III Fòrum del Mediterrani
Marc Palahí, CEO de la Circular Bioeconomy Alliance: "Hem d’apostar per una economia regenerativa que treballi en aliança amb la natura"
L’especialista en economia circular reivindica «un nou paradigma» econòmic i social perquè «tots els sectors» apostin per sistemes més sostenibles amb els recursos i la natura

Marc Palahí, CEO de la Circular Bioeconomy Alliance, durant el III Fòrum Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica. / Maite Cruz
Valentina Raffio
El canvi climàtic obliga a replantejar moltes de les coses que durant dècades hem donat per fetes. Entre aquestes, la manera que tenim de relacionar-nos amb el planeta i amb els seus recursos naturals. És per això que, segons reivindica el científic Marc Palahí, la humanitat s’enfronta ara al repte "històric" de convertir tots i cadascun dels seus sectors econòmics i socials cap a un model més sostenible. "Durant les pròximes dues o tres dècades serà necessari substituir el model extractiu basat en recursos fòssils per una economia regenerativa que treballi en aliança amb la natura", ha explicat Palahí, CEO de la Circular Bioeconomy Alliance i Chief Nature Officer al Lombard Odier, des de l’escenari del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica i Fundació La Caixa a Barcelona, on aquest dijous ha pronunciat una emotiva ponència que ha emocionat els assistents i ha acabat entre grans aplaudiments.
Palahí ha iniciat el seu discurs retreient que "durant massa temps" el nostre model econòmic ha tendit a considerar la natura únicament com una font de recursos per extreure, sense reconèixer plenament el seu paper com a sistema que sosté la vida i totes les activitats que tenen lloc al planeta. "L’economia ha sigut capaç de valorar únicament allò que té un preu, però no necessàriament tot allò que té valor. I això, paradoxalment, ha deixat enrere una cosa tan essencial com són els recursos de la natura que sostenen la vida a la Terra", ha explicat el científic que, a tall d’exemple, ha assenyalat el rol fonamental de "les abelles, els boscos o la fertilitat dels sòls" com a "elements que sostenen la nostra activitat econòmica i el nostre benestar, tot i que tradicionalment hagin quedat fora dels balanços econòmics". I és justament d’aquesta lògica que, segons ha explicat Palahí, hem acabat immersos en una crisi climàtica i de biodiversitat sense precedents que està portant al límit l’estabilitat mateixa del planeta.
Els senyals d’alerta, ha afirmat el científic, són molts. Però "la bona notícia", segons Palahí, és que "la ciència diu que existeixen motius per a l’optimisme" perquè, per sort, "disposem dels coneixements i de les tecnologies necessàries per transformar els models de producció". "L’alternativa consisteix a reconstruir una economia basada novament en l’energia solar i en els cicles naturals. Una economia que reconegui la natura com una infraestructura econòmica essencial i que ajusti el seu funcionament als límits i capacitats del planeta", ha reivindicat durant un dels moments més emotius del seu discurs.
Palahí fa un lustre que lidera la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), una organització internacional creada pel monarca britànic Carles III per accelerar la transició des d’una economia basada en recursos fòssils i models extractius cap a una bioeconomia circular i regenerativa, basada en la natura, la biodiversitat i l’ús sostenible dels recursos. En l’actualitat, aquesta entitat reuneix unes 70 empreses i organitzacions de sectors com les finances, la salut, la moda, l’alimentació i la filantropia com, per exemple, Lombard Odier, AstraZeneca, Fundació La Caixa, Rothschild Foundation, Stella McCartney, Giorgio Armani i Agrolimen, entre d’altres. Segons relata Palahí, la seva feina consisteix a desenvolupar projectes pilot per a cada una d’aquestes entitats per estudiar com transformar les seves respectives cadenes de valor industrials en sistemes més sostenibles.
- Un llibre destapa la vida del maqui de Sant Llorenç de la Muga que va lluitar contra Franco i Hitler
- Què farà Junts a partir de dijous?
- Els experts recomanen rentar-se els peus amb sal i vinagre: aquest és el motiu
- Com fer un cim i tomba: la recepta marinera de la Costa Brava que pots cuinar a casa
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- Josep Fernández, Premi Mestres 68: 'L’escola no ho pot fer tot, la família també ha d’educar
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Paneque defensa des de l'Empordà que Catalunya necessita un 'salt de modernització' tant en infraestructures com en energies renovables