El topall al lloguer no evita pujades de preu en 5 municipis de l'Alt Empordà

Ja fa dos anys que el Govern va optar per regular el mercat de lloguer amb l’aplicació del topall de rendes als municipis declarats zona tensionada. Des d’aleshores, l’evolució dels preus a les comarques gironines ha estat desigual. Segons les últimes dades de fiances de l’INCASÒL, comparant el primer trimestre del 2024 amb el quart del 2025, el lloguer mitjà ha pujat en 20 dels 47 municipis gironins afectats per la mesura.

La regulació es va desplegar en dues fases. La primera relació de municipis tensionats es va aprovar el març del 2024 i, posteriorment, la llista es va ampliar al juliol del mateix any. Agafant com a punt de partida el primer trimestre del 2024 —abans que la mesura quedés desplegada— i comparant-lo amb l’últim trimestre complet del 2025, el resultat a la demarcació de Girona és lluny d’una evolució lineal. Segons les dades de l’INCASÒL, 18 municipis han anotat baixades en el preu, mentre que 9 no disposen d’informació suficient per establir una comparació homogènia.

L'evolució del preu segons el municipi

Entre els municipis tensionats on el lloguer més s’ha encarit destaca Peralada, on la renda mitjana ha passat de 596,43 euros a 854,02 euros, un augment del 43,2%. També sobresurten Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, amb una pujada del 32,6%, fins als 905 euros, i Fornells de la Selva, que s’enfila un 24,1%, als 1.222 euros. Per darrere apareixen Caldes de Malavella (+19,8%), Sant Pere Pescador (+19,6%) i Vidreres (+17,3%). La llista d’increments es completa amb municipis com Calonge i Sant Antoni, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Hostalric, Torroella de Montgrí, Castelló d’Empúries, Llançà, la Bisbal d’Empordà, Blanes, Ripoll, Sarrià de Ter, Olot, Roses i Arbúcies.

A l’altra banda del mapa hi ha els municipis tensionats on el lloguer ha reculat des de l’inici del 2024. El descens més intens és el de Riudarenes, que passa de 792,14 euros a 589,73 euros, una caiguda del 25,6%. També baixen amb força Santa Cristina d’Aro (-13%), Palafrugell (-11,9%) i Anglès (-8,4%). En aquest grup també hi figuren Maçanet de la Selva, Puigcerdà, Celrà, Salt, Palamós, Sils, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners, Figueres, Breda, l’Escala, Girona, Cassà de la Selva i Banyoles. En el cas de la capital gironina, la renda mitjana baixa un 1,9%, de 807,18 a 791,88 euros.

A més, en nou localitats tensionades —Cadaqués, Vilafant, Begur, Pals, Besalú, Sant Julià de Ramis, Porqueres, Riells i Viabrea i Vilobí d’Onyar— falta una de les dues dades necessàries i no es pot fer una comparació entre el primer trimestre del 2024 i el quart del 2025.

Fora de les zones tensionades, entre els municipis gironins que no tenen topall i disposen de sèrie comparable, 12 registren pujades i només dos baixades, mentre que 147 no tenen dades suficients. Entre les alces més destacades hi ha Sant Gregori, on el lloguer mitjà creix un 46,4%; Vilablareix, amb un 30,7% més; Ribes de Freser (+25,8%) i Camprodon (+25,5%). També pugen Sant Joan de les Abadesses, Quart, Bescanó, Llagostera, Sant Hilari Sacalm, Bellcaire d’Empordà, Sant Joan les Fonts i la Jonquera. Les úniques baixades detectades en aquest grup són a Sant Feliu de Pallerols (-12,4%) i la Vall d’en Bas (-0,7%).

Optimisme del Govern

Aquesta situació a les comarques gironines conviu amb un missatge molt més favorable del Govern quan es mira el conjunt de Catalunya. Segons les dades de fiances, el lloguer mitjà a Catalunya es va situar en 884,19 euros al quart trimestre del 2025, mentre que a Barcelona ciutat va arribar als 1.160,99 euros. En el conjunt dels municipis tensionats catalans, els preus han passat de 887,90 euros el primer trimestre del 2024 a 901,67 euros al tancament del 2025, un increment de l’1,6%. Als municipis no inclosos en el topall, en canvi, l’augment ha estat del 9,4%, de 583,95 euros a 639 euros.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, defensa que la contenció de rendes "funciona" i sosté que l’evolució dels preus ha estat "moderada", especialment si es compara amb la inflació acumulada. El Govern remarca, a més, que durant el 2025 es van signar a Catalunya gairebé 9.000 contractes més de lloguer habitual i que els contractes de temporada van començar a retrocedir després de la regulació aprovada pel Parlament.

Al llarg del 2025, el nombre de contractes de lloguer va ser de 108.057, cosa que suposa un 8,9% menys respecte als 118.626 del 2024. La caiguda ha estat transversal a tots els àmbits territorials i a totes les demarcacions, i destaca la de Girona (-10,8%), per davant de Barcelona (-9,2%), Lleida (-7,5%) i Tarragona (-5,8%). Amb tot, segons Territori, arreu del país s’han sumat 8.995 contractes de lloguer habitual més que l’any anterior, segons recull l’agència ACN.

El Govern sosté que la regulació no ha provocat l’efecte contrari al que pretenia, és a dir, una retirada massiva d’oferta del mercat ordinari. Paneque insisteix que l’evolució dels preus ha estat més continguda als municipis amb topall que no pas a la resta i defensa que el repte de l’habitatge continua sent una de les grans prioritats del Govern.

En aquest context, el Govern espanyol va aprovar fa uns dies al Consell de Ministres el nou Pla Estatal d’Habitatge (PEV) 2026-2030, que triplicarà la inversió fins a 7.000 milions d’euros i preveu blindar la protecció permanent dels habitatges finançats amb aquests recursos estatals. Aquest ‘megaprograma’ que dissenya tot el marc d’ajudes -recolzat al 60% per l’Estat i al 40% per les comunitats autònomes- finançarà la construcció de promocions d’habitatge assequible, la rehabilitació de blocs i ajuts a joves, llogaters, compradors o la regeneració urbana i rural.

Aquest pla que arriba amb més de quatre mesos de retard —ja que l’Executiu es va comprometre sense èxit a tenir-lo aprovat abans de finals del 2025— va comptar en la fase inicial amb una forta oposició per part de les comunitats autònomes, que van acusar el Ministeri d’Habitatge de no haver-lo negociat. Després d’aquest primer esborrany, el Govern va incloure alguns dels reclams de les regions, però no ha aconseguit un gran suport, encara que previsiblement entrarà en vigor, tot i que associacions com els sindicats d’inquilines o els administradors de finques el titllen d’estar «allunyat de la realitat» o de comptar amb un pressupost "ridícul", però d’altres com les patronals de la promoció el situen com un "primer pas".

Subscriu-te per seguir llegint