L'emprenedoria rural s'erigeix com la gran palanca per frenar la despoblació

A Ernesto Miralta, després d'anys vivint a Barcelona i a Madrid, la ciutat el va acabar saturant. Davant d'aquesta situació, després de la pandèmia del covid, va decidir fer un canvi de rumb a la seva vida i mudar-se a Ceclavín, un poble de Càceres amb poc més de 1.700 habitants. Allà, al riu del Valle del Alagón, va crear Barconatura juntament amb Miguel Crisolino, una experiència de turisme fluvial per gaudir de la rica flora i fauna local. Una cosa semblant va fer Lidia Cerdà que, després de ser mare, es va traslladar a Alfafara, un poble de la província d'Alacant d'uns 400 habitants on es viu "completament diferent" i des d'on es dedica a la comercialització de productes cosmètics elaborats amb àloe vera ecològic.

Tots dos projectes van ser finalistes de la passada edició de Terra d'Oportunitats, un programa de CaixaBank que ofereix ajuda econòmica, formació i acompanyament a emprenedors rurals amb l'objectiu d'oferir oportunitats de futur a l'entorn rural i que ha presentat la VI edició per a aquest any. Un entorn que, mitjançant programes i polítiques, comença a guanyar habitants lentament. El 2024, els municipis de menys de 5.000 habitants van augmentar la seva població en 22.020 persones, segons dades oficials de l'INE.

"El que hem percebut és que hi ha molta gent que no se’n vol anar del poble", exposa Carlos Ramos, CEO de Rural Talent, col·laborador de CaixaBank en el programa. "La gent que va sortir del poble fa molts anys, per obligació o necessitat professional, si coneix el poble i té l'oportunitat de tornar a un poble, ja sigui amb una empresa familiar o amb un negoci que hagi heretat més terres, aquesta persona torna i té la intenció real de tornar-hi a instal·lar i crear el seu projecte de vida".

Així, les oportunitats laborals estables resulten imprescindibles per fixar població al territori rural i mitigar la despoblació. "Els projectes que són al medi rural tenen dificultats quant a difusió, recerca d'equips, certs coneixements de tecnologia o d'àrees de desenvolupament que són més fàcils de tenir a les ciutats", explica Ramos. D'aquí va néixer la iniciativa de CaixaBank per impulsar accions d'emprenedoria als territoris rurals.

Projectes innovadors

Lluny dels estereotips, a l'entorn rural estan naixent iniciatives i projectes innovadors i connectats amb tota mena de tendències. Com el de Zuriñe García, La Moza de las Redes, una apassionada de la creació de contingut en xarxes de Lena, Astúries, que es dedica a la gestió i creació de contingut de negocis locals, ajudant a digitalitzar i donar visibilitat a negocis locals. "Les xarxes són un aparador al món, però un emprenedor en un negoci local no té temps per utilitzar les xarxes, o les utilitza de manera molt amateur", explica mentre veu la muntanya des de la finestra. "Quan vaig començar, la meva intenció era haver marxat a la ciutat, anar-me'n a una agència a Madrid o Barcelona. Però és que jo estava molt a gust a casa meva i vaig dir que no, la zona rural et dona qualitat de vida", defensa.

Aconseguir visibilitat és un dels principals reptes per a aquests emprenedors. El programa Terra d’Oportunitats ofereix un suport econòmic de 1.000 euros i un pla de visibilització i divulgació del projecte. "Per a mi ha estat l'altaveu, perquè aquest món de l'emprenedoria, més si és digital en zones rurals, a vegades és un mur", opina García.

"Ens ha ajudat a aconseguir cada cop més clients, ens han incrementat les vendes amb comandes de diverses parts d'Espanya", secunda Cerdá, que ofereix cosmètics d'àloe vera natural des d'Aloe Vitae. "Ens va ajudar també amb formació, i quan tens els teus objectius més establerts pots anar molt més directe a aconseguir el que busques, que és ajudar tota aquesta gent amb els nostres cosmètics, els millorem la vida".

Creixement sostenible i conscienciat

El creixement dels negocis al món rural, així com la vida, va a un altre ritme. "El creixement sostenible ens va bé, un gran creixement no el podríem absorbir i seria perjudicial, nosaltres promovem un turisme sostenible i no massificat", explica Ernesto Miralta, que amb la seva embarcació elèctrica pot navegar en complet silenci pel Valle del Alagón observant les aus i la natura i amb petits grups gaudint amb taules d'embotit i beguda a bord.

"Intentem que tots els proveïdors siguin d'allò més quilòmetre zero possible i a més col·laborem amb altres negocis de la zona oferint-los els nostres productes, així ells tenen altres alternatives a oferir", exposa Cerdà, que reivindica que fora de la ciutat "els terminis els estableixes tu". Si escau, moure's a un poble com Alfafara li ha permès compaginar millor la faceta d'empresària autònoma i de mare, sense haver de renunciar a estar amb els seus fills, subratlla.