Fòrum Imagina
El desajust entre formació i mercat laboral centra el Fòrum Imagina a Figueres
Empreses i administració reclamen una mirada a llarg termini per adaptar l’oferta formativa al mercat de treball
La doctora defensa el turisme i demana més indústria, salaris i formació a l’Alt Empordà
Un centenar de persones omplen el Cercle Sport en el Fòrum Imagina

Un dels problemes estructurals de l’Alt Empordà és el desequilibri entre la formació que s’ofereix i les necessitats del mercat laboral. Actualment, "hi ha poca formació professional amb visió de futur i no hi ha prou claredat sobre cap a on es vol portar l’economia", va explicar la doctora Anna Garriga, professora titular de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la UdG, en el marc del Fòrum Imagina: Talent, Empresa i Ocupació al territori, celebrat a Figueres aquest dimecres, 20 de maig, i que va omplir l’auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport amb un centenar de persones.
L’acte estava organitzat pel Fòrum Imagina i EMPORDÀ, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona. La matinal va començar amb la benvinguda de Marc Verdaguer, director de l’EMPORDÀ, i amb el parlament de Rafael Aguilera, president del Fòrum Imagina. Defensora de la importància del turisme per a la comarca i per al país, "ens falta indústria, però de cap manera ens sobra turisme", en la seva ponència Anna Garriga va posar sobre la taula una llarga sèrie de dades econòmiques sobre l’Alt Empordà en comparació amb la resta de Catalunya i l’Estat, posant èmfasi tant en la necessitat de més formació —"un 46% de la població de la comarca només té estudis primaris"— com en la necessitat de "pujar salaris".

La doctora Anna Garriga (UdG). / Josep Ribas.
Garriga es va mostrar contrària a reduir la capacitat turística i alimentària, com han proposat recentment un grup d’experts en l’anomenat informe Fènix. Segons la seva visió, l’informe manca de realisme i presenta una argumentació escassa, amb poques dades que els economistes puguin validar.
També va remarcar que Catalunya ha anat pitjor perquè ha perdut molta indústria. Per això, posar el focus només en dos sectors concrets, com el turisme i la indústria alimentària, sense plantejar alternatives viables, és un error. Si aquests sectors es redueixen sense una proposta clara de substitució, es pot enfonsar una part important de l’economia de Girona. Això demostra, segons la conferenciant, un desconeixement de la realitat del país fora de Barcelona ciutat.
Garriga també va alertar del perill de contraposar sectors econòmics a través de discursos com la balança fiscal per sector. Segons ella, no es tracta de posar uns sectors contra uns altres, sinó d’entendre quina funció compleix cadascun dins l’economia.
Formar i "seduir" els treballadors
Després de la intervenció de Garriga va arribar una taula rodona, moderada per Marc Verdaguer, amb Miquel Artigas Vilagran, coordinador de Formació Professional i Règim Especial dels Serveis Territorials a Girona; Carme Vidal, cap dels Serveis Territorials d’Ocupació a Girona; Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona i de la Federació Catalana de Càmpings; Saida Garcia, regional director a Marlex; i August Conesa, president de la Fundació dels Oficis.

Un moment de la taula rodona moderada per Marc Verdaguer. / Josep Ribas
Una de les principals conclusions que es van desprendre de la jornada va ser que hi ha un desajust entre les ofertes laborals de la comarca i els professionals disponibles per cobrir-les. Artigas va explicar que, des dels Serveis Territorials, ja s’està treballant per resoldre aquestes mancances, amb iniciatives com els nous graus en assegurances i perfil jurídic. Tot i això, Vidal va remarcar que és imprescindible que tots els actors col·laborin i que cal una mirada més global i a llarg termini per afrontar aquest buit formatiu.
Tant Gotanegra com Conesa van posar de manifest que, tot i que hi ha menys atur, les empreses no troben el personal qualificat que necessiten. Segons Artigas, això es deu al fet que durant molt de temps hi ha hagut una capa universitària molt formada que ha ocupat llocs de treball que no corresponien al seu nivell de qualificació. També va assenyalar que l’Administració és lenta i no sempre és capaç de reaccionar als canvis ràpids dels mercats. Conesa va posar de manifest que, a les empreses del sector industrial, ha "desaparegut la figura de l’aprenent. Nosaltres no tenim una solució per a aquest problema, que és molt complex, i la llei ens ha encotillat en molts aspectes".
Pel que fa al turisme, un sector estratègic a la comarca, els ponents van apostar per reorganitzar i adaptar els llocs de treball perquè els treballadors trobin empreses atractives. En el sector turístic, la desestacionalització és clau per millorar les ofertes laborals. En aquest sentit, Saida Garcia va concloure que és important que hi hagi una alineació d’expectatives entre l’empresa i el treballador, ja que les empreses busquen talent jove amb habilitats i compromís immediat, mentre que els candidats són cada vegada més exigents i busquen llocs on vegin creixement i qualitat de vida "Abans el salari era molt important i ara és un factor més a l’equació, cal seduir els treballadors". Sobre la desestacionalització, Garriga va explicar que permet ser més eficients: si els establiments poden treballar més mesos a l’any i no només durant la temporada alta, milloren la rendibilitat i també l’estabilitat laboral.

Saida Garcia, directora regional de Marlex. / Josep Ribas
Tots els ponents van coincidir que hi ha una manca d’inversió al territori i que l’activitat està molt centralitzada a l’àrea metropolitana de Barcelona. També es va remarcar que cada poble no pot tenir totes les opcions de Formació Professional, però que és molt complicat desplaçar-se en transport públic entre municipis de la comarca, fet que es converteix en una barrera afegida per accedir a la formació.
Un cas d’èxit
Per cloure la jornada, Raimond Franch, director del Centre Politècnic Comas, va presentar el cas de Comas Tech, un centre formatiu especialitzat en formació continuada per als sectors del metall i del manteniment industrial. El projecte va néixer de la necessitat de donar resposta a un problema molt clar del sector: la manca de relleu generacional i la dificultat de trobar professionals qualificats.
La idea inicial va sorgir quan es va detectar que les empreses necessitaven nous treballadors preparats. Per això es va impulsar una escola d’aprenents, amb l’objectiu que les persones poguessin formar-se en un ofici, obtenir una formació homologada i trobar feina dins del sector industrial. "L’objectiu no és només formar professionals, sinó també facilitar l’accés a persones en risc d’exclusió. Per això s’ofereixen beques, perquè tothom que tingui interès i capacitat pugui accedir a aquesta formació", va destacar Franch.

Raymond Franch, en la seva exposició. / Josep Ribas
També es va remarcar la importància de la implicació dels empresaris. "No n’hi ha prou amb reclamar treballadors formats; les empreses també s’han d’implicar en el procés formatiu i en la creació d’oportunitats laborals". Finalment, Franch va insistir que el territori necessita més autonomia, millors infraestructures i més col·laboració entre centres formatius, empreses i administracions.
El regidor de Promoció Econòmica de Figueres, Manel Rodríguez, va cloure l’acte amb el missatge que s’ha fet un salt important i que es va pel bon camí. També va defensar que cal valorar molt positivament les empreses empordaneses, ja que hi ha diversos exemples a la comarca que són líders mundials en el seu sector.
Subscriu-te per seguir llegint
- Estrenen el documental sobre la Bíblia de Sant Pere de Rodes, amb Lluís Roura i Narcís Bardalet com a protagonistes
- Autopista col·lapsada a l'Emporda: el debat dels peatges a l'AP-7
- Una dona haurà de retornar 22.918 euros d’una pensió per tenir el fill empadronat a casa
- El poble de l'Empordà on es refugia Sergio Dalma: té poc més de 130 habitants i forma part del triangle dalinià
- Les multes de 1.000 euros que rebran a la bústia milers de conductors després del que va passar el 2025: sancions fermes amb pèrdua de punts
- Viu amb un avi de 102 anys i fa sis anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen
- Un jubilat cobra una pensió de 900 euros al mes després de 22 anys treballant: 'Em van fer la jubilació d’acord amb el que havia cotitzat
- “Ser alcaldessa de l’Escala és la il·lusió de la meva vida”
