Salut laboral
"La seva generació no és com la nostra, són uns babaus": una patronal dividida assenyala els joves com a responsables de l’augment de les baixes
La CEOE reclama que sigui la Seguretat Social i no les empreses qui pagui el salari d’un empleat malalt a partir del tercer dia d’absència

Dirigents de la CEOE, en la jornada sobre absentisme organitzada per la patronal, / CEOE
Gabriel Ubieto
"Ara tenim una baixa no perquè l’empresa l’hagi maltractat, no, tenim una baixa perquè l’ha deixat la xicota, així de clar. Llavors, quan per fi aconsegueixes esbrinar què és el que està passant amb les baixes d’incapacitat temporal en la part que afecta la salut mental, t’adones que tenim una població jove que no és comparable a la nostra, sense ànim d’ofendre, jo tinc dos fills d’aquesta edat, però són uns babaus. O sigui, qualsevol cosa que els passi a la feina ja és un problema". Així s’ha expressat el president de la patronal CEOE a Castella-la Manxa, Ángel Nicolás, aquest dimarts en ser preguntat sobre per què estan augmentant les baixes laborals.
La gran patronal espanyola ha celebrat aquest dimarts la jornada Absentisme x IT: un problema de país, en la qual ha congregat els màxims representants territorials i sectorials dels empresaris per diagnosticar el repunt d’absències per malaltia entre les plantilles i per plantejar reformes al Govern amb l’ànim de reduir l’esmentat nombre. Per exemple, els empresaris reclamen al Govern donar capacitat a les mútues per tramitar altes i baixes. També que sigui la Seguretat Social qui pagui el salari a un treballador malalt des del quart dia de baixa fins al quinzè dia, no com passa ara, que és l’empresa qui abona aquest salari. Una altra proposta que ha sorgit durant la jornada és que les companyies puguin tornar a acomiadar de manera legal treballadors que causin diverses baixes al llarg de l’any.
"No és ni culpa dels treballadors ni dels empresaris, és un problema de país"
Els patrons s’han mostrat dividits en el to i en la manera d’encarar el que sí que tots han coincidit a assenyalar com un "problema de país". Al si de la patronal cohabiten, en aquest sentit, dos discursos. D’una banda, un de més empàtic. "No és ni culpa dels treballadors ni dels empresaris, és un problema de país", ha afirmat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. "Cal construir organitzacions en les quals els treballadors vulguin estar. […] L’absentisme no es resoldrà únicament amb més control", ha asseverat Tamara Yagüe, la seva homòloga basca.
Davant d’aquest, un altre que pretén entrar directament al xoc. "El que està passant en la incapacitat temporal, i no tenim els nassos de dir-ho públicament, jo els tindré, és un frau manifest", ha afirmat el patró castellanomanxec. Aquesta ala de la patronal ha parlat en altres fòrums de "bajaciones" (terme que neix de la fusió de baixa + vacances, en castellà), referint-se a empleats que enganyen el metge per poder tenir uns dies de festa a costa de l’erari públic. I ha assenyalat particularment els joves com una de les explicacions de per què està augmentant el nombre de baixes a Espanya.
"El que està passant amb les prestacions per incapacitat temporal en aquest país és un frau manifest"
"L’opinió d’un representant empresarial pot ser la que és, però nosaltres [com a CEOE] ho tenim clar: hi ha una realitat que és allà, que ve en molts casos de la Covid; és un problema que hem d’abordar la societat en el seu conjunt. […] És un problema molt seriós i les baixes de salut mental són un tema que cal cuidar. […] A mi no em sentireu dir això", l’ha desautoritzat el president de la CEOE, Antonio Garamendi.
Segons les dades recollides per l’AIReF partint dels registres de la Seguretat Social, a Espanya es van registrar durant el 2024 un total de 9,3 milions de parts de baixa, dels quals 2,1 milions van ser de persones entre 25 i 35 anys. És a dir, van representar el 22,6% del total de baixes registrades. El 2017, eren el 23,3%. És a dir, el seu pes en el total de processos d’incapacitat temporal no és que hagi augmentat, sinó que ha disminuït.
Més metges i més controls
El president de la CEOE ha reclamat a les administracions, però també als sindicats, abordar mitjançant un "debat obert i real" les causes de l’augment de baixes mèdiques entre la població treballadora. Una cosa que està passant a tot Europa i que provoca un augment de la despesa tant pública com privada. A Espanya, la Seguretat Social ja destina a prestacions per incapacitat més de 15.000 milions d’euros anuals, cosa que fins fa poc superava el pressupost destinat, per exemple, a defensa.
Per reduir el nombre i la durada de les incapacitats, la patronal ha posat sobre la taula al llarg de cinc hores de ponències diferents mecanismes. Alguns assenyalen l’administració i li exigeixen més celeritat en la gestió, com un augment dels professionals mèdics als centres d’atenció primària per accelerar tractaments i evitar que les recuperacions s’allarguin per les llistes d’espera. D’altres reclamen més inspectors mèdics, que revisin si l’empleat de baixa està enganyant el metge de capçalera o si ja està recuperat i se li pot donar l’alta. I és una demanda empresarial històrica que les mútues puguin emetre altes i baixes, competència actualment restringida als metges de la sanitat pública.
Després també s’han reivindicat canvis que necessiten reformes legislatives i, ara com ara, difícilment comptarien amb prou majories al Congrés. Per exemple, des de la patronal madrilenya han demanat recuperar la possibilitat d’acomiadar legalment un treballador que durant un temps concret acumuli diferents baixes, per més que les esmentades baixes siguin legals i per la mateixa malaltia o per diferents. Aquest element figurava en la reforma laboral del PP del 2012 i el PSOE el va derogar després que prosperés la moció de censura de Pedro Sánchez.
- L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, demana 'l'expulsió del país' de dos multireincidents: 'Em diguin el que em diguin, espero que l’expulsió es faci el més ràpid possible
- Fa vergonya que una població turística com Llançà estigui així
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- El petit poble de l'Empordà que connecta Sandra Barneda amb les seves arrels: "És on va néixer el meu pare i on he passat molts estius"
- Sara Carbonero (42 anys): 'El pare dels meus fills és d’un poble de 100 habitants, un poblet. I als meus fills els agrada molt
- L'emblemàtic Hotel Duran de Figueres renova el menjador sense perdre l'ànima de Ca la Teta
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua