Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Diners en efectiu

Treure diners del caixer no té un límit legal, però Hisenda sí que vigila determinades quantitats

El control sobre els moviments en efectiu s’endureix amb obligacions d’identificació a partir de 1.000 euros i amb comunicacions a l’Administració tributària quan les operacions superen els 3.000 euros

Un home operant en un caixer.

Un home operant en un caixer. / EPC

Hisenda manté el focus posat en els diners en metàl·lic com una de les vies que poden servir per ocultar moviments irregulars, però això no vol dir que existeixi una xifra prohibida per treure efectiu d’un caixer. Segons recorda el Banc d’Espanya, les entitats han de facilitar els diners sol·licitats sempre que hi hagi saldo al compte, encara que poden demanar avís previ si es tracta d’una quantitat important i no disposen de fons suficients en aquell moment.

El llindar dels 1.000 euros activa la identificació

La xifra que marca un primer punt de control no és un topall legal de retirada, sinó el moment en què el banc ha d’identificar el client. El Banc d’Espanya assenyala que l’entitat pot exigir aquesta identificació en ingressos i que ho ha de fer necessàriament quan s'efectua una operació en efectiu d’import igual o superior a 1.000 euros. Això afecta tant retirades com ingressos en metàl·lic i forma part de les mesures de prevenció del frau i del blanqueig.

Ara bé, superar aquesta quantitat no implica automàticament una inspecció. De fet, el mateix Banc d’Espanya precisa que disposar d’aquesta informació no vol dir que s'iniciï una investigació de manera automàtica, tot i que sí que pot obrir-se una revisió si hi ha sospites o si l’Administració demana més dades. Per això, conservar justificants sobre l’origen o el destí dels diners pot ser clau.

Per sobre de 3.000 euros, salten més alertes

El següent esglaó rellevant són les operacions en efectiu que superen els 3.000 euros. En aquests casos, les entitats financeres estan obligades a reportar a l’Administració tributària tant els ingressos com les retirades, a més del cobrament de determinats documents per sobre d’aquest import. És aquest llindar, més que no pas el dels 1.000 euros, el que activa un control més intens sobre el moviment.

Aquest és el canvi que arriba als caixers a partir del 28 de juny

Persona treient diners d'un caixer. / Arxiu

També convé no confondre la retirada d’efectiu amb el límit dels pagaments en metàl·lic. A Espanya, la prohibició dels pagaments en efectiu de 1.000 euros o més s’aplica a operacions en què una de les parts actua com a empresari o professional, però no als ingressos o retirades fets directament en entitats de crèdit. Són dues regles diferents que sovint es barregen, però la normativa no les tracta igual.

Més enllà del caixer, la normativa també fixa altres obligacions quan es mouen grans quantitats de diners en metàl·lic. L’Agència Tributària exigeix declarar amb el model S-1 els moviments d’entrada o sortida del territori nacional a partir de 10.000 euros i els desplaçaments per territori espanyol quan l’import arriba o supera els 100.000 euros.

En definitiva, el missatge no és que hi hagi una quantitat "prohibida" per treure del caixer, sinó que hi ha llindars de control cada cop més clars. Per sota d’aquests imports no desapareixen les obligacions, però a partir de certes xifres el banc ha d’identificar, informar o facilitar dades si Hisenda les reclama.

Tracking Pixel Contents