Un de cada tres joves i la meitat dels immigrants estan en situació de pobresa després de pagar el seu habitatge

La crisi de l'habitatge empeny a la pobresa una part creixent dels que ja tenien menys marge per afrontar-la. Una de cada tres llars joves –el 32,9%– i més de la meitat de les famílies immigrants –el 52,3%– estan en situació de pobresa una vegada descomptats dels seus ingressos el pagament del lloguer o de la quota hipotecària, així com la resta de despeses associades, segons un estudi elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que eleva fins a més d’un de cada cinc els ciutadans que estan en aquesta situació en part per culpa de sobrepagar per casa seva.

Espanya ha convertit l’accés a l’habitatge en una nova frontera de desigualtat. Tot i que les estadístiques mostren que només el 9% de les llars dedica més del 40% dels seus ingressos a l’allotjament –tenint en compte tant les despeses relacionades amb la hipoteca o el lloguer, així com les de manteniment de l’habitatge–, la realitat és que en aquelles encapçalades per joves o immigrants aquest percentatge es dispara fins al 19,6% i el 25,8%, respectivament.

Segons els autors de l’informe, els professors Francisco Pérez i José García Montalvo (amb el recolzament dels economistes Carlos Albert, Eva Benages i Ángel García), "la limitada oferta d’habitatge públic de lloguer social agreuja el problema i impedeix oferir solucions a aquestes llars". Addicionalment, l’estudi ressalta que, entre el 2021 i el 2025, amb prou feines s’han construït 454.000 habitatges nous, mentre la creació de llars ha crescut en 965.000. "Espanya només ha construït un 45% dels habitatges que farien falta per acollir les noves llars que s’han creat. Si el 2007 es construïen 14 habitatges per cada mil habitants, el 2025 no arribaven a 2. Així doncs, l’escassetat relativa d’habitatge acumulada augmenta, cosa que genera increments de preus al mercat d’habitatge nou que es traslladen al de segona mà i al de lloguer", resumeixen.

Aquesta situació és més complexa allà on es concentra la demanda, principalment a les zones que atrauen més població per les seves millors oportunitats laborals i educatives, així com en algunes zones costaneres residencialment atractives. És el cas de Madrid, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, que conjuntament representen el 60% de la població i, en concret, les províncies de Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga, principalment a les seves capitals i àrees metropolitanes.

L’habitatge eleva el nombre de llars en situació de pobresa

L’informe de la Fundació BBVA i l’IVIE situa la taxa de pobresa general en el 19,5%. No obstant això, si es calcula la renda disponible que queda després de cobrir els costos associats a l’habitatge, aquesta s’eleva en quatre punts, fins al 23%. El salt és molt més acusat en els col·lectius amb menys marge d’elecció residencial: a les llars joves la taxa passa del 24,5% al 32,9% i entre la població estrangera, del 44,7% al 52,3%. Això és especialment rellevant, perquè el 45% de la població jove i el 63% de la immigrant viu de lloguer, més susceptible dels moviments del mercat.

"Els immigrants laborals pateixen més problemes d’accés a l’habitatge perquè els seus baixos nivells d’ingressos i d’estalvi i la debilitat dels seus recolzaments patrimonials els dificulta o impedeix la compra. Els treballadors estrangers, en especial els no comunitaris, es concentren en sectors més mal remunerats (serveis domèstics, hostaleria, agricultura, construcció, etc.), en ocupacions menys qualificades i amb pitjors condicions laborals. En el cas dels joves, les dificultats per acumular estalvi pels baixos salaris, el retard a la recepció d’herències i uns criteris més prudents d’accés al crèdit hipotecari expliquen aquest desplaçament cap al lloguer, no perquè aquest últim resulti més barat, sinó perquè exigeix un menor desemborsament inicial que el necessari per accedir a l’habitatge en propietat", desenvolupen els autors.

Més enllà de la tendència en aquests col·lectius, en els últims 20 anys, a nivell nacional el lloguer ha guanyat pes: ha passat d’haver-hi 2,1 milions d’inquilins al país a 3,9 milions. En total, el 20% de la població espanyola resideix en aquest règim, cosa que suposa un problema –segons l’informe– perquè, "en existir molt poc lloguer social i ser l’única alternativa per a les llars amb baixos ingressos, els inquilins realitzen més esforç financer per cobrir les despeses d’allotjament".