Niño Becerra alerta del desajust de les pensions: "Les expectatives d’ingressos no sembla que puguin sostenir el sistema de pensions amb el qual convivim"

El sistema de pensions a Espanya necessita un reajustament. La sostenibilitat d’aquestes prestacions preocupa especialment pels dubtes que hi ha sobre la seva viabilitat a llarg termini. Al llarg dels anys, hi ha hagut diversos factors que han obligat a reformar el sistema, ja que el model actual es va construir en una realitat econòmica molt diferent, igual que la demogràfica, en què hi havia una natalitat més elevada. Els canvis en l’estructura de la població i en el mercat laboral han fet que molts experts considerin necessària una revisió profunda del sistema per adaptar-lo a les noves circumstàncies.

Segons diverses anàlisis, els ingressos previstos podrien no ser suficients per sostenir el model de pensions tal com es coneix actualment. Aquesta circumstància obre el debat sobre possibles reformes que permetin garantir la protecció econòmica dels jubilats sense comprometre l’estabilitat financera del país.

Una qüestió de temps i remodelació

Davant d’aquesta situació, l’economista Santiago Niño Becerra ha advertit sobre les dificultats que afrontarà el sistema per mantenir el nivell actual de prestacions. "Les expectatives d’ingressos no sembla que puguin sostenir el sistema de pensions amb el qual convivim", comença explicant l’economista.

El sistema públic de pensions probablement no desapareixerà perquè la seva eliminació total deixaria sense ingressos milions de persones grans o incapacitades per treballar, fet que generaria una situació social i econòmica insostenible. Per això, encara que pugui canviar o reformar-se, es considera que l’Estat sempre mantindrà algun tipus de protecció per a la jubilació. "El sistema de pensions no desapareixerà perquè això suposaria la misèria més absoluta per a aquells que no poguessin continuar treballant, però la realitat és tossuda: els supòsits que es van fer per dissenyar el sistema avui no es compleixen i ja no es tornaran a complir mai més", afirma.

No obstant això, l’argument principal és que el sistema de pensions es va dissenyar sota unes condicions demogràfiques i econòmiques que ja no es compleixen. En el seu origen hi havia molts treballadors cotitzant per cada pensionista, fet que feia sostenible el model de repartiment, en què les cotitzacions dels treballadors actuals financen les pensions dels jubilats actuals.

Avui aquestes condicions han canviat profundament: neixen menys persones, la població envelleix i l’esperança de vida ha augmentat. Això fa que hi hagi menys treballadors per cada jubilat i que, a més, les pensions es paguin durant més anys, fet que incrementa molt el cost del sistema.

Becerra afirma que aquests supòsits "ja no es tornaran a complir mai més", és a dir, que l’economista sosté que aquestes tendències demogràfiques són estructurals i difícils de revertir. En conseqüència, el sistema no necessàriament desapareixerà, però sí que s’haurà d’adaptar de manera important per poder continuar sent sostenible en el futur, com passa ara amb la prolongació de l’edat de jubilació fins als 67 anys.