Pere Navarro: "Els polígons ja no molesten, ara creen innovació"

Durant el segle XX, els polígons industrials van viure una època de declivi. Contaminaven, generaven molèsties i eren percebuts com a espais hostils per a la vida urbana. Avui, no obstant això, l’auge de la indústria 4.0 els ha donat una segona vida. "Ja no molesten, ja no contaminen; ara creen innovació", va afirmar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), durant el diàleg Indústria, talent i innovació per competir des del Mediterrani, moderat per Natalia Ríos al III Fòrum del Mediterrani.

Navarro, al capdavant de l’entitat des del 2018 junt amb Blanca Sorigué, directora general del CZFB, va explicar que aquesta transformació industrial ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre empreses i institucions públiques per reconvertir antics espais industrials en entorns híbrids i innovadors capaços de generar ocupació i atraure talent.

Un exemple és el Districte DFactory Barcelona, un projecte impulsat pel CZFB per crear un ecosistema d’innovació, tecnologia avançada i indústria de nova generació. Les seves més de 600 hectàrees allotgen avui companyies com SEAT, Ebro, Covestro, DB Schenker, Consum, FCC o Wallbox, a més de 40 multinacionals. L’objectiu és que en aquest entorn convisquin grans empreses, empreses emergents, centres tecnològics i grups d’investigació per impulsar les innovacions que marcaran el futur del sector productiu. "Falta talent?", va preguntar Ríos. Navarro ho va negar. "El talent existeix; el principal problema és trobar-lo", va assegurar.

Col·laborar amb universitats

Segons el seu parer, un dels grans desafiaments pendents passa per enfortir la col·laboració amb universitats i centres de formació per generar i retenir professionals qualificats. "S’ha de procurar crear talent i això té molt a veure amb el sistema educatiu", va assenyalar. També va defensar la necessitat de generar més oportunitats perquè aquests professionals trobin incentius per desenvolupar la seva carrera al territori.

Navarro va recórrer a una referència històrica per explicar el potencial del Mediterrani. Va recordar una escena de La vida de Brian per preguntar: "Què han fet els romans per nosaltres?". La seva resposta va esmentar la Via Augusta. "Barcelona és el que és perquè per aquí passava la Via Augusta i perquè era un port natural", va afirmar. Aquella xarxa de comunicacions impulsada per Roma va acabar articulant un corredor econòmic que, 2.000 anys després, continua sent un dels principals motors de l’economia espanyola.

Segons va destacar, l’arc mediterrani concentra aproximadament la meitat del PIB, de les exportacions i de la població del país. Un pes econòmic que, segons el seu parer, demostra la importància de les infraestructures i de les connexions entre territoris per generar prosperitat. En aquest context, va defensar que la competitivitat no s’ha d’enfrontar únicament en termes econòmics. "Darrere de la competitivitat hi ha persones", va remarcar. Per Navarro, el veritable objectiu és construir ecosistemes capaços de generar oportunitats professionals i qualitat de vida, de manera que el talent vulgui quedar-se i també arribi des d’altres llocs del món.

A la pregunta de si el model DFactory es pot replicar en altres ciutats com per exemple Màlaga o València, va respondre amb rotunditat que "sí, és replicable". De fet, va assegurar que aquesta és precisament la missió del projecte. "Volem ajudar a crear una xarxa d’oportunitats econòmiques, de nova indústria i de relacions de talent". Una xarxa que, segons la seva opinió, s’hauria d’estendre per tota la conca mediterrània per reforçar la competitivitat i el progrés compartit de la regió.