Drets laborals
Molts treballadors poden estar perdent festius sense saber-ho: què passa si cauen en dissabte
El Suprem obre la porta a compensar-los si coincideixen amb descansos, però no és automàtic ni general per a tots els treballadors

Si treballes en dies festius, l'empresa està obligada a pagar-te de més. / Zowy Voeten
Marcos Rodríguez
La coincidència de festius amb dies de descans habitual és un debat candent. I és que hi ha un dubte freqüent: es perd aquest dia o s’ha de compensar? La resposta no és tan simple com suggereixen alguns titulars i depèn de factors concrets del contracte i de l’organització del treball.
Què diu la llei sobre els festius
El punt de partida és a l’Estatut dels Treballadors, concretament a l’article 37 (descans setmanal, festes i permisos), que reconeix 14 festius anuals retribuïts i no recuperables. Tanmateix, la norma no estableix expressament que s’hagin de compensar quan coincideixen amb un dia de descans, com pot ser un dissabte per a qui treballa de dilluns a divendres.
Això implica que, en principi, si un festiu cau en dissabte, no existeix una obligació automàtica de traslladar-lo a un altre dia per a tots els treballadors.
El paper del Tribunal Suprem
La clau del debat recent és en diverses resolucions del Tribunal Suprem d’Espanya, que han matisat aquesta qüestió.
L’alt tribunal distingeix entre dos drets diferents:
- El festiu retribuït.
- El descans setmanal.
Quan tots dos coincideixen i el treballador perd efectivament un d’aquests drets, el Suprem considera que pot existir dret a compensació.
Ara bé, aquesta doctrina no s’aplica de manera general, sinó a casos concrets, especialment en:
- Torns rotatius.
- Feines de dilluns a diumenge.
- Calendaris laborals variables.
Quan sí —i quan no— l’han de compensar
A la pràctica, la diferència és en com afecta aquest festiu el treballador. Sí que pot haver-hi compensació si el festiu coincideix amb un descans diferent de l’habitual, si el treballador perd dies festius respecte a altres companys o si així ho estableix el conveni col·lectiu. En canvi, la compensació no és automàtica si l’empleat treballa de dilluns a divendres i ja descansa dissabte i diumenge, si el conveni no preveu compensació o si no existeix una pèrdua real de dies festius.
El cas del 2 de maig del 2026
El festiu del 2 de maig, Dia de la Comunitat de Madrid, cau aquest any en dissabte. Per a molts treballadors amb jornada estàndard, això no implicarà necessàriament un dia addicional de descans.
Tanmateix, en sectors amb torns o calendaris més flexibles, sí que podria donar lloc a compensacions, depenent del conveni i de com estigui organitzat el treball.
Depèn de cada cas
En definitiva, no hi ha cap canvi legal general ni una obligació universal per a les empreses. El que sí que reflecteixen les sentències recents és una tendència a evitar que els festius es perdin quan generen un perjudici real.
Per això, la resposta a si t’han de compensar un festiu en dissabte no és única: depèn del conveni, del tipus de jornada i del calendari laboral concret. En un context de dubtes creixents, revisar aquestes condicions és clau per saber si es té dret —o no— a recuperar aquest dia.
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes dels vorals de les carreteres després de la nova ordenança viària
- Fa 6 anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen: la història de l'home que viu amb un avi de 102 anys
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Rieju comença la construcció de la seva nova fàbrica a Vilamalla, prevista per al 2028
- Terra Remota: 20 anyades del prestigiós celler que van crear a l'Empordà un notari i una directora de casinos
- Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia
- Una motxilla amagada a l’Empordà: un enigma que es reactiva trenta anys després, des de l’Equador
- Una dona de 61 anys planta cara al seu exmarit i aconsegueix una pensió de 1.400 euros tot i estar 24 anys sense treballar