Guadalupe, restauradora de mobles antics: "Les deixalles d'alguns són els meus tresors"

Quina història poden amagar els mobles de les cases de les nostres àvies? Per a Guadalupe, cadascun dels mobles, quadres i diferents objectes que guarda a la seva nau no són simples peces: cadascun amaga alguna cosa més al darrere.

"El meu pare arreglava culates d'armes, escopetes... i sempre treballava la fusta. Li agradava molt el metall i la fusta i agafava bombes d'aigua, per exemple, i les convertia en llums. I allà vaig agafar el vici". D'origen argentí, però amb més de vint anys de vida aquí, a Espanya, va estudiar interiorisme i decoració i sempre ha estat, d'una manera o altra, vinculada a la restauració, motiu pel qual es pot considerar una saragossana més.

L'any 2011, després d'una separació, es va voler reconvertir i va ser aleshores, a l'hora de decorar casa seva, quan va sorgir el dubte: "Compro els mobles a Ikea o els compro de segona mà i els faig per a mi? Doncs els vaig fer per a mi".

Històries que hi ha al darrere

Actualment, tot i que Guadalupe compta amb una zona d'exposició, es dedica íntegrament als encàrrecs de clients per restaurar les seves peces. No obstant això, la seva feina va més enllà. "Buido cases; d'aquí trec molts dels mobles que restauro i després venc", confessa. Tot i que no tots segueixen aquest destí: algunes peces, simplement, es queden amb ella, no només a casa seva, sinó també a la seva zona de treball i exposició: a l'avinguda del Rosario, número 9, nau 1, a Cuarte de Huerva.

"El més complicat és quan hi ha una història al darrere, quan saps que és el moble de la seva àvia o de la seva mare", explica. "Aleshores sents el repte que quedi el millor possible". Cada encàrrec és únic, i el seu objectiu és que aquestes peces no perdin la seva essència. "Gairebé sempre aconsello deixar alguna part original, com els tiradors o la placa de cocció".

Per sobre de les seves tècniques hi ha una cosa que defineix la seva manera de treballar: el respecte. "Gairebé tots els mobles que em porten tenen una història al darrere. I sempre treballo des del respecte". Perquè cada moble, per molt petit que sigui, té una marca única.

El vintage està de moda

A més, el seu taller no només acull mobles procedents de cases anònimes, sinó també peces de figures conegudes, com Luis Nadal, a més de nombrosos esbossos realitzats per ell mateix.

Fa enviaments no només a Saragossa, sinó també a tot Espanya, amb dos repartidors de confiança. "Tinc venda a internet a través de plataformes i dues pàgines web". Ara els joves se senten més atrets per la moda vintage, tot i que ella té un públic molt concret: "Dones d'entre 40 i 60 anys, que tenen aquell moble pel qual s'han gastat una fortuna, se'n recorden i no en troben cap d'igual, així que el restauren".

Ara mateix, la seva exposició no està oberta al públic, tot i que es planteja obrir-ne les portes en el futur, on no només s'hi mostraran mobles, sinó també quadres antics, ràdios, tocadors restaurats i tocadiscos... moltes peces que, segons Guadalupe, "per a altres eren residus, però per a mi són tresors".