L'error més comú en comprar una casa en parella: et pot costar milers d'euros si et divorcies

Comprar un habitatge en parella és, per a moltes persones, un dels projectes més importants de la seva vida. La il·lusió de construir una llar comuna sol anar acompanyada de decisions econòmiques rellevants, acords implícits i, de vegades, una certa manca de previsió legal. En aquell moment, el més habitual és que totes dues parts optin per una fórmula senzilla: adquirir l'immoble al 50% i formalitzar-ho així davant de notari i al Registre de la Propietat.

Tanmateix, quan la relació es trenca, el que en el seu dia semblava un tràmit sense més importància es pot convertir en un autèntic focus de conflicte. Les discrepàncies sobre **qui va aportar més diners, qui va pagar determinades despeses o què correspon a cadascú després de la separació són habituals. En aquest context, sorgeixen dubtes clau: ¿preval el que es va signar o el que realment es va aportar? ¿Es pot reclamar l'excés de diners invertit?

Compra en parella

L'advocada Laura Lobo aporta llum sobre aquesta qüestió, que cada vegada genera més litigis als tribunals. "Es compra una casa entre dues persones al 50% i així ho inscriuen al Registre de la Propietat. Tanmateix, una d'elles va posar més diners en el moment de la compravenda. Temps després la parella se separa i qui va aportar més diners ho reclama perquè considera que té més percentatge de propietat perquè va aportar més diners", explica. Aquesta situació, segons assenyala, és més comuna del que sembla en parelles no casades o fins i tot casades en règim de separació de béns.

Davant d'aquesta reclamació, l'altra part sol mantenir una posició ferma: "Tanmateix, l'altra persona manifesta que no, que la compra es va fer al 50% i per això la casa és al 50%". Aquest xoc d'interpretacions obre la porta a un conflicte jurídic en què totes dues posicions tenen, en part, fonament. No es tracta d'una qüestió merament emocional, sinó de com s'interpreta legalment el que es va signar davant del que realment es va aportar.

Segons detalla Laura Lobo, la clau és en una doctrina consolidada pel Tribunal Suprem. "Qui té raó? Doncs en part tots dos i així ho va ratificar el Tribunal Suprem. I és que en realitat la casa és al 50% perquè així és com consta en el contracte de compravenda". És a dir, des del punt de vista de la titularitat registral, no hi ha discussió: cada part és propietària de la meitat de l'immoble, independentment de quants diners hagi aportat en el moment de la compra.

Així i tot, això no significa que qui va invertir més diners perdi aquest excés. "Tanmateix, el fet que una de les parts hagi posat més diners per a la casa fa que tingui dret a reclamar-los a l'altra persona, és a dir, té el dret que l'altra part li reemborsi allò que ha posat de més en la compra d'un habitatge conjunt", subratlla l'advocada. En termes legals, no es modifica el percentatge de propietat, però sí que es reconeix un crèdit a favor de qui va aportar més capital.