Josep Maria Campabadal, nou president de Llet Nostra: "No ens agrada envasar a Burgos, però ens hi hem vist obligats per mantenir la qualitat"

Pren el relleu al capdavant de Llet Nostra després de deu anys amb el gironí Jordi Riembau com a president. Com viu aquest canvi i quin encàrrec sent que assumeix?

En Jordi ha deixat el llistó alt i, evidentment, quan es comença sempre hi ha una mica de nervis i inquietuds. Volem ser continuistes. El nostre objectiu és vendre més llet i fer entendre al consumidor català que Llet Nostra és una llet catalana al 100%. És tot un repte i ara hem patit un imprevist que ens marcarà una mica aquesta primera etapa de mandat.

Quan parla d’aquest imprevist, es refereix a la necessitat de buscar una nova planta per continuar envasant a Catalunya després de la venda de la fàbrica de Pascual a Gurb. És aquest el primer gran repte del seu mandat?

Doncs sí. És una cosa que ens ha vingut sense que nosaltres en tinguéssim cap culpa. Necessitem una envasadora i tenim un contracte amb Pascual que els obliga a envasar-nos. A nosaltres, evidentment, no ens agrada anar a Aranda de Duero, però ens hi hem vist obligats per mantenir la qualitat de la llet i la traçabilitat. El nostre primer objectiu és trobar una envasadora aquí, a Catalunya, perquè no té sentit que una llet catalana es vagi a envasar a Burgos. Però no és fàcil, perquè cal fer auditories a les envasadores i que passin una sèrie de valoracions.

Quines condicions hauria de complir aquest nou centre d’envasament perquè fos una bona solució per a Llet Nostra?

Primer, nosaltres mirem la qualitat. Volem que el nostre consumidor no noti una llet diferent, perquè cada envasadora té el seu gust. Després, és important la traçabilitat i garantir la recollida. A més, hi ha una sèrie de normatives i cada envasadora té la seva marca pròpia de cartó, la seva marca de maquinària, i això fa que ens hàgim d’adaptar. És molt complex. S’ha de buscar allà on encaixem més bé. La nostra prioritat absoluta és la qualitat i que el consumidor pugui tenir la certesa que és una llet catalana.

Hi ha alguna opció que ara mateix sigui la que més s’adapta a totes aquestes condicions?

Ho estem estudiant. No puc dir res en aquest moment. Abans que saltés aquesta notícia ja hi estàvem treballant. No puc dir cap a on anirà, perquè s’estan estudiant totes les possibilitats.

Les comarques gironines representen prop del 29% de les granges de Llet Nostra, però produeixen gairebé el 70% de la llet que ven la marca. Per què Girona té aquest pes tan important dins del projecte?

A Girona s’ha de valorar per què hi ha tantes granges mitjanes i petites. Jo crec que el motiu és que hi ha Llet Nostra, que sempre ha treballat amb aquest tipus de granges i les ha sabut cuidar. Aquí, a Lleida, de les granges mitjanes i petites que queden, quasi totes som a Llet Nostra. A Lleida hi ha un tipus de granges molt més grans, i aquestes granges són en tres o quatre indústries alhora. A Girona, em vaig quedar parat quan vaig veure que hi havia tantes granges i que encara estàvem aguantant, perquè quan ve una crisi forta, els primers que pleguen són els petits.

"És una feina de molta vocació, però ha d’estar ben pagada perquè si no la gent marxa a treballar a altres sectors"

El sector viu uns anys complicats. Els ramaders han denunciat rebaixes del preu de la llet i dificultats per cobrir costos. Alguns productors alerten que el preu que cobren queda per sota del cost de producció. Com viu Llet Nostra aquesta pressió?

A Llet Nostra, evidentment, no som aliens a les situacions del mercat. És preocupant. Fins ara hem tingut una època una mica més bona, que crec que és normal, perquè aquesta feina cada dia la vol fer menys gent. És una feina molt esclava. Tens un negoci que està obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, i hi has d’estar al damunt. Crec que no hauríem d’arribar mai als preus als quals havíem arribat anys enrere, perquè seria molt dolent per al sector. Un dels problemes que hi ha és el relleu. Al darrere de cada granja hi ha una família i, quan aquella família té dificultats econòmiques i el negoci no va bé, els fills no volen continuar. Si deixem que el ramader, que el pagès, no pugui viure del seu negoci, arribarem a un punt en què no serem autosuficients a Catalunya. Jo crec que una de les coses bones que té Catalunya és que tenim una agricultura molt potent i de molta qualitat. A Catalunya es fan grans productes: llet, formatge, fruita...

Creu que el consumidor català valora prou l’origen del producte que compra o encara pesa més el preu que el projecte que hi ha al darrere o la qualitat?

Sí, a vegades sí. Però jo crec que hi ha una gran consciència. Sempre dic que el català ha de menjar més en català. I ho dic en dos sentits. Un, amb la llengua, perquè si no la defensem nosaltres, no la defensarà ningú, i l’altre, amb el que mengem. A Catalunya hi ha hagut una gran escola de cuiners famosos a tot el món. Per què hi ha hagut aquests cuiners? Perquè al darrere hi ha hagut uns productors que han produït un producte de qualitat i han pogut triomfar. Això ja demostra que a Catalunya es fan les coses bé i penso que el consumidor ho entén. Jo entenc que, quan venen èpoques de crisi, la gent tira més de marques blanques i de preus barats, evidentment. Però jo crec que el consumidor català és molt fidel.

El sector fa anys que denuncia que la llet s’utilitza sovint com a producte reclam als supermercats. Com afecta això una marca cooperativa com Llet Nostra?

Sí, evidentment. La gran distribució ja té la seva marca de llet i la té com a reclam. La llet és un element bàsic per a les famílies. La gent normalment no compra un litre de llet, compra una caixa, un paquet... És un producte en què es mira molt el preu i, com et deia, en èpoques de crisi la gent tira més cap a marques blanques. No vull dir que no siguin bones, però això ens afecta molt. De vegades patim molt per estalviar aquell euro, però potser anirem a un bar, farem una cervesa i no mirarem què val la cervesa.

La promoció d’un producte català és la millor manera que té Llet Nostra de diferenciar-se respecte a marques blanques i grans productores?

Clarament. No sé si hi ha altres marques del sector que et puguin garantir que la llet sigui 100% catalana...

Des de fa anys hi ha una tendència per part de molts consumidors de substituir la llet de vaca i buscar alternatives vegetals. Més enllà de la competència, també noten aquests nous hàbits de consum?

Ho nota tothom. Però també molta gent ha vist que aquestes begudes no substitueixen la llet. Aquestes begudes tenen unes altres qualitats. Quan vaig al supermercat del poble m’agrada veure què compra la gent. Parlant amb dones d’edat avançada m’expliquen que van deixar de beure llet, però que els funcionava molt bé i que és molt saludable. Sí que venen aquests productes com si fossin llet, però evidentment no ho són. Diuen que de les ametlles en poden fer llet, però la llet és el primer que prenem quan naixem. Això ja vol dir una cosa: que és un aliment màgic. Sempre hi ha tendències i sempre hi ha modes, però la gent sap que és una beguda que no té res a veure amb la llet.

"Quan veig gent jove amb ganes de fer coses soc optimista, perquè crec que si el sector va bé té un llarg recorregut"

La venda de la planta de Gurb a Casa Tarradellas redueix les opcions d’envasament de llet líquida a Catalunya. Li preocupa que Catalunya perdi capacitat industrial per transformar la llet que produeixen els seus ramaders?

Sí, evidentment. És cert que Casa Tarradellas, si vol produir mozzarella, necessitarà llet, però no sé on la comprarà; això ho han de dir ells. És un degoteig i, en molts anys que porto en aquesta professió, he vist tancar moltes indústries. Això no és bo, perquè crec que el sector ramader català és prou fort perquè hi hagi més indústria aquí. La majoria de la indústria no està en mans de catalans ni de catalanes, sinó en mans estrangeres, i aquestes multinacionals prenen les decisions a la seva manera.

També hem vist en els últims anys com el nombre d’explotacions ramaderes s’ha reduït d’una forma important. Vostè ha parlat del problema que suposa el relleu generacional. Què ha de canviar perquè ser ramader de llet continuï sent una feina amb futur a Catalunya?

La feina ha d’estar ben pagada, perquè quan no estàs ben pagat te n’avorreixes i te’n vas cap a un altre sector. Evidentment, és una feina de molta vocació i ja l’has de mamar una mica de petit, però és molt gratificant. Crec que les noves generacions són diferents de nosaltres i avui dia la gent pensa més a passar-s’ho bé, a gaudir, però hem de pensar que estem més hores treballant que no pas fent vacances. És complicat.

I com es pot evitar que aquest canvi de mentalitat compliqui encara més el relleu a les granges?

Jo tinc dos fills que en aquest moment estan estudiant i no sé si continuaran en el negoci, però tinc una ment molt oberta en aquest sentit. Soc conscient que, si ells no continuen, jo no els puc forçar, però sé que puc buscar una altra persona amb qui associar-me i que pugui portar la granja, perquè així no es perdin més granges de vaques. Em sap greu quan algú em diu que plega, perquè penso que darrere de cada granja hi ha una família i és molt important que aquest estil de vida continuï. Potser soc una mica nostàlgic. Quan fem reunions i veig gent jove amb ganes de fer coses soc optimista, perquè jo crec que, si el sector va bé, té un recorregut llarg.

Subscriu-te per seguir llegint