Jaume Duch: "El Mediterrani és un espai cada vegada més complex, però que també ens ofereix cada vegada més oportunitats"

"El sud del Mediterrani no és el pati del darrere d’Europa". Amb aquesta idea, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha reivindicat la rellevància estratègica d’una regió la creixent complexitat de la qual, ha assenyalat, va de la mà de noves oportunitats. No obstant això, el renovat interès de la Unió Europea pel Mediterrani, amb el Pacte pel Mediterrani, arriba tard i és rebut, si més no, amb cautela. Així ho han posat de manifest Duch i Josep Borrell, excap de la diplomàcia europea i actual president del CIDOB, durant una conversa moderada per Gemma Martínez, directora d’El Periódico.

En el marc de la III Edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, una iniciativa impulsada per Prensa Ibérica amb el suport de la Fundació La Caixa, els dos dirigents van coincidir en la necessitat de traslladar a la realitat els compromisos recollits en la proposta de la Comissió Europea per als països veïns del Mediterrani.

"Hi ha d’haver voluntat política i hi ha d’haver diners, i ara per ara els diners no hi són", va advertir Duch, que ha reivindicat la contribució d’institucions i entitats catalanes en l’elaboració del pacte. Malgrat les seves carències, el conseller va defensar una lectura positiva de la iniciativa des de Catalunya i va valorar que la Comissió Europea hagi situat de nou el Mediterrani al centre de la seva agenda. Borrell, en canvi, s’ha mostrat més escèptic. "Més que un pacte, és una proposta de la Comissió. No és un acord entre el nord i el sud. En el millor dels casos, és una declaració d’intencions de la Comissió Europea", ha criticat l’excap de la diplomàcia comunitària.

La conversa ha girat entorn del Pacte pel Mediterrani, que la UE va presentar l’octubre del 2025. El document és un full de ruta destinat a reforçar les relacions amb els països veïns de la regió, en un context geopolític i econòmic cada vegada més convuls. El pacte estableix les bases de la cooperació entre la UE i els països del sud del Mediterrani, des del nord de l’Àfrica fins al Pròxim Orient, i es guia per tres grans eixos. El primer contempla l’impuls de la col·laboració educativa, amb iniciatives com l’ampliació dels programes Erasmus i la creació d’una Universitat del Mediterrani. També l’enfortiment dels vincles econòmics, comercials i d’innovació. I, finalment, el compromís d’abordar les causes de la migració irregular als països d’origen, una qüestió especialment sensible per al bloc.