III Fòrum del Mediterrani
Francesc Torralba, catedràtic d’Ètica i Filosofia: "El classisme, el racisme i la xenofòbia són incompatibles amb l’humanisme"
L’expert ha destacat el caràcter mediterrani del concepte que reivindica la dignitat, la igualtat i la llibertat humanes a tothom sense distinció

Francesc Torralba. / Maite Cruz
Pau Lizana Manuel
El catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, ha reivindicat aquest dijous el Mediterrani com una de les regions destacades en el naixement de l’humanisme. El professor ha assenyalat Atenes i Jerusalem com els dos bressols d’aquest corrent de pensament, que, segons ha explicat, té la seva idea essencial en la dignitat "inherent" de la persona, amb independència de tota circumstància que l’envolti. És per això que, per a l’expert, "el classisme, el racisme, la xenofòbia –i tants altres ‘ismes’– són incompatibles amb l’humanisme". Així ho ha relatat en la conferència que ha obert l’última jornada del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica.
El filòsof ha agraït que en un simposi sobre el Mediterrani s’hagi comptat amb algú del seu gremi i ha reivindicat la necessitat que els valors d’aquest humanisme mediterrani siguin transmesos a les pròximes generacions. "Moltes vegades oblidem que va néixer aquí i que després va ser traslladat a tants altres llocs", ha assegurat Torralba. El catedràtic ha reivindicat també que, més enllà d’Atenes i Jerusalem, l’humanisme del Mare Nostrum ha passat per ciutats de tot l’arc. Així, ha reivindicat les figures dels Medici, a Florència; de Sant Agustí d’Hipona, a la ciutat nord-africana de Tagaste; de Juan Luis Vives, a València, o de María Zambrano, de Màlaga.
L’arrel de totes aquestes filosofies sempre va ser la dignitat, tot i que Torralba també ha destacat dos vèrtexs clau més del concepte: la igualtat i la llibertat. El catedràtic ha exposat que, moltes vegades, els equilibris entre aquestes idees no sempre són senzills, i que la filosofia i el pensament mundial entorn de l’humanisme han anat fent "funambulisme" entre els tres conceptes. "L’humanisme marxista del segle XX ho va centrar tot en la igualtat, i res en la llibertat", ha reflexionat. La llibertat, precisament, ha sigut una de les idees que més ha volgut remarcar i reivindicar com una cosa intrínseca del Mediterrani: "És un espai de llibertat gràcies a l’humanisme".
- Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: 'El meu pare estimava molt aquesta terra
- L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: 'Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu
- Troben una de les llagostes més rares i protegides de Catalunya a la Garriga d'Empordà
- EN IMATGES | L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- Junqueras responsabilitza Junts del creixement d’Aliança Catalana: «Quan mai ets útil, els teus votants voten qualsevol inútil»
- Dos ferits molt greus i 10.000 desallotjats per l’incendi de la Catalunya del Nord que ja ha cremat 2.000 hectàrees
- Josep Maria Bernils: 'Hem de dir als empordanesos, alt i clar, que no podem dimitir del català