava el país com el quart d'Europa amb més municipis en risc de despoblació, només darrere d'Estònia, Finlàndia i Letònia.
Per a Lidia Cerdá, fundadora d'Aloe Vitae i habitant del poble d'Alfafara (419 habitants), a Alacant, per dinamitzar les zones rurals i que més gent decideixi quedar-s'hi és fonamental la comunicació. "Que la gent sàpiga que el món rural està realment ple d'oportunitats, que hi ha molta gent que sí que té la visió d'invertir en productes de qualitat, encara que siguin més cars". Aloe Vitae, que ofereix cosmètics naturals amb àloe vera ecològic, va ser un dels projectes finalistes de la passada edició de Terra d'Oportunitats.

Lidia Cerdá, fundadora d'Aloe Vitae i establerta a Alfafara, Alacant / Cedida
Internet, visibilitat i aliances
L'accés a internet i el teletreball han facilitat la creació de nous projectes emprenedors al món rural, també l'arribada de nòmades digitals. "Avui dia ho tenim molt fàcil, perquè encara que nosaltres estiguem a Alfafara, on preparo les comandes i les trameses, internet em permet estar a tot Espanya i rebem comandes de tot el país. Gràcies a això i a les xarxes socials tenim molta més visibilitat del que pensem", reflexiona Cerdá.
La creació d'ocupació i l'emprenedoria al medi rural no s'entén sense objectius com la millora de la connectivitat, l'accés equitatiu a serveis, la simplificació administrativa i l'impuls de la col·laboració publicoprivada, condicions habilitadores segons l'Estratègia Nacional davant del repte demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Entre les línies d'actuació prioritàries s'inclou "dinamitzar la creació d'oportunitats locals", vinculant la lluita contra la despoblació amb el foment d'iniciatives empresarials i l'ocupació adaptada a les característiques del territori.
"El principal repte és la difusió, la logística i que moltes vegades els emprenedors es troben sols. És complex trobar perfils als pobles que puguin fer el projecte més gran", explica Ramos. És per això que el programa de CaixaBank organitza sessions per ajuntar emprenedors, fer 'networking' i que puguin crear aliances.
I al capdavall, com a qualsevol altre lloc, emprendre al medi rural requereix deixar la por de banda i anteposar-hi la il·lusió. "La por sempre hi serà, però jo sempre em deia que si no ho faig jo, vindrà a fer-ho un altre i em farà enveja de no haver-ho intentat", resumeix Zuriñe García, la Moza de las Redes, creadora de contingut per a negocis locals. "En el nostre cas, que treballem al riu, tota possibilitat de disgust d'estar fent hores i no rebre potser totes les visites que voldríem es dilueix quan fas una sortida amb un grup, venen meravellats i estàs treballant a l'aire lliure; és un luxe", conclou Ernesto Miralta, creador de Barconatura, una experiència de turisme fluvial al Valle del Alagón (Càceres).
- Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: 'El meu pare estimava molt aquesta terra
- L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- La galeria Cadaqués deixa de funcionar aquest estiu: Huc Malla busca 'agafar una mica d'aire' després de 23 anys
- Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: 'Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu
- Troben una de les llagostes més rares i protegides de Catalunya a la Garriga d'Empordà
- Defuncions del 20 de juliol de 2026 a l'Alt Empordà
- Mor Nuri Trias, dama del teatre figuerenc i una ferma defensora del país
- Agenda del 20 al 26 de juliol a l'Alt Empordà